el pont sobre el riu ter

L'obra amb més anys de retard que té l'Estat a Girona és el pont sobre el riu Ter que ha de comunicar Pont Major amb l'hospital Trueta. Fa dos anys que s'hauria d'haver acabat. No és l'única obra que s'arrossega per les cantonades de la indolència de l'Estat amb Girona. El petit tram de la N-II entre Caldes de Malavella i Sils s'hauria d'haver acabat el gener de 2014, després de 15 mesos d'obres. Arribarem a l'any de retard. I ja veurem.

Ara s'ha sabut que el pont sobre el riu Ter, que està en els pressupostos de l'Estat amb partida oberta i no gastada des de ?l'any 2007, té un greu problema de construcció en l'asfaltatge que obligarà a retirar l'asfaltatge ja construït i a tornar-hi. Quin desastre.

La resiliència dels gironins és espectacular, titànica. Ja hem perdut tota confiança d'una mínima racionalitat en la programació de l'obra pública.

El Parc Central recuperat a uns ritmes desesperants, un pont que és benvingut però que no era l'obra més urgent, una N-II patèticament abandonada, un Eix Pirineu sense ni un euro per invertir el proper any. No ho sé pas, tal vegada l'Estat ha decidit fer una Declaració Unilateral de Retirada de l'Estat de Catalunya. No faig broma, conec diferents exposicions i iniciatives polítiques i culturals que l'Estat ha descartat fer a Catalunya. Ells mateixos exlouen, ells mateixos empenyen les plaques tectòniques que es van separant.

papa de roma

Dimarts passat vaig tenir l'oportunitat de parlar un moment amb el Papa de Roma durant la seva visita al Consell d'Europa. Em vaig presentar com un català de Girona. Em va preguntar si "seríem" capaços de trobar una solució entre Catalunya i la resta d'Espanya. No podia fer-li una explicació molt llarga. Li vaig dir que ho havíem intentat tot en trenta-cinc anys de provatura del règim autonòmic. Li vaig dir que aquest era un moviment de base popular i que estigués atent al que podia succeir en els propers mesos. El següent en la fila de salutació era un col·lega diputat conservador britànic. Va ser un aliat inesperat. Ell, que havia fet campanya pel no en el referèndum d'Escòcia, va saltar dient: "És inacceptable que es presentin càrrecs penals contra un electe per pretendre deixar opinar a la gent". Entre un anglès civilitzat i democràtic i un Papa de Roma que va dir en el seu discurs escrit que Europa era molt més que l'Europa dels Estats, em vaig sentir ben satisfet.

grècia

És molt probable que veiem eleccions avançades a Grècia en els propers mesos. Després d'una conversa amb una política grega de llarg recorregut. La troica ha fet la seva tercera visita a Atenes i els resultats han fet estralls. Les exigències dels homes de negre són inassumibles pel govern de coalició de Nova Democràcia (conservadors) i els socialistes del Pasok. A això s'hi suma que abans de finals de febrer el Parlament ha d'haver elegit un nou president de la República per una majoria de dos terços. El partit d'esquerra anticapitalista Tsirisa, on s'enmiralla Podem, té la clau per fer l'elecció impossible. Aleshores, el govern cauria i se celebrarien unes eleccions que molt probablement perdria la coalició que governa.

Grècia, taller d'experiments d'un sud d'Europa exhaust de set anys de crisi. L'euro no està assegurat a Grècia i sembla que a alguns homes de negre ja els va bé que guanyi l'exponent més depurat d'aquest partit de la irritació que es va estenent.

rajoy, gràcies

A la Moncloa no tenen un gabinet d'estudis i anàlisis del que succeeix a Catalunya. Un president del Govern espanyol que excita la democràcia, en breu, amb la frase "és evident que la gran majoria dels catalans no són independentistes" i que hi afegeix: "Catalunya no pot ser un país de llista única".

És ben bé que aquesta gent llegeix les notícies de Catalunya en diagonal. Ho dic sentidament: Rajoy, gràcies. Ningú com tu, i Jose María Aznar, i l'aplicada recitadora de temaris d'oposicions Soraya Sáez de Santamaría, han fet tant perquè els catalans despertin i diguin: Via Fora.