Una docència centrada a abordar el pacient des d'un punt de vista integral i, sobretot, el canvi del paper que juga el professional dins del sistema sanitari són els dos trets que marquen l'evolució que han patit els estudis d'infermeria, dels quals aquesta setmana s'ha celebrat el seu quarantè aniversari a Girona. Des d'aquell primer curs a l'Escola d'Ajudants Tècnics Sanitaris (ATS) Femenines de la Diputació de Girona l'any 1974 i fins a l'actualitat, amb uns estudis de grau de la Universitat de Girona, ha canviat tot: "La manera d'ensenyar, d'aprendre i també de treballar", ?explica la degana de la Facultat d'Infermeria de Girona, Fina Patiño.

"Els canvis derivats del pla de Bolonya i l'adaptació al marc europeu ens han portat a tenir uns estudiants més autònoms i a treballar en grups cada cop més reduïts", explica, i afegeix que s'han incorporat noves metodologies com l'aprenentatge basat en problemes.

"Les pràctiques clíniques també han guanyat pes; abans formaven part d'una assignatura i ara són una assignatura en si mateixa. Això permet que els estudiants se centrin més en el pacient i avaluïn l'abans i el després", afirma la responsable de la facultat.

En les primeres escoles d'ATS, l'ensenyament es basava en la pràctica del dia a dia, mentre que en l'actualitat es forma el futur professional de la Infermeria en "competències transversals, com treballar en equip, saber-se comunicar i adreçar el pacient i tasques de gestió i de lideratge".

"El professional d'ara ha d'estar molt preparat i hi ha d'haver especialització, però alhora ha de recordar que està treballant amb persones i pensar com les pot ajudar des d'una vessant biopsicosocial", aclara.

I és que, explica Patiño, la modificació dels plans d'estudis ha anat en paral·lel amb la que han sofert les tasques que desenvoluparan els estudiants quan es graduen. "Hem estat molts anys a l'ombra i el rol que tenim és completament diferent, però la nostra feina s'ha de veure més. Encara no som tan visibles com en altres països com Austràlia o els Estats Units", apunta.

"Actualment la Infermeria no és només fer cures, permet desenvolupar un rol molt més autònom, per exemple en el cas de les estomaterapeutes, les educadores en temes de diabetis o les que lideren grups de recerca", indica. "Quan tens professors que fan recerca, la docència és diferent i a la llarga també s'acaben convertint en un model per als alumnes", afegeix.

La internacionalització de l'alumnat també ha suposat un canvi important respecte als inicis dels estudis d'infermeria. Es fan intercanvis a nivell nacional i internacional i la universitat rep estudiants de fora mentre n'envia d'altres a formar-se a l'estranger. "La majoria d'aquests intercanvis es concentren al quart curs, quan gairebé tot és pràctic. Fer part del pràcticum a l'estranger afegeix molt valor al professional", diu Patiño.

"Els nostres titulats són molt ben valorats fora, perquè són professionals amb competències àmplies", explica la degana d'Infermeria, que afirma que actualment un 5 o un 6% dels graduats a la facultat de la UdG marxen a treballar a l'estranger.