La crueltat de la guerra, l'ús de la fiscalitat com a arma repressiva dels governs, la consciència política i identitària, la religió com a refugi espiritual contrastada amb una ferma crítica dels abusos eclesiàstics i, sobretot, la narració de la vida quotidiana són els principals condiments de les memòries d'Amer Massó, un pagès que va viure a Sant Esteve de Gui-albes (Vilademuls, Pla de l'Estany) entre 1961 i 1774.
Unes Memòries d'un pagès antiborbònic, tal com s'han titulat al llibre on l'historiador Jordi Curbet ha recuperat les reflexions d'un home de camp que va viure la Guerra de Successió. Les anotacions de Massó van començar anys després, l'abril de 1755, i van acabar el novembre de 1767. Amb una sola aturada entre el 63 i el 64, un període que -tal com explica Curbet- va coincidir amb una forta sequera i carestia, agreujada per una onada de fred.
Memòries d'un pagès antiborbònic (1691-1774) es va presentar ahir a l'església de Sant Esteve de Guialbes, molt a la vora d'on va viure Amer Massó, en un acte que va comptar amb l'autor; el director General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Joan Pluma; el President del Consell comarcal del Pla de l'Estany, Jordi Xargay; i l'alcaldessa de Vilademuls, Dolors Rovirola.
Abans d'arribar fins aquí, les pàgines que Massó va escriure van estar 300 anys oblidades a una casa de Sant Esteve, fins que una família les va descobrir enmig d'una pila de papers que tenien el foc com a destí. Van portar el document -les memòries d'un avantpassat del mas veí, amb una enquadernació rudimentària- a l'Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany, juntament amb el qual van decidir fer una còpia digital que des de fa set anys es pot consultar al web de l'arxiu. I va ser allà on l'historiador Jordi Curbet va descobrir un material que contenia molts elements que el feien especial.
El pròleg de l'edició crítica que n'ha realitzat Curbet va a càrrec del catedràtic d'Història Moderna de la Universitat de Girona, Xavier Torres, qui destaca els valors que fan "excepcionals" aquestes memòries d'un pagès de Sant Esteve de Guialbes: en primer lloc, "la llibertat" amb la qual estan escrites; seguida de la barreja entre el llibre de família i la crònica -sovint documentada amb llibres parroquials o locals-, que conté elements de la memòria oral i escrita; a més d'una bona dosi de crítica política i social que inclou "una llarga i força insòlita diatriba contra el clero" -remarca Torres- o "una reiterada crítica dels monarques de la Casa de Borbó", als quals Massó acusa d'"esclavitzar" Catalunya; i, també, una "peculiar i retrospectiva narració de la Guerra de Successió". Ha estat, precisament, la coincidència amb el Tricentenari dels fets de 1714 el factor determinant a l'hora de publicaf aquest llibre, tal com va explicar la directora de l'Arxiu del Pla de l'Estany, Núria Batllem. Però també va posar en valor el fet que un pagès d'aquella època sapigués llegir i escriure, convertint-se en l'autor d'"un manuscrit que destaca per ser molt àcid i crític".
