La UdG va acollir ahir la presentació a Girona de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per una llei d'educació pública, laica, popular, democràtica, inclusiva, coeducadora i en català, que abraci des de l'escola bressol fins a la universitat. Pels impulsors de la campanya -l'Assemblea Groga, moviments educatius, socials i polítics-, aquests són els principis bàsics d'una norma que substitueixi la Llei d'Educació de Catalunya. Perquè el Parlament debati aquesta proposta, s'han de recollir 50.000 signatures abans del març.
Amb aquesta finalitat, a l'entrada de la Facultat de Lletres es va instal·lar un punt informatiu i de recollida de firmes. Mentrestant, a la Sala de Graus, els encarregats de presentar la ILP van fer una crida a donar-hi suport -de manera fixa, a Girona es pot signar a la seu del sindicat Ustec·STEs. A una fila zero a la qual es van convidar representants polítics i del teixit social de la ciutat, hi eren i van expressar la seva opinió totes les formacions menys CiU i PP.
Un integrant del grup promotor de la ILP, Ramon Font, va defensar la urgència d'"acabar amb els concerts" econòmics als centres privats i la necessitat que "la xarxa sigui de titularitat i de gestió pública", per tal d'assolir la "democratització" d'un sistema educatiu que -va denunciar- és jerarquitzat i reflecteix una societat classista. Font va recordar els orígens del moviment que reclama una nova llei d'educació, el 2013, i que ha organitzat dues marxes reivindicatives a l'estiu -la d'aquest any amb punt de partida a Girona.
Abans, l'activista Sebas Parra va donar dos motius que fan "important" aquesta ILP: "pot provocar un debat social" i "pot incorporar idees alternatives i innovadores". Des de la mateixa taula, el representant del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Bernat Pradas, va reivindicar la gratuïtat de l'educació; mentre la portaveu de l'associació feminista de la UdG va denunciar el "sexisme" de l'educació i va afirmar que "volem directores, rectores, deganes...".
En representació de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), Lluc Salellas va obrir les intervencions de la fila zero, tot expressant la seva adhesió a la ILP per un ensenyament que "necessitem que sigui públic", sobretot en un context de crisi en el qual cal apostar per "institucions democràtiques i per la igualtat d'oportunitats". Tot i considerar que tenen "raó en moltíssimes coses", la candidata d'ERC a Girona, Maria Mercè Roca, va dir que d'aquí al març li agradaria parlar del text, perquè hi ha vist "coses bones i d'altres no tan bones". Roca va afirmar que "estem construint un nou país que tindrà una nova llei" i que "sense les cotilles de l'Estat espanyol serà possible". La cap de llista d'ICV, Maria Eugènia Pascual, també va posar matisos a una proposta on veu molts punts de coincidència, però va criticar una falta de consens previ i va remarcar les absències de col·lectius significatius en l'educació, com ara la Fapac.
La regidora del PSC a Girona, Sílvia Paneque, i Pia Bosch -ara no adscrita- van començar les seves intervencions ressaltant el seu vincle amb l'educació pública. Del plantejament dels promotors de la ILP, Paneque en va destacar "la visió contínua de l'escola bressol a la Universitat" i va considerar "fonamental" una educació pública de qualitat. Per a Pia Bosch, és "admirable aquesta mobilització perquè l'educació pública sigui per a tothom" i va expressar el seu desig que s'hi sumin els partits d'esquerres. Bosch també va apuntar que "molts empitjoraments de la llei vénen de les retallades". Una portaveu de la IAC i un representant d'Arran van acabar donant tot el seu suport a la ILP.
