Aquest any, la comarca no podrà, com venia fent, queixar-se de la dissort que ha tingut en anys anteriors», diu La Montanya , un mitjà local de Camprodon, del dia de Nadal del 1914. I tenia raó: fa ara just un segle, el Ripollès no va haver de recórrer al tòpic aquell que diu que sempre ens quedarà la salut. La llebre va saltar cinc minuts abans de tres quarts de dotze del migdia del 22 de desembre de 1914: els sis milions de pessetes del primer premi de la Grossa de Nadal havia anat a parar íntegrament al Pirineu. Allà, la notícia va arribar hores més tard, i «la gent es va llançar de seguida al carrer, àvida de conèixer a qui havia afavorit la fortuna», diu el Diario de Gerona de l'endemà. Aquells 6 milions de pessetes de 1914, equivaldrien ara a 49 milions d´euros (8.100 milions de pessetes).
Aviat es va saber que el número s'havia venut a la loteria de Dositeo Rozas i que l'expenedor ambulant Jaume Gurt havia despatxat alguns dècims en participacions d'una pesseta, a més d'altres fraccions de deu rals que van ser adquirides per veïns de Ripoll i pobles de l'entorn. Ni l'un ni l'altre van guardar cap número, la majoria van anar a parar a «gent humil» que «es van entregar a expansions de gran alegria».
Entre els guanyadors hi havia un treballador de les obres del ferrocarril de Puigcerdà que havia anat a parar de rebot a Ripoll en quedar-se sense feina; una serventa que es va abocar per sobre un recipient de sopa calenta quan va conèixer la notícia o un jove que havia robat una pesseta als seus pares per participar al sorteig i que va confessar la falta al crit de «No us amoïneu, ja som rics!». També músics de La Principal de Cassà de la Selva que havien tocat a la festa major; un jove que va cedir dues participacions a la seva parella de ball o el campaner del monestir de Santa Maria.
El degoteig d'històries sobre els guanyadors va ser constant, i cada dia se´n publicaven més i millors. Com la dels carboners que treballaven a bosc i que s´havien sabut guanyadors gràcies a un pal amb una bandera blanca que els anunciava el primer premi des de la muntanya veïna. O la d´en Patllari Ganancias, que com va avançar Diari de Girona és calcada a l´anunci de la loteria d´enguany: el comerciant de Camprodon va compartir per sorpresa les 30.000 pessetes guanyades amb José Puigdemont, un empresari d´Olot amb qui solia partir-se la participació.
Botiguers, fusters, mestres i fins i tot dos regidors de Ripoll als quals els havia tocat la rifa esperaven «amb ànsia el cobrament i repartiment de la Grossa», avança el diari del 30 de desembre. Els rumors corrien i, el 6 de gener, la premsa va haver d´explicar que encara no s´havien cobrat els sis milions i que, mentre es resolien uns tràmits, el xec reposava a la Caixa de la Delegació d'Hisenda de Barcelona, «sota claus en poder de clavaris, dipositat i guardat segons el que està reglamentàriament disposat».
Quan finalment va arribar, la pluja de diners va despertar l'eufòria. Per exemple, amb el que havia guanyat, Alfons Rigat va canviar la fonda que tenia a la plaça del doctor Robert de Camprodon per l'Hotel Rigat. L'ara Hotel Camprodon «era un dels millors hotels de muntanya, de superluxe, d´estil afrancesat i dels primers que va tenir piscina i pista de tenis», explica el seu besnèt, Felip Rigat, que manté la tradició hotelera de la família, però a Lloret. «Era molt avançat per l'època, la meva àvia hi va fer posar una cambra de bany a cada planta», afegeix el nèt, que també es diu Felip Rigat.
La construcció no va ser l'únic sector que va sentir l'impacte de la nouvinguda riquesa; que va deixar-se sentir a la beneficiència, per això La Montanya del 24 de gener del 1915 agraeix als camprodonins la generositat de les ofrenes a l'hospital, «ara que molts han vist entrar sobtadament en llurs cases riuades de moneda».
Febre per la loteria de 1915
L'alegria de la Grossa va crear afició. Un any després, es comentava que entre pobles de la Vall de Camprodon, Ripoll, Campdevànol i Ribes jugaven unes 400.000 pessetes. Diu Diario de Gerona de desembre de 1915 que els bitllets «es van esgotar amb una rapidesa increïble» i que Jaume Gurt, el venedor de Ripoll, era tan requerit pels compradors que «la força pública l'havia hagut de protegir contra els continus assetjaments de la infinitat de persones que busquen la sort». La Montanya assegurava que «la febre de posseir participacions i més participacions va en augment», confiant que «la fortuna es mostrarà propícia altra vegada a la comarca, enviant com pluja, alguns milers de pessetes».
Els que aquest any han comprat el 50.047 deuen pensar el mateix, perquè va volar, i els que se n´han quedat sense, com en Felip Rigat que volia repetir la fortuna del seu avantpassat i no hi ha sigut a temps, es repeteixen resignats que «és gairebé impossible que la sort vagi a parar, amb el mateix número, al lloc on va tocar fa cent anys».
