L'Ajuntament d'Olot té el compromís de la col·laboració dels bancs en situacions de desnonaments traumàtics. Ho va explicar Josep Maria Corominas (alcalde d'Olot per CiU) en la seva darrera compareixença. "Tenim el compromís per part de les entitats bancàries que sempre que hi hagi algun problema amb alguna persona que tingui un problema de desnonaments que anem a parlar amb ells, perquè trobarem una solució i quan això afecta una família procurarem que això [desnonaments] no passi", va explicar l'alcalde.

L'entesa és el resultat de les negociacions entre les entitats bancàries i l'Ajuntament. Els tractes van començar -en part- a partir del febrer, quan la Plataforma per la Hipoteca va portar una moció al ple, la qual va ser aprovada per unanimitat.

Davant els nombrosos casos d'hipoteques complicades i amb perill de desnonament, la PAH feia poc que s'havia instal·lat a Olot i havia començat a organitzar les assemblees setmanals que encara continuen. Les reunions van tenir la punta en la moció del ple de febrer, la qual va accelerar els moviments de l'Ajuntament en relació amb els desnonaments

Per tal de complir els objectius de la moció, l'Ajuntament va establir dues línies d'acció. Una d'encapçalada per l'alcalde i basada en reunions del batlle amb càrrecs bancaris i l'altra en base de la Taula d'Habitatge. Aquest organisme està format pel Col·legi d'Advocats, tècnics municipals de l'Oficina d'Habitatge, la Cambra de la Propietat Urbana, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Caritàs Garrotxa, el Consorci d'Acció Social i els regidors de les àrees d'Habitatge i Benestar Social. Una de les funcions més importants de la taula és la de solucionar els problemes d'habitatge causats pels tractes establerts entre particulars i bancs durant el temps de la bombolla immobiliària.

Els resultats obtinguts per la Taula d'Habitatge van ser especificats per Anna Linarés (regidora d'Habitatge per CiU en el darrer ple). " l'Ajuntament d'Olot -segons va explicar- es va adherir al conveni entre la Generalitat de Catalunya i Catalunya Banck per cedir 400 habitatges socials arreu del territori català". Segons ella, a Olot l'adjudicació dels habitatges cedits a la Generalitat es fa segons el determini d'una comissió d'adjudicació, en la qual participen l'Oficina Municipal d'Habitatge i el Consorci d'Acció Social. Segons ella, la comissió d'adjudicacio determina quina és la família amb necessitat per accedir a aquests pisos. Va exemplificar pisos adjudicats -dins d'aquesta línia a Olot- per preus de 195 € al mes i amb 4 mesos de carència.

Més cap aquí -segons ella-, la Generalitat ha signat més cessions d'habitatges. En l'àmbit de Catalunya, la regidora va enumerar: 400 habitatges (Catalunya Caixa 230 habitatges (Bankia) i 600 (Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària Sareb). També va esmentar la cessió de tres habitatges per a lloguer social a Olot per part de Servihabitat.

Linares va descartar que l'Ajuntament per si sol pugui sancionar bancs amb habitatges buits a Olot. En aquest sentit, va indicar que només ho poden fer ajuntaments amb estrucures jurídiques importants. Va indicar que només ho han fet Terrassa i Girona.

Tensió i manifestacions

Tot i l'exposició de Linarés i les perspectives de l'Ajuntament, la tensió entre la Plataforma per la Hipoteca i algunes entitats bancàries no afluixa. El problema més rellevant és el de les dotze famílies amb Bankia. També és el que més mobilitzacions ha originat. En la darrera part del 2014, hi ha hagut 3 manifestacions: l'1 d'octubre i el 27 de novembre davant de la seu de Bankia, al carrer Sant Rafel i el 5 de desembre al Banc Popular de Sant Roc.

Les manifestacions solen aplegar entre 50 i 70 persones. Consisteixen en una marxa pels carrers, en una concentració davant de l'entitat. En ocasions els manifestants aconsegueixen entrar dins del banc i conversen amb el director de l'oficina. Amb les manifestacions, van aconseguir reunir-se amb representants de la seu de Bankia a Olot. La trobada va tenir lloc el 3 de desembre, però no va reduir la tensió perquè la PAH va demanar al ple del 18 de desembre pel compliment dels compromisos adquirits per l'Ajuntament en l'anterior ple del febrer.

Van exposar que la PAH, ara, acompanya més de 100 famílies en risc de desnonament. La situació més complicada -van exposar- són les hipoteques amb deute de per vida. A més, van remarcar la situació de desenes de famílies que no poden pagar un lloguer a preu de mercat i estan establertes en habitatges sense les condicions d'habitabilitat legals. La previsió és que el problema continuï el 2015.