Han convertit l'aigua en el seu terreny d'actuació i cada any arriben a fer més d'un centenar de serveis en rius, llacs, estanys, embassaments i a primera línia de mar. La majoria de vegades, per buscar desapareguts, però també per localitzar objectes submergits (com ara l'arma d'un crim) o bé garantir la seguretat quan hi ha esdeveniments aquàtics. Són tretze policies que des del complex central de Sabadell es mouen arreu de Catalunya. Ells integren la unitat aquàtica dels Mossos d'Esquadra, que ara compleix sis anys. Equipats amb llanxes i neoprè, i amb equips de busseig que arriben a pesar uns 40 quilos, ells són els ulls de la policia dins l'aigua.

No patrullen pels carrers ni tampoc s'entrenen als camps de tir, sinó en una piscina situada al complex Egara (el complex central dels Mossos d'Esquadra a Sabadell). Aquí, posen a prova tant la seva resistència física com les tècniques de recerca dins l'aigua, abans de traslladar-les als rius, llacs, estanys, embassaments i a tot el litoral català.

La unitat aquàtica dels Mossos d'Esquadra, que va néixer el 2009 per cobrir aquesta especialització, fa més de cent serveis anuals. La majoria, per buscar persones ?desa?paregudes. A les comarques gironines, per exemple, els agents que la integren van prendre part en la recerca dels dos ocupants de l'ultralleuger que va desaparèixer a l'Estartit o, més recentment, en la del pescador que va morir en enfonsar-se li la barca a Tossa de Mar.

Segons explica el caporal de la unitat, Albert Hernández, a l'hora de posar-se a l'aigua cal tenir en compte diversos condicionants. "Nosaltres no trepitgem carrer, i hem de tenir en compte les dificultats del medi aquàtic, que condicionen la recerca", indica.

Entre aquestes, a part de la profunditat, hi ha també la visibilitat. Per això, en cas que s'hagi de buscar alguna víctima sota aigua -i més en rius o pantans- és primordial intentar saber el lloc per on va entrar-hi.

A partir d'aquí, i en funció de la informació de què disposin, els mossos de l'aquàtica faran servir una o altra tècnica de rastreig. Entre aquestes, pentinar la superfície a la recerca d'alguna pista, submergir-se a l'aigua i anar-se endinsant traçant mitges circumferències a partir de la riba, o bé ajudar-se d'una llanxa que estiri el submarinista per cobrir una àrea més extensa.

La unitat aquàtica dels mossos disposa de tres embarcacions (de 4, 7 i 12 metres d'eslora). La primera se sol utilitzar per a aigües continentals i les altres dues, al mar.

A l'hora d'actuar, la unitat se subdivideix en dos escamots (cadascun format per un caporal i quatre agents). En funció de la complexitat del servei, s'activen tots dos equips alhora o bé només se'n desplaça un. "Hem de tenir en compte que nosaltres actuem a requeriment; és a dir, som una peça més dins l'engranatge d'una investigació o recerca, i arribem allà on els companys de la comissaria no poden arribar", concreta Albert Hernández.

Per dur a terme un servei, la unitat aquàtica disposa de tot aquell material necessari per treballar sobre i sota aigua. Entre aquests, ?equips de busseig que pesen fins a 40 quilos, boies, flotadors o detectors de metalls. "Això ens és útil per si hem de localitzar explosius, armes de foc submergides o qualsevol altre metall que pugui tenir interès policial", explica el caporal de l'aquàtica.