Tot i el gran anunci de l'augment de premis, que va passar de tres a cinc grans remuneracions, la segona edició de la Grossa de Cap d'Any va ser tímida i deslluïda. Dels tres primers premis, la majoria no es van vendre. Així va ser en el cas del primer premi, del segon tan sols es va distribuir una part i del tercer només es va repartir un dècim per Internet. De fet, dels 50 milions de loteria emesa, tan sols es van vendre prop de la meitat dels números, uns 24 milions d'euros.

El 91614, el número de la Grossa de Cap d'Any, premiat amb 100.000 euros per bitllet, va caure en mans de la Generalitat, de la conselleria de Benestar Social i Família, perquè no se'n va vendre cap número.

A més del primer premi, la Generalitat es va endur part del segon número, el 92484. Curiosament, el premi, que es va vendre parcialment, va anar a Sant Vicenç dels Horts, d'on Oriol Junqueras, cap de l'oposició, és alcalde. Les 30 butlletes guanyadores van ser repartides en un supermercat del poble i els afortunats es van embutxacar 32.500 euros per bitllet.

El tercer premi, el 35.494, premiat amb 15.000 per butlleta, va quedar pràcticament desert, ja que tan sols es va vendre un dècim i va ser per internet. Una llibreria de Barcelona i un estanc de Rubí van ser els destins del quart premi, el 87675, que va repartir 5.000 euros per butlleta jugada. El cinquè premi, el 01486, que repartia 2.500 euros per bitllet, va tocar a Terrassa.

La rifa per Benestar

Després de no vendre gran part dels premis, la Generalitat es va emportar uns 8 milions d'euros, més d'un 30% dels recursos que es van rebre l'any passat. Com marca la política de la loteria catalana, aquests diners es destinaran a la Conselleria de Benestar Social, que els invertirà en programes d'atenció a les persones grans, infants amb situació de risc i persones amb discapacitats.

El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va explicar que la previsió inicial era repartir un 70% dels ingressos en premis, però com que el primer número de la Grossa no es va arriba a vendre, només es va repartir el 50% de la recaptació en premis, fet que suposa uns 12 milions d'euros, segons els càlculs de la conselleria. De fet, si s'haguessin venut tots els números de la Grossa, la rifa d'enguany hauria estat deficitària per a la Generalitat.

La Grossa de Cap d'Any va aconseguir vendre uns 25 milions d'euros, fet que suposa la meitat del total de loteria emesa, que va ser d'uns 50 milions d'euros. El volum de vendes d'aquest any va ser similar al del 2013, quan es va celebrar el primer sorteig. Tot i tractar-se d'una Grossa poc lluïda, des de Govern es va voler donar un missatge positiu. Aquest va ser el cas del conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, que va coincidir amb el conesller Mas-Colell en afirmar que la segona edició va "consolidar" el sorteig de la Grossa. Puig va voler destacar el caràcter català de la rifa, ja que en aquesta loteria "tots" els premis es distribueixen a Catalunya i suposen recursos per programes socials a Catalunya.