Girona és l´únic ajuntament de la demarcació que ha començat a sancionar bancs amb pisos permanentment buits i aviat s´hi sumaran Sant Feliu de Guíxols, Figueres i Blanes, que ja tenen els procediments molt avançats. La dificultat per obtenir informació, la política de «marejar la perdiu» d´algunes entitats bancàries o simplement l´absència de casos susceptibles de ser multats expliquen en bona mesura que en la majoria de casos no s´hagi passat de les paraules als fets.

A les comarques gironines l´experiència més avançada és la de Girona, on hi ha controlats 590 pisos susceptibles de ser multats i s´han obert 51 expedients a 4 bancs. El Popular és l´únic que de moment ha rebut una sanció per vuit pisos desocupats amb una quantitat de 5.400 euros per cas. La Sareb serà el proper a rebre la multa perquè ja té l´expedient molt avançat.

Sant Feliu de Guíxols, Figueres i Blanes ja tenen molt avançats els tràmits sancionadors. A la ciutat selvatana es té constància que hi ha uns 300 habitatges buits des de fa més de dos anys una setantena dels quals són d´entitats bancàries. Tal com va acordar la Taula Local per l´Habitatge en els propers tres mesos l´Ajuntament documentarà i verificarà els pisos dels bancs i, després de contactar amb ells i confirmar que estan desocupats, es començarà el procés sancionador. El mateix passarà a Sant Feliu de Guíxols, que ja té en el punt de mira una cinquantena de pisos. A Figueres en dos mesos hi ha d´haver les primeres sancions per alguns dels 137 pisos buits des de fa més de dos anys que s´han detectat a la ciutat. Ara es comunicarà per carta a les entitats financeres la situació i s´obrirà el període perquè puguin presentar al·legacions i justificar-ne els motius.

Un procés llarg i difícil

El procés sancionador té diverses fases. Primer es redacta el reglament i es fa un inventari dels pisos buits que hi ha al municipi, després s´identifica el propietari i se li envia un requeriment tot proposant-li solucions, i finalment, si no hi ha una resposta satisfactòria, s´inicia el procés sancionador. «No tots els bancs volen asseure´s a parlar i alguns ni tan sols responen», explica Engràcia Casellas, portaveu de la PAH Gironès. L´obtenció de les dades necessàries per iniciar un procés sancionador és el gran cavall de batalla de les Taules Locals per l´Habitatge. Per a Mercè León, portaveu de la PAH de Sant Feliu de Guíxols les entitats bancàries «maregen la perdiu» i «generen confusió» per dilatar el procés. «Tenim una gran quantitat de papers que hem de filtrar i al marge del procediment hem de determinar els canvis de propietat que hi ha hagut i no és fàcil», explica el regidor d´Urbanisme d´aquesta ciutat, Joan Vicente. «Hi ha hagut traspassos opacs a la Sareb i això és bastant indignant tractant-se d´una entitat pública», es queixa. En alguns municipis, com per exemple Salt hi ha ball de xifres entre les dades que té l´Ajuntament i les que tenen les entitats o partits de l´oposició. Si hi ha consistoris que han avançat força la feina, d´altres tot just han començat a posar fil a l´agulla. És el cas d´Hostalric i Santa Coloma de Farners. El primer està fent un inventari dels pisos buits que hi ha al poble i a la capital de La Selva s´està redactant el reglament que ha de fer possible les sancions.

Entre els municipis que ni han multat ni han iniciat cap procediment més enllà de l´aprovació de la moció de la PAH les causes són diverses. En alguns casos no és necessari amenaçar amb cap multa perquè es considera que hi ha col·laboració entre administració i entitats bancàries, com passa a la Bisbal. «En el nostre cas el treball era prèviament molt intens, tant amb entitats bancàries com amb afectats, el que ha fet que la conflictivitat en aquest tema hagi estat nul·la, i per tant no tenim gaire necessitat de fer mesures de pressió», justifica el tinent d´alcalde, Òscar Aparicio. Una via similar és la que han utilitzat a Riells i Viabrea, on han parlat amb les entitats bancàries per demanar-los col·laboració. Un altre escenari és el de Begur o Albons, on no s´ha detectat cap cas susceptible de ser sancionat ni tampoc s´han rebut reclamacions. Finalment hi ha consistoris que més enllà d´aprovar la moció i dialogar amb les entitats bancàries no han fet més passes com a Palafrugell o Lloret de Mar. En aquest darrer cas amb crítiques de la PAH local, que acusa al govern de manca de voluntat.

A l´hora de valorar el procés les PAH reivindiquen el seu paper de pressió el qual consideren que ha posat les piles a diversos consistoris. «Estem cada 15 dies burxant», indica Mercè León. «El procés és lent però estem contents perquè s´ha anat molt enllà a base de collar-los molt i molt», explica Engràcia Casellas. Per la portaveu de l´entitat cal «duresa i exigència, per a fer complir una llei que ja existia i que els municipis no havien implantat fins que la PAH els ho ha recordat».