Les obres de restauració del Pont Fran de la Font Picant de Madremanya deixen enrere les patologies arquitectòniques que feien perillar el seu estat de conservació i la seva resistència al pas de vehicles. Es tracta d'un dels elements inclosos a l'espai declarat zona d'interès etnològic de les Gavarres. Durant la inauguració d'aquest dissabte, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha la destacat que "aquesta restauració manifesta la voluntat cooperativa entre les institucions i la societat i el resultat evidencia la relació profunda entre natura i cultura". A dia d'avui, el pont dóna servei al pas de tot tipus de vehicles com turismes, maquinària forestal i serveis d'emergències.
El massís de les Gavarres destaca no només pels seus valors naturals sinó també per tots els testimonis de l'ocupació humana que conformen el patrimoni cultural gavarrenc. La Carta Programàtica del Consorci de les Gavarres fa evident aquesta dualitat reconeixent la seva voluntat de protegir, restaurar i millorar tant el patrimoni natural com el cultural del massís.
A l'agost del 2011 la Generalitat de Catalunya va aprovar la declaració de la Zona d'Interès Etnològic (ZIE) de les Gavarres, donant resposta a la candidatura impulsada pel Consorci de les Gavarres, essent la primera vegada que es declarava un espai natural com a ZIE i la segona vegada que es declarava una figura d'aquest tipus a Catalunya (la primera van ser les adoberies de Vic).
Amb l'expedient, van declarar deu elements com a representants del conjunt del patrimoni etnològic gavarrenc: molins fariners, rajoleries, forns de calç, sistemes de reg, fonts, mines i pous de glaç són els elements patrimonials menors que es van voler ressaltar i posar en valor amb aquesta proposta. Un patrimoni popular sensible al pas del temps i a l'oblit, però molt proper per tota la gent de l'entorn que ha treballat, viscut i passejat per les Gavarres.
Un d'aquestes ZIE és el conjunt de la Font Picant de Madremanya, una font d'aigües carbòniques amb propietats termals que en el seu moment es va intentar explotar comercialment. Apart de la font i els edificis annexes, el conjunt també comptava amb una infraestructura com és el Pont Gran que també fou construït durant l'intent d'extracció comercial de l'aigua de la font.
El Pont gran de Madremanya que a dia d'avui dóna servei al pas de tot tipus de vehicles (turismes, maquinària forestal, bombers, etc.), comptava amb una sèrie de patologies arquitectòniques que en feien perillar el seu estat de conservació, la seva resistència al pas de vehicles a la vegada que no comptava amb les mesures de seguretat adients.
La intervenció al pont Gran ha volgut diferenciar l'estructura original dels nous elements que s'hi afegeixen per motius funcionals i de seguretat. A la barana i a la base del paviment s'ha optat per un nou material, l'acer corten. És d'un color que recorda l'aigua ferruginosa de la font Picant i els troncs pelats de les alzines sureres. S'ha col·locat en làmines de mides i gruixos diferents que formen plecs, girs i lleugeres inclinacions, buscant formes orgàniques que juguin amb la llum. Amb els plecs de l'acer també s'han perfilat les pedres guarda-rodes originals del pont.
El Departament de Cultura ha fet una aportació de 103.000 euros provinents del fons de Caixes des del 2008 al 2014. Gràcies a aquesta aportació, el Consorci ha pogut crear una àrea de gestió del patrimoni cultural que entre d'altres actuacions, ha impulsat la realització d'aquesta obra.
El pressupost concret d'execució i direcció d'obra de la intervenció ha estat de 63.664,25 euros i ha comptat amb el finançament d'un PUOSC del Departament de Governació i Relacions Institucionals (46.626,40 euros), de la Diputació de Girona (8.000 euros), del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (5.137,85 euros) i del Consorci de les Gavarres (3.900 euros). L'obra ha estat executada per l'empresa Burgos Gasull S.L.
