Diumenge DIETARI

Pujo al tren a Girona i em trobo un munt de policies nacionals armats amb imponents fusells de ciència-ficció. Arribo a Barcelona, i el passeig de Gràcia és ple de mossos d'esquadra amb aquest mateix armament sideral. No recordava aquesta presència intimidatòria des de fa un quart de segle als països àrabs. Diuen que és per prevenir atemptats islàmics. Em pregunto quants atemptats s'han evitat gràcies a la intimidació de la presència policial. No ho tinc present.

La prevenció terrorista és una altra cosa. És intentar transmetre sensació de seguretat a la població autòctona: "Esteu protegits per armes supersòniques i gegantins madelmans".

diumenge El claustre de Palamós

Alguns pretenen que la datació del fascinant claustre de Palamós s'acabi convertint en un acte de fe. Un dia surten uns experts que diuen que és medieval i, l'endemà, uns altres asseguren que és poc més que l'obra magna de les botigues de gerros i alabastre de la N-II de la Jonquera.

En realitat, ara mateix ja només està en joc el prestigi d'aquells que van fer gran aquesta ensarronada del claustre d'un jardí. Oficialment, està tancat. Segons la Generalitat, és del tot fals, cosa que deixa en molt mal lloc la Universitat de Girona i el professor que ho va denunciar.

dilluns Figueres desfigurada

"Figueres 2007-2015, història de la transformació d'una ciutat", és el graciós títol d'un vis-à-vis dialèctic que s'anuncia entre l'actual alcaldessa de Figueres, Marta Felip, i l'anterior batlle, Santi Vila.

Sense conèixer el contingut de la xerrada preelectoral, interpreto que parlaran de la transformació que ha experimentat la capital de l'Alt Empordà gràcies, sobretot, a Santi Vila, un dels més ciclopis il·lusionistes que ha donat la política catalana.

El dietari té la seva opinió: La transformació que han impulsat Vila i Felip és, sens dubte, importantíssima. Una transformació cap a la desfiguració del demacrat. Ni Harry S. Truman ho hauria fet millor com a alcalde d'Hiroshima.

dimarts El PP i Girona

Definitivament, la política es pensa que som ximples. Un ?exem?ple claríssim el tenim a l'Ajuntament de Girona, que per aprovar els pressupostos de 2015, ha necessitat novament el PP dels Veray. Els populars han justificat el seu suport perquè així obliguen el govern de Puigdemont a destinar "més recursos per a les persones que més ho necessiten, més recursos per al foment de l'ocupació i més diners per a la reactivació dels barris". Vaja, que si no fos pel PP de Concepció Veray, CiU restaria recursos als més necessitats i abandonaria els aturats i els barris. Gràcies, PP!

Aquest tipus de pantomima, que tracta la ciutadania de ximple, és desesperant. El PP participa en l'aprovació dels pressupostos de Girona perquè és l'última vegada, abans de les eleccions, que aquest partit es pot fer visible, perquè al maig quedarà pràcticament escombrat de la ciutat.

dimecres Els anys més llargs

El Govern de Mariano Rajoy ha entrat al quart any de desastre. Passarà a la història per moltes coses abominables, com ara per ser qui va ventar un cop mortal a la cultura del país imposant-li un IVA estratosfèric. I ara també pretén posar fi a unes organitzacions indispensables per a l'educació dels nens: les associacions de pares. En el cas de comarques de Girona, durant els anys de crisi, aquestes organitzacions han estat indispensables per mantenir bona part dels serveis de les escoles, que en condicions normals tocaria a les administracions. El els darrers mesos de legislatura, el PP s'ha empescat una nova llei de societats, que obligarà les AMPA a declarar els seus comptes i que, sens dubte, amenaça a fer desaparèixer un bon nombre d'associacions. Aquests quatre anys són els anys més llargs de les nostres vides.

Dijous El baró de Platja d'Aro

Joan Giraut, president de la Diputació de Girona, ha obert un expedient a Josep Maria Amargant, cap de protocol i antic cap de comunicació d'aquesta institució. Un expedient pels articles i manifestacions que Amargant ha fet en els últims temps. Giraut li va retirar les atribucions de premsa quan Amargant va denunciar greus irregularitats en les retribucions d'assessors i càrrecs de confiança.

Com a corcó que és, el cap de Protocol ha continuat ventilant les misèries de Giraut i d'Unió Democràtica, en hilarants articles al Diari de Girona. Giraut no pot metabolitzar la traïció d'un subordinat, com a representant que és del vell caciquisme de les comarques de Girona.

El president de la Diputació va demostrar en el passat que és un home decididament rancuniós i venjatiu, quan en el ple de la moció de censura que li va treure l'alcaldia que ell creia que tenia en propietat, va amenaçar el regidor que la va fer possible: "Roma no paga traïdors!".

La nova política sembla que vol eliminar els vells cacics. Potser per col·locar-ne de més joves, però com a mínim farà desaparèixer del mapa aquests ja vells, com el baró de Platja d'Aro, que comencen a ser insostenibles.

Divendres Estalvi mortal

Boi Ruiz és d'aquells polítics que fa imprescindible el paper de guàrdia de seguretat dels mitjans de comunicació. El conseller de Salut ha anunciat que, el 16 de febrer, tornaran a obrir, 24 hores al dia, les unitats d'hemodinamia dels hospitals de referència de Girona, Lleida i Tarragona. Unitats imprescindibles per abordar infarts i evitar morts.

El paper fiscalitzador dels mitjans de comunicació ha acabat forçant el conseller de Salut a donar aquest pas al qual es resistia amb la finalitat d'aprofundir en aquest mortal estalvi.