Aquest any fa trenta anys que vaig començar a militar a Unió Democràtica de Catalunya, de la mà del meu germà Xavier (ACS) i avalat per l'Oriol Sunyer, diputat al Parlament en aquells moments. Aviat és dit!, En trenta anys han passat moltes coses; de bones, de no tan bones i de dolentes; però val a dir que el balanç és positiu. Molt positiu.

Vaig entrar a militar a Unió perquè era un partit positiu, a favor de les persones, de la vida, del principi de subsidiarietat envers un projecte global que aglutinava persones amb una creença nacional profunda. Gent molt catalanista que estimava el país.

En aquests trenta anys sempre ha estat així i jo sempre m'hi havia sentit molt còmode en un partit obert, que aglutinava diferents sensibilitats d'aquest nacionalisme que sempre ens ha caracteritzat. A l'any 90 juntament amb dos diputats provincials convergents vaig presentar una moció a la Diputació, reclamant el dret a l'autodeterminació del poble català. I ho vaig fer amb tota la naturalitat, com ho tornaria a fer ara mateix, que està de moda. A l'any noranta no ho era gaire, de popular.

Què ha passat aquests últims anys a Unió, que la gent més nacionalista o dit d'una altra manera, més significades han anat deixat el partit? No cal esmentar persones a Girona: algunes han anat a parar a Convergència, d'altres a Esquerra i d'altres s'han quedat a casa. I a Unió hem perdut alguns actius importants, que fins a aquests últims anys s'hi havien trobat còmodes a Unió i havien tingut càrrecs de direcció.

Ara sembla que aquesta gent hauria de tornar perquè dins del partit està aflorant més aquesta sensibilitat. Aquests ja no tornaran, ja varen prendre la seva opció. Ara el que ens passarà serà que els militants nacionalistes que no s'havien qüestionat mai la seva militància, se sentiran incòmodes amb aquest posicionament més radical i tornarem a perdre actius importants del partit, que també han tingut responsabilitats en el govern del partit i que també acabaran marxant.

Què hem de fer la gent d'Unió? Des de la meva modesta opinió com a militant "històric", em permeto fer una reflexió a l'actual direcció i que faci el possible per recuperar el missatge que durant tants anys ha promogut Unió, un missatge que ha permès col·laborar a tirar Catalunya endavant. El missatge d'Unió ha estat sempre radicalment positiu, així a mi ja m'està bé; essent radicalment i autènticament nacionalistes com ho hem estat sempre. Nosaltres no cal que canviem. Els que hagin de canviar que canviïn!