EL PAÍS I LA SEVA GENT

alguna cosa està fallant a blanes

07.02.2015 | 00:00
alguna cosa està fallant a blanes

o fa massa dies que Diari de Girona ens informava sobre la reconversió de veïns de la zona d'oci de la vila de Blanes en patrulles nocturnes per vigilar els incívics. Aquest mateix tipus de notícia, traslladada a l'àmbit rural, és assídua en aquestes pàgines perquè els pagesos viuen amb inquietud les nits pel que fa a les seves propietats, els seus conreus i les eines de tota mena que disposen al servei de la seva feina. Alguna cosa està fallant perquè això succeeixi.
La primera, sense cap mena de dubte, és que patim un trasbals social en matèria de valors i de comportaments cívics. La genuflexió feta per les esquerres d'aquest país, invocant la democràcia, per habituar-nos a una societat de cotó fluix, en la qual la tolerància tendeix a l'infinit i el pocavergonya en icona es converteix, és la mateixa que ha practicat la dreta per no ser acusada de repressiva amb relació a determinats actes vandàlics. La democràcia dels drets, ignorant dels deures, ha estat construïda entre tots, pares inclosos i en primera línia quant a responsabilitat, com a reacció espontània a l'antic règim i, més enllà, com a pacífica revolució, l'objectiu de la qual era aconseguir una identitat falsa anomenada societat moderna. Ha estat l'abandonament, actiu i passiu, dels valors convivencials, entre els quals els límits de la llibertat individual en favor de la llibertat de l'altre, el que explica que els veïns de La Platera i d'Els Pins, barris de Blanes, pateixin actes vandàlics, els autors dels quals, uns intocables, no tinguin consciència de responsabilitat i, a més, es fotin de l'autoritat.
Perquè l'autoritat, en un pretèrit gens llunyà, gaudia de respectabilitat. A partir del moment que es qüestiona, principalment per part d'ideòlegs de l'esquerra, i ningú no fa res per restablir-la en els paràmetres propis de tota democràcia, s'obren les portes al paradís dels lladres de quantia baixa i dels brètols excitats per l'alcohol. Això explica, per exemple, que l'alcalde de Blanes digui que "els entén", pel que fa a aquestes patrulles de ciutadans i no entengui, sembla, que no fan altra cosa que substituir-lo pel provat no exercici de l'autoritat o, en el seu defecte, per un cridaner dèficit d'aquesta. La intenció d'aquests veïns constituïts en patrulles nocturnes no és substituir l'autoritat, sinó implementar-la per manifestament insuficient i/o deficient. En canvi, la voluntat dels brètols és fotre's de l'autoritat, desafiar-la i, si s'escau, muntar un pollastre en contra seva, que ràpidament captat serà per TV3 en la seva perversa per malaltissa inversió que el dolent de la pel·lícula és la policia i el bo, el lladre. Que ho preguntin, per exemple, als Mossos d'Esquadra.
Una autoritat que no troba en el legislador el suport que hauria de disposar. A partir del principi que tot brètol és fruit de la societat desigual, com ha vingut predicant l'esquerra d'aquest país sense que la dreta ni digués ni fes res per rebatre aquesta falsedat, la sanció administrativa i, en el seu cas, penal, pel que fa al vandalisme és inversament proporcional al cost que comporta per a les butxaques privades i per a l'erari públic, endemés de l'innecessari espectacle. Des de l'"ai, pobre noi!" no es pot obtenir res que l'obligui a pensar en l'acte i en les seves conseqüències. Simplement, perquè de conseqüències no n'hi haurà i, amb sort, en heroi mediàtic es convertirà. Després, succeeix que es carreguen les culpes als jutges per deixar-los anar, si és que arriben davant d'ells, sense que ningú expliqui el perquè d'aquesta decisió, la qual es troba en el mateix codi ?penal que els és d'obligació aplicació, el fill d'un legislador feble en relació amb la seva pròpia legitimitat.
Quan l'alcalde de Blanes s'adreça a les patrulles de ciutadans dient-los que evitin el paper voluntàriament assumit, que s'allunyin dels grupuscles de joves incívics i que no s'enfrontin amb ells, no fa altra cosa que mostrar la seva dimissió com a autoritat, el seu nul sentit de l'exercici equànime de la mateixa i el perdonavides que porta a la seva espatlla pel que fa a trinxeraires, gànguils i aligots. De fet, fa una cosa absolutament imperdonable: Renyar els bons -els veïns que fan de vigilants voluntaris-, i disculpar els dolents -els "gamberros", en llenguatge de tota la vida-. Es renta les mans en la palangana del descrèdit de l'autoritat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema