El cranc autòcton de riu guanya terreny a l'americà

El Centre de Reproducció d'Olot ha aconseguit introduir uns 5.000 exemplars a la xarxa d'espais Natura 2000 de les comarques de Girona

08.02.2015 | 00:00

Des de la seva creació, l'any 2004, el Centre de Reproducció del Cranc de Riu Autòcton d'Olot ha aconseguit introduir en els ecosistemes de la xarxa Natura 2000, on fins als anys 70 era espècie habitual, al voltant de 5.000 exemplars, amb un percentatge d'èxit superior al 80 per cent.
Així ho ha explicat Joan Montserrat, director del Centre, creat el 2004 i on es produeixen cada any un miler de crancs de riu de potes blanques aptes per a la seva reintroducció, amb el repte d'augmentar aquesta xifra "com a mínim fins a 5.000 individus a l'any".
És una espècie que s'adapta "amb facilitat", reconeix Montserrat, però, malgrat viure en "refugis" on no ha arribat la plaga que va transmetre el cranc americà, "no es deslliura de l'amenaça, ja que els mateixos peixos poden propagar-la d'unes zones a altres".
El cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) era present a gairebé tots els cursos fluvials d'Europa meridional calcària fins a finals dels setanta, quan la plaga introduïda pel cranc americà, resistent a la mateixa, el va portar a la pràctica desaparició.
De fet, a les conques dels rius de la Xarxa Natura 2000 on el projecte Life Potamo Fauna que coordina el Consorci de l'Estany de Banyoles porta a terme treballs de conservació de la fauna fluvial d'interès europeu, ha patit una dràstica regressió en els últims trenta anys.
Amb una durada de quatre anys, fins al desembre de 2017, aquest projecte actua en onze espais de la Xarxa Natura 2000 de les comarques de Girona, on recupera i conserva a llarg termini diverses espècies amenaçades, com la nàiada o la tortuga de llac.
En el cas del cranc de riu, són vuit els espais, en concret el Massís de les Salines, la Zona Volcànica de la Garrotxa, les Riberes de l'Alt Ter, el Sistema Transversal Català, els rius Fluvià i Llémena, el Puig de la Banya del Boc i les Rieres de Xuclà i Riudelleques.
Són espais "on existien nuclis molt petits, però l'estat dels quals era molt precari", ha explicat el coordinador tècnic del projecte, Miquel Campos. Per això, l'objectiu és "crear noves zones i reforçar les existents". Així, mitjançant un augment de la densitat i el rejoveniment de la població, s'evitarà la desaparició a curt termini de 32 nuclis existents, i als sectors on ja ha desaparegut s'establiran entre 15-20 nuclis nous, com a mínim un en cada espai de la Xarxa Natura 2000. Si el pla fallés en algun punt, es farien traslocacions respectant el criteri de prevenció genètica que se segueix al centre de cria, per preservar cadascuna de les varietats depenent de la conca d'origen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema