És innegable que la corrupció política ha sacsejat la província de Girona els últims anys però el que destaca més especialment és el cas Manga, el més voluminós pel nombre d'implicats i la llarga instrucció que comporta, i que es va descobrir per serendipitat quan els agents del Servei de Vigilància Duanera (SVD) tenien intervingut el telèfon de l'exregidor del PP a l'Ajuntament de Santiago de Compostel·la, Ángel Espadas, per provar com s'arreglaven els concursos a Galícia.
En una d'aquestes escoltes telefòniques van descobrir que Josep Maria Franch Carcereny, apoderat de GRS Arc Local -empresa que s'encarregava de la gestió de tributs al Consell Comarcal de la Selva- trucava al regidor popular per buscar la manera d'adjudicar-se un concurs a l'Ajuntament gallec. I aquesta conversa va permetre punxar un nou telefòn que descobria noves corruptel·les que implicaven noves persones i obligava a punxar nous telèfons. Un bucle en el qual encara podria està immersa la investigació policial si no fos perquè la jutge Pilar de Lara, titular del Jutjat d'Instrucció número 1 de Lugo, va decidir intervenir.
La ciutadania va assabentar-se del cas Manga el 14 de febrer de 2013 quan la policia tributària va detenir el president del Consell Comarcal de la Selva i alcalde de Sant Hilari Sacalm, Robert Fauria Danés (CiU); el cap d'Organització de Serveis a la Ciutadania del Consell Comarcal de la Selva, Joan Carles Feliu Martín; i els empresaris de GRS Arc Local, Josep Maria Franch Carcereny -apoderat- i Alexandre Ros Valls -administrador.
Els agents van escorcollar i endur-se informació electrònica i documental de l'Ajuntament de Sant Hilari, el Consell Comarcal de la Selva, el servei de recaptació de tributs de la Diputació (Xaloc) i el Patronat de Turisme de la Costa Brava. Els dies següents, mentre a la seu gironina del SVD declaraven els principals responsables i tècnics d'aquests organismes -vegin cronologia superior- al jutjat de Lugo passaven a disposició judicial els quatre detinguts. Tres van quedar en llibertat: Franch sense fiança, Feliu pagant 5.000 euros i Fauria dipositant 18.000 euros. Ros va quedar en presó provisional.
El que ha transcendit
Les conseqüències polítiques no es van fer esperar -vegin cronologia superior- però van agafar especial intensitat a partir de l'any següent, quan Diari de Girona va poder accedir al sumari del cas i va fer públiques les investigacions i les sospites que els agents de duanes plasmaven en els seus atestats així com les declaracions que els principals implicats en aquest cas de corrupció van oferir en seu judicial.
La policia es va centrar en sis fronts -vegin quadre adjunt- que implicarien delictes de suborn, tràfic d'influències, falsedat documental, malversació de cabals públics o violació de secrets però, a més, els seus atestats són impecables a l'hora de mostrar el modus operandi d'aquesta presumpta trama.
Per exemple, van aflorar les sospites que l'empresa Serveis Mediambientals de la Selva NORA SA -participada per l'Ajuntament de Blanes (10%), el Consell Comarcal de la Selva (50%) i Cespa (40%) podria ser una "tapadora per cometre irregularitats des de l'administració pública" o les negocacions de GRS Arc Local amb polítics provincials per aconseguir reunions amb alts càrrecs de Convergència i Unió al Govern autonòmic o l'intent de GRS d'unir-se a l'empresa d'un polític del govern d'Andorra per ampliar mercat.
Les converses telefòniques permeten veure com l'administrador de GRS buscava acords amb el regidor d'Hisenda de Figueres, Manel Toro (CiU), el secretari d'organització d'ERC a Catalunya, Josep Carrapiço, l'ara expresident de la Diputació, Jaume Torramadé (CiU), com li buscava feina a Andorra al fill de l'exregidor d'Hisenda de Lloret, Josep Valls (CiU), o de quina manera utilitzava el director del Patronat de Turisme de la Costa Brava, Ramon Ramos (CiU), per obtenir nous contactes que li servissin en futures adjudicacions.
Però no era l'únic, perquè les investigacions també indiquen com Fauria utilitzava els càrrecs per col·locar filles d'amics, dones de regidors, manipular concursos perquè algunes concessions les obtinguessins persones afins, ordenar la filtració d'exàmens d'oposicions o desviar fons públics per pagar els serveis d'un company de llista electoral a través de factures falses cobrades a empreses que entraven en aquest joc.
Tampoc li anava malament al funcionari del Consell, Joan Carles Feliu, a qui GRS li posava cotxe, telèfon i tiquets de dinar a part d'un bonus anual per assegurar-se, segons els investigadors, que prengués decisions beneficioses per als interessos de GRS.
Fins i tot, els agents duaners considerent que el Conseller d'Economia i Empresa, Felip Puig (CiU), era un "aconseguidor" de contractes públics per a GRS igual que bona part dels polítics que han vist el seu nom involucrat en aquest cas.
La jutgessa segueix retenint el cas a Lugo tot i que està previst que el derivi a la província. Sine die.
