Més de la meitat dels pacients atesos l'any passat a la cambra hiperbàrica de l'hospital de Palamós no eren ni submarinistes accidentats ni persones intoxicades per monòxid de carboni. Malgrat que aquests són els dos perfils que ràpidament s'associen amb l'equipament, dels 132 pacients diferents que van passar per la cambra d'alta pressió palamosina durant el 2014, 33 eren persones que havien patit un accident de busseig i 35 una intoxicació per la mala combustió d'una caldera o estufa.

La resta es va sotmetre a una o diverses sessions de medicina hiperbàrica a causa de diferents patologies com els problemes vasculars -úlceres o diabetis-, ferides que no cicatritzen, necrosis de cap de fèmur o les seqüeles de la radioteràpia. El doctor José María Inoriza, coordinador de la Unitat de Medicina Hiperbàrica de Palamós, explica que l'hospital baixempordanès col·labora amb l'ICO Girona quan el professionals detecten que el tractament oncològic ha provocat efectes adversos com la colitis o la cistitis ràdiques, que es produeixen quan la radioteràpia per atacar el càncer de pròstata acaba danyant altres òrgans com la bufeta.

Aquests pacients que no estan directament relacionats amb els accidents de busseig o les intoxicacions són, a més, els que més sessions de tractament acaben fent, explica el doctor Inoriza.

El que ha propiciat l'increment de la proporció d'aquest tipus de pacients, aclareix el metge, és el canvi de cambra hiperbàrica que es va fer l'any 2010. La primera, que es va instal·lar a Palamós al 94, només tenia capacitat per a dues o tres persones i era poc confortable, mentre que en l'actual és més còmoda i fins a set o vuit pacients poden ser tractats alhora.

"Malgrat que les indicacions per als seus usos sempre hi han sigut, abans haviem de seleccionar més el tipus de pacients, en canvi ara pràcticament no tenim llista d'espera", aclareix.

El doctor Inoriza posa, a més, un exemple ben gràfic sobre l'activitat de la cambra: si entre els anys 94 i 2010 la primera cambra va fer unes 7.500 sessions de tractament, des de la instal·lació del nou equipament fa 5 anys, la unitat n'ha fet 7.000 més. Durant el 2014, van ser 1.995 les sessions de tractament que va oferir la cambra de Palamós; una de les dues úniques que hi ha a tot Catalunya.

Dues dècades

La cambra hiperbàrica és un habitacle de forma cilíndrica, amb uns dos metres de diàmetre. El seu aspecte recorda el d'un avió, amb quatre butaques a banda i banda separades per un passadís.

Les sessions programades duren unes dues hores i mitja -els pacients respiren oxigen 90 minuts en tres blocs de mitja hora cada vegada-, però en el cas dels bussejadors accidentats els tractaments són més llargs, segons Inoriza. En el temps que dura el tractament, l'usuari pot llegir o escoltar música, però no hi pot accedir amb aparells electrònics.

El pacient sempre hi entra acompanyat d'un infermer, i completen l'equip mínim de professionals un metge que supervisa el tractament i el tècnic que controla cambra.

En total, a la Unitat de Medicina Hiperbàrica de l'hospital de Palamós hi treballen sis metges, 22 professionals de la infermeria i quatre tècnics operadors que cobreixen les 24 hores dels 365 dies de l'any, ja que la càmera atén tan urgències com sessions programades. Alguns, com el doctor Inoriza, hi són des que es va posar en marxa la Unitat de Medicina Hiperbàrica fa dues dècades.

En aquests vint anys, Inoriza recorda pics d'activitat com la intoxicació de 35 persones en una església de Gualba o la nevada del març del 2010. Llavors, les males combustions de calderes va fer que en una setmana la unitat de Palamós atengués 90 persones intoxicades per monòxid de carboni, el triple dels pacients d'aquest tipus que tracta durant un any.