A Casa Saleta, cobrem amb pessetes des del 1870», explica orgullosa la Montse Sala, que regenta aquest establiment de Santa Cristina d’Aro. Un cartell a la porta indica que la seva botiga és un dels pocs reductes que es pot trobar a la província de Girona en els quals els euros i les pessetes conviuen a la caixa registradora tretze anys després de la desaparició de la «rossa». «La majoria de clients que paguen en pessetes han trobat l’antiga divisa a les butxaques d’algun abric o americana. Altres han descobert monedes antigues o bitllets fent un trasllat o buidant una casa vella», explica Sala. Encara que les vendes en pessetes van a la baixa, aquesta botiga centenària es resisteix a abandonar la tradició de cobrar amb l’antiga divisa. La Montse Sala coneix de molt a prop unes monedes que, per als més joves, són peces de col·leccionista. «La moneda de 500 pessetes, la de 100 “peles”, la peça de 25 pessetes amb el forat al mig, el “duro” de color daurat...», enumera aquesta botiguera que quan aconsegueix recollir un petit botí en pessetes viatja a Barcelona per canviar-les al Banc d’Espanya. «Hi vaig cada dos o tres mesos», explica. El perfil de client que paga amb la «rossa» en aquest establiment que la Montse defineix com «una botiga clàssica de poble on pots trobar una mica de tot», és el d’una persona de fora del municipi que ha trobat alguna moneda o bitllet oblidat i que aprofita per descanviar-lo comprant productes a Casa Saleta.

Segons les xifres del Banc d’Espanya, els espanyols encara conserven al seu poder un total de 276.866 milions de pessetes sense canviar. O el que és el mateix: 1.664 milions d’euros. El banc emissor ja va avançar en el moment de l’entrada de l’euro -l’1 de gener de 2002-, que el 45% de les monedes en pessetes que estaven en circulació no es recuperarien mai perquè es quedarien en mans dels ciutadans com a peça de col·leccionisme o bé per deteriorament o pèrdua.

El límit

Comprar en pessetes o canviar les monedes per euros té data de caducitat. El Banc d’Espanya deixarà d’acceptar aquesta moneda de forma definitiva el 31 de desembre de 2020. Mentrestant, qui trobi alguna moneda pot acostar-se als establiments que encara les accepten o anar al Banc d’Espanya a canviar-les. Mentre no arribi el seu comiat definitiu, les pessetes ­se­guiran sent una oportunitat per fer negoci. Així ho assegura la Rosa Maria Torrent, que té una botiga al centre de Girona. Des de fa anys, a l’aparador de Llenceria Rosa hi ha penjat un cartell on s’anuncia que «s’accepten pessetes». Torrent va decidir començar a acceptar l’antiga divisa a la seva botiga quasi per casualitat. «Un dia el meu home va trobar 500 pessetes en un jersei que estava al traster i jo, 1.500 pessetes en un llibre». A partir d’aquí, a aquesta botiguera se li va encendre la bombeta empresarial i va decidir que la seva botiga acceptaria pessetes. «La primera setmana vaig vendre moltíssim», recorda. En aquest establiment no es torna el canvi en euros. S’accepten compres d’import exacte o pagar el que falti en euros si el client no en fa prou amb les pessetes que ha trobat en algun calaix o butxaca. Aquesta comerciant, que està convençuda que acceptar pessetes ha estat una bona estratègia per donar-se a conèixer, té moltes anècdotes relacionades amb la «pela». És el cas d’uns clients que han trobat una quantitat elevada en pessetes i se’ls gasten a la seva botiga «de mica en mica» comprant regals per a familiars. Això sí, Torrent recorda que les úniques monedes vàlides són les que estaven en circulació a finals de 2001. Així que ja ho sap, si troba pessetes, encara pot usar-les per anar a comprar.