Vull felicitar, en començar aquest article, Giraut i Cot per la seva magnífica empremta personal a l´hora de conduir el vaixell provincial no pas cap a Ítaca (un altre que hi vol arribar aviat) ni a bon port amb l'ajut inestimable dels remers del Volga provincians: Cañadas, Surrocas, mares de Surrocas, Fonts, Blanchs i algun detectiu privat gironí seguidor d´un diputat, per encàrrec, en temps pretèrits, ni amb l'Arca de Noè (segons estimacions d'alguns erudits sembla ser que aquest ja era càrrec de confiança d'Unió) ni comandant el mateix cuirassat Potemkin (del qual es va filmar una magnífica pel·lícula, i que us devia agradar molt de veure, ja que, a banda de ser en blanc i negre, era muda i de molt fàcil entendre), per tal d'arribar que un nombrós grup de diputats provincials, retornadors de diners, compensadors de preus variats (segons mercat) i de diversa arquitectura semàntica d'aplicació dinerària en curs, estiguin immersos, i per culpa de vostè també la Diputació de Girona, en investigacions judicials.

Giraut i Cot és un home de reconeguda fama més enllà de les nostres fronteres pel seu verb fàcil i ductilitat demostrada a l'hora de negociar i escoltar per tal d'arribar a acords amb els qui no pensem com ell, i a tall d'exemple quan algunes persones hi han parlat per intentar reconduir situacions anòmales, a moltes d'elles els ha fet la sensació d'estar parlant amb la mateixa Venus de Milo. La seva tossuderia i el seu tarannà conciliador i obert (la seva expressió predilecte és No) l'han conduït què avui per avui sigui el polític que m'atreviria a dir que és (i és una percepció personal meva i sense por d'equivocar-me), el més ben valorat, no solament a les comarques gironines i al litoral, sinó que ultrapassa fins i tot les fronteres estatals i no seria gens estrany que un dia no gaire llunyà fos un negociador de primera línia a Ucraïna, Síria, Iraq, el Camerun o Lourdes, alhora que un magnífic ambaixador-compensador de la nostra terra mitjançant un futur càrrec honorífic al per a ell Patronat de fer Turisme (això sí, sense necessitat de falsificar fotografies tal com va succeir sota la presidència de Vilert ­Butchosa i que va ser un escàndol en l´àmbit nacional, conegut per tothom menys per vós, que tal com vàreu reconèixer en el seu moment, us en vàreu assabentar pels mitjans de comunicació, i això que n'éreu membre!). La vàlua per desenvolupar aquesta tasca ja l'heu demostrada amb escreix amb les magnífiques afirmacions de fort contingut social i polític (l'oli de Berga de les comarques gironines... Santa Pau 2014) i de ressò mediàtic internacional quan ens visiten d'arreu del món (benvinguts a les terres gironines de Girona, LiberPress 2014) que, sens dubte seran estudiades per les generacions futures en els llibres d'història, però de la història de les bogeries en boca de certs personatges polítics i que fins a hores d'ara no s'han pogut desxifrar ni amb la màquina del codi Enigma que els aliats varen conquerir de l'U-571.

Quan vàreu manifestar públicament en el decurs del Ple corporatiu que m'obriríeu un expedient informatiu i que uns parlaven molt i vós molt poc, em va venir a la memòria la conversa entre Jahvé i Moisès quan aquest li digué: «Senyor, sóc home de poques paraules perquè tinc la boca i la llengua pesants», però Jahvé li replicà: «I qui ha posat la boca a l'home? Doncs vés i parla, que jo estaré a la teva boca». Arribat a aquest punt, ja no sé si qui parla i m'obre l'expedient informatiu és Jahvé, Moisès o Giraut.

Mireu, senyor president, la vostra nefasta trajectòria política al capdavant d'aquesta Diputació, amb els actuals escàndols econòmic-polític-assistencials, on vós mateix esteu involucrat de ple, on tot i sabent que els càrrecs de confiança del vostre partit no es presenten a treballar quan estan percebent un salari públic, que fins i tot alguns d'ells ho han reconegut públicament en declaracions escrites, dient que sempre han treballat a la seu d'Unió i que mai han trepitjat la Corporació, que vós en sou coneixedor per diferents conductes tant orals com escrites i no hi feu res, jo voldria preguntar-vos si d'aquesta situació es desprèn possible prevaricació o malbaratament de cabals públics. O potser ambdues coses. Tanmateix, ja estem preparant denúncia per posar en coneixement de la Fiscalia aquest fet, i el que alguns diputats hagin cobrat bestretes per endavant per assistències a comissions, plens, etc., que no han complert, alhora que el nostre Sindicat està estudiant demanar a les fiscalies corresponents la investigació dels càrrecs de confiança de les altres diputacions catalanes. Vós no podeu donar a aquestes hores d´ara cap tipus de lliçó moral a ningú, i menys obrir expedients informatius ni de cap mena per dir la veritat.

D´altra banda, la Sra. Teresa Galve, càrrec de confiança d´Unió i col·locada pel camarada Cañada, ja fa uns dies que està explicant a diferents persones que fa un temps que ha plegat, pressionada per la situació que es respira a la Diputació amb el tema dels càrrecs de confiança. Això sí que és una gran notícia per als contribuents gironins i les arques provincials, ja que la corporació s´estalviarà de pagar una senyora que, percebent un salari públic, brillava per la seva absència a l´hora de venir a treballar. Arribats aquest punt us aconsello la lectura de l'obra Sobre la llibertat de John Stuart Mill, on l'autor desenvolupa una molt interessant teoria sobre la naturalesa i els límits del poder.

Senyor Giraut i Cot, el que necessita aquest país són polítics de talla (no penso pas en vós ni en el sistema mètric decimal), que no utilitzin la poca dicció de què disposen per fer-la servir com a metralla, que no siguin representants d'un nacionalcatolicisme agre i caduc, de mirada baixa i capcot, que no siguin oradors de silencis tan significatius com les paraules buides, perquè com ja sabeu (o no) «Verba inter homines obtinuerunt principatum significandi», que hagin donat una ullada a la filosofia i ètica política de Plató, que entenguin el que representa La Ciropèdia, obra didàctica de política amb finalitats morals escrita per Xenofont, en definitiva, un nou aire fresc i totalment renovat que faci fora aquesta forta ferum de resclosit en certes maneres de fer política alhora que en la manera de dirigir administracions públiques amb cares noves i una preparació i base cultural d'acord amb els temps que vivim, i no polítics caducs i encara ancorats en l'etapa analògica i que algun d'ells encara segueix ballant la dansa de les Almorratxes de temps immemorial, que prové d'un antic ball del Ciri (res a veure amb el que ha muntat vostè). Recorda quan el va ballar, senyor Giraut?)

Resto a l'espera de rebre notícies sobre l'obertura de l'expedient informatiu, ja que a data d'avui l´única de la qual tinc constància és la de la porta del vostre milionari despatx (pel cost econòmic que va representar en un dels atacs de luxe de Vilert Butchosa), això sí, sota la presidència de la magnífica escultura de la marededéu, que no sé si li haurà passat el mareig de tant treure-la, en Vilert, com a primera decisió del seu inici de mandat, o retornar-la al lloc on era, per part de Torramadé. Jo estic convençut que és la marededéu de l'Empenta, però el que desconec és si aquesta és la que us fa falta a vós o la que us fotran, d'aquí a poc més de cent dies.