La interconnexió elèctrica: una línia única al món, 250 quilòmetres de cable soterrat i 700 MEUR d'inversió

La infraestructura s'inaugura oficialment aquest divendres però no entrarà en servei fins a finals de juny

18.02.2015 | 08:46
La interconnexió elèctrica: una línia única al món, 250 quilòmetres de cable soterrat i 700 MEUR d'inversió

Una línia única al món, 250 quilòmetres de cable soterrat, un túnel que creua els Pirineus, 700 MEUR d'inversió i 2.000 megawatts de potència. Aquestes són les xifres ingents que mou la interconnexió elèctrica amb França, un projecte que ja encara la recta final i que ha marcat polèmica al territori, fins al punt de necessitar mediació europea. Divendres se'n tallarà oficialment la cinta, però l'entrada en servei de la MAT subterrània es retardarà fins a finals de juny (quan acabi el període de proves). Des d'aleshores, l'energia que circuli a 320 kV pel subsòl de l'Alt Empordà doblarà la capacitat d'intercanvi entre els estats espanyol i francès, però encara no s'arribarà al què recomana Europa.

Han passat set anys d'ençà que el mediador europeu Mario Monti va proposar soterrar el tram transfronterer dels 400 kV. El primer informe que recollia fer passar la MAT pel subsòl va arribar a la Comissió Europea el desembre del 2007. I allò que aleshores es va posar sobre paper avui ja s'ha traslladat al territori.

Inelfe, la societat formada per Red Eléctrica i la seva homònima francesa RTE, ja ha enllestit l'obra de la interconnexió. En total, els treballs han durat poc més de dos anys i mig (van començar el 14 de febrer del 2012). Durant aquest temps, s'han aixecat les estacions conversores, excavat i recobert les rases, perforat el túnel dels Pirineus i estès el cable que enllaça Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà) amb Baixàs (a la Catalunya Nord).

El tram transfronterer va entrar en període de proves al novembre, una fase que s'allargarà ben bé fins a finals de juny. Serà aleshores quan entri en servei la interconnexió de la MAT, una línia única al món. "No n'hi ha cap altra de les mateixes característiques arreu del globus; no només per potència, sinó també per distància i per tecnologia", concreta el delegat de Red Eléctrica a Catalunya, Lluís Pinós.

Fins ara, l'enllaç soterrat en corrent continu més llarg del món es trobava als Estats Units. Va entrar en servei el 2010 i creua la badia de San Francisco amb una tensió de 220 kV i una potència de 400 megawatts (MW). Unes xifres que la interconnexió amb França supera amb escreix, ja que la línia soterrada que creua els Pirineus té 320 kV i la seva potència s'enfila fins als 2.000 MW.

Per rasa i en túnel

El tram de la interconnexió s'estén al llarg de 64,5 quilòmetres, que són els que separen les estacions conversores de Santa Llogaia d'Àlguema i Baixàs. És aquí on es rebaixa la tensió de la MAT (de 400 a 320 kV) i es converteix el corrent d'altern a continu mitjançant els 5.400 mòduls de potència amb què compta cada planta.

Un cop la MAT s'endinsa al subsòl, la línia circula soterrada mitjançant una rasa al llarg de més de 50 quilòmetres. El calaix de formigó per on passen els cables (en total n'hi ha quatre, perquè són dos circuits) es troba a una fondària de 3 metres.

A l'Alt Empordà, la interconnexió creua onze termes municipals (Santa Llogaia, Vilafant, Figueres, Llers, Pont de Molins, Cabanes, Biure, Capmany, Darnius, Agullana i la Jonquera). A la part francesa, la MAT soterrada passa per quinze municipis.

En el moment de creuar la frontera, la MAT ho fa mitjançant un túnel (que s'ha perforat paral·lel al del TAV). Aquesta infraestructura que travessa els Pirineus té 8,5 quilòmetres de llargada (dels quals, 1,1 es troben a l'Empordà) i un diàmetre de 3 metres i mig. Per construir-lo, es van fer servir dues tuneladores fabricades expressament per al projecte (l'Albera i la Canigó).

En total, la interconnexió elèctrica ha suposat una inversió de 700 MEUR. D'aquests, 225 milions s'han pagat a través d'una subvenció de la Unió Europea. A més, el projecte també ha rebut finançament del Banc Europeu d'Inversions, que va concedir a Inelfe un préstec de 350 MEUR.

Doblar la capacitat d'intercanvi

El delegat de Red Eléctrica a Catalunya concreta que la interconnexió era necessària per reduir la situació d'illa energètica en què es troba l'estat espanyol. Quan entri en servei, la MAT soterrada "permetrà doblar la capacitat d'intercanvi amb França, que passarà de 1.400 a 2.800 megawatts; o el que és el mateix, del 3% actual de la demanda al 6%", diu Pinós.

Tot i això, però, amb la interconnexió encara no n'hi haurà prou per arribar a la recomanació que fixa Europa (que situa la capacitat d'intercanvi entre països en un 10%). "Amb l'entrada en servei de la línia no s'arribarà a una situació òptima, i en un futur caldrà fer altres interconnexions per aconseguir-ho", precisa Lluís Pinós. Això sí, aquestes no hauran de passar necessàriament per Catalunya.

Abaratir la factura

Més enllà de l'intercanvi d'energia, Lluís Pinós també concreta que la interconnexió tindrà beneficis al territori. "Ens permetrà millorar la seguretat del sistema elèctric català, garantir l'alimentació a les comarques gironines i injectar l'energia necessària perquè el tren d'alta velocitat funcioni", explica el delegat de Red Eléctrica.

A més, en un futur, la MAT soterrada també es pot traduir en un abaratiment de la factura. I és que també permetrà bolcar a la xarxa l'electricitat procedent de les renovables (en especial, l'energia eòlica). "En la mesura que hi ha la possibilitat d'integrar energies més barates al sistema, això pot traduir-se en una millora de preus cap al petit client", indica Pinós. I hi afegeix: "Tenint en compte, a més, que gràcies a la interconnexió les llars i les empreses tindran més qualitat en el servei".

Aquest divendres la interconnexió elèctrica s'inaugurarà oficialment. Els encarregats de tallar la cinta seran el president espanyol Mariano Rajoy i el primer ministre francès Manuel Valls. La línia ja és un fet, però la seva tramitació i construcció no ha estat exempta de polèmica al territori (amb manifestacions contràries, moviments antiMAT i processos judicials oberts).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema