A només tres dies vista de la inauguració oficial de la interconnexió, un acte al què assistirà el primer ministre francès, Manuel Valls, i el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, el Tribunal Suprem ha escoltat aquest dimecres el testimoni de nou tècnics que han fet informes contraris al tram aeri de la Molt Alta Tensió (MAT) entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema. Han defensat que aquesta és una infraestructura que no disposa dels estudis d'impacte ambiental necessaris a nivell global i han qüestionat la seva legalitat. En declaracions a l'ACN han assegurat que aquesta és una "inversió imprudent" i un "disbarat".

Tots ells han defensat els seus informes davant el jutge ponent de la sala Tercera del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem, que va admetre a tràmit un contenciós interposat per la Iaeden, la CUP i l'AlarMAT contra l'acord del Consell de Ministres que va declarar d'utilitat pública el Bescanó-Santa Llogaia i en va aprovar el projecte executiu.

Els tècnics ja havien denunciat les mancances del projecte als seus informes, , com la inexistència d'un estudi d'impacte ambiental o l'incompliment de la distància de seguretat entre torres i habitatges.

Entre els que han declarat aquest dimecres hi ha el doctor i president d'Eurosolar Pep Puig; la professora d'Economia de la UdG Anna Garriga; l'economista Josep C. Vergés; l'enginyer tècnic en topografia Enric Barneda; el metge expert en camps electromagnètics José Luis Bardasano, o el doctor de la UB i professor en Sociologia Joaquim Sempere.

Una connexió "il·legal"

En declaracions a l'ACN Josep Vergès ha criticat que aquest divendres el primer ministre francès, Manuel Valls, i el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, inaugurin una "connexió internacional il·legal" perquè "encara no està aprovat cap pla d'impacte ambiental internacional de la MAT".

"Han fet totes les trampes possibles, i mentre que a França s'ha tingut en compte els ciutadans i s'ha soterrat tot el traçat, a Espanya el govern espanyol se'n riu dels catalans amb el trossejament de set trossos de la línia, fet que paguem tots". Per tant, "intentem aturar aquests disbarats que es fan a aquest país dels monopolis", ha afirmat.

Entre altres, Vergès ha defensat davant el ponent del cas que malgrat el que diu Red Eléctrica Española, aquesta és una connexió internacional que es fa sense tots els estudis d'impacte ambiental que exigeix Europa i que "no hi ha cap base científica" per fer el que s'ha fet.

"És un disbarat que malauradament ja està pràcticament tot construït, però els jutges, sinó els d'aquí, els d'Europa, tombaran tot el projecte i deixaran en evidència no només els polítics de Madrid, sinó també els de Catalunya que han permès un disbarat com aquest", ha explicat.

Una "inversió imprudent"

L'enginyer industrial Pep Puig també ha defensat davant el Suprem un informe que parteix de la "no necessitat d'aquesta infraestructura per al territori". "És ua infraestructura que serveix a altres finalitats com és l'intercanvi d'electricitat entre les grans companyies elèctriques europees, inclosos els oligopolis espanyols, però ni és necessàri per al TGV ni per a l'alimentació de les comarques de Girona".

Segons Puig és una "inversió imprudent" perquè "posa tanques al desenvolupament del futur sistema elèctric a Catalunya i a Europa" que es basarà en energies renovables.

Tram final del recurs

El contenciós contra la MAT que ara el Suprem haurà de dirimir no és el primer dels 400 kV que arriba a mans del Tribunal. En aquest cas concret, el recurs s'interposa contra l'acord del Consell de Ministres adoptat el 2 d'agost del 2013, que va donar llum verda al tram aeri de la MAT que passa a cavall del Gironès i l'Alt Empordà.

Després de prendre'ls declaració, i estudiar-se tota la documentació sol·licitada, el procediment pot acabar amb una vista o bé amb una sentència emesa directament pel Suprem. El Tribunal, però, en relació a la MAT, ja ha tombat altres recursos. En concret, el març del 2010 va arxivar els que es van presentar contra els trams de línia de 400 kV entre Sentmenat-Bescanó i Vic-Bescanó (precisament, els anteriors al que ara és motiu de litigi).