El Parlament tramitarà la llei electoral pròpia perquè estigui en vigor el 27-S

Girona passaria de 17 a 13 diputats i CiU, ERC i PP expressen dubtes sobre la pèrdua de representació del territori

20.02.2015 | 08:00

El ple del Parlament va donar llum verd a la tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) destinada a aconseguir que Catalunya disposi finalment d'una llei electoral pròpia, després de rebutjar l'única esmena a la totalitat, que havia estat presentada pel Partit Popular. La nova legislació suposaria augmentar la representació per Barcelona i reduir el nombre de diputats del territori. Girona perdria quatre dels 17 diputats, si s'acaba aprovant. CiU, ERC i PP ja van expressar els seus dubtes.

La proposta de llei electoral de la ILP va superar el debat a la totalitat cinc anys després que va ser proposada pels seus promotors, inicialment vinculats a la plataforma ja desapareguda de Ciutadans pel Canvi (CpC), i que van aconseguir reunir unes 90.000 firmes de ciutadans que l'avalaven.

El text està basat en el que va elaborar la comissió d'experts designada a proposta de tots els partits l'any 2007 però amb algunes modificacions importants, com l'anomenat "sistema acordió", que consisteix en el fet que la xifra de diputats variï i oscil·li en funció de la participació registrada en els comicis.

La ILP aposta, també, per les llistes electorals desbloquejades i per una Sindicatura Electoral (junta electoral catalana) amb atribucions per defensar els interessos dels electors (ciutadans) i no únicament el dels partits.

En representació de la comissió promotora de la ILP va intervingut davant el ple el professor de ciència política de la UAB Joan Botella, que va resumir els seus aspectes principals a la vegada que demanava rebre el mateix tractament que les altres ILP malgrat que ja existeix al Parlament una ponència redactora de la llei electoral.

Botella va demanar, també, als partits que evitin "la temptació de valorar la ILP amb la calculadora a la mà" per estimar els diputats que guanyarien o perdrien amb el nou sistema. Amb el nou sistema els 18 diputats de Tarragona passarien a ser 14; els 17 de Girona 13 i els 15 de Lleida serien 10.

Precisament, des de CiU, Lluís Corominas va negar la "fal·làcia" que el sistema electoral que s'aplica a Catalunya (sota el marc legal estatal) beneficiï la seva formació. Per això va rebutjar que la representació territorial disminueixi considerablement només per guanyar un percentatge gairebé insignificant de més proporcionalitat, cosa que va situar com a "línia vermella" que posa el seu grup. Corominas creu que "les actuals propostes es basen a perdre un 20-30% dels diputats del territori i que tres quartes parts del Parlament sigui de la circumscripció de Barcelona per millorar en 0'6 punts la proporcionalitat".

Per part d'ERC, Roger Torrent va apuntar que "el moment actual requereix mecanismes de garantia democràtica" i va expressar la seva conformitat amb els continguts bàsics de la ILP, pel que Esquerra ho tindrà en compte, però també la proposta sorgida de la comissió d'experts de l'any 2007, que ERC continua defensant.

Des del PSC, Celestino Corbacho va recalcar que, a pesar del temps transcorregut des de la presentació de la ILP, "no ha perdut vigència" cosa que reflecteix "una incapacitat segurament de tots" per aprovar la llei, a més de reconèixer que al seu partit li agradaria aprovar una fórmula semblant al "sistema electoral alemany".

El portaveu adjunt del grup del PPC, Santi Rodríguez, que va defensar l'única esmena a la totalitat presentada, va recordar "la incomoditat que havia provocat en tots els partits" la presentació d'aquesta iniciativa "motiu pel qual va ser cinc anys en un calaix".

En l'esmena del PPC, va explicar, es qüestiona més "l'oportunitat que no el contingut", encara que el PP també discrepa sobre aquest últim, per exemple sobre la fórmula proposada, ja que, segons va dir, algunes comarques perdrien diputats.

Jaume Bosch, d'ICV-EUiA, va corroborar la preferència que té el seu grup pel sistema holandès, "encara que estem disposats a fer renúncies i a mantenir el sistema actual però amb el desbloqueig de les llistes".

Carlos Carrizosa, de Ciutadans, va donar suport a la tramitació de la ILP, però va recordar que "en cinc anys han canviat algunes coses, com per exemple, que ara hi ha molta més desafecció dels ciutadans cap a la política institucional".

Des de la CUP, Quim Arrufat va expressar la seva coincidència en molts aspectes de la ILP, com per exemple el "sistema acordió", i va demanar dur a terme "una revolució democràtica" que reconegui "la democràcia directa".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema