diumenge diari de sessions

Les municipals, la galdosa instrucció de Cospedal i les connexions

23.02.2015 | 07:03
Les torres de la línia de Molt Alta Tensió (MAT), al seu pas per Fellines.

24 de maig
Queden 90 dies per a la celebració de les eleccions municipals, que se celebren el quart diumenge del mes de maig de cada quatre anys. El 30 de març es publicarà el decret de convocatòria de les eleccions i el 15 d'abril serà l'últim dia per presentar llistes municipals. Un mes i mig per acabar de perfilar les llistes a pobles i ciutats. A les comarques gironines es nota una dificultat creixent dels dos principals partits polítics espanyols per trobar gent per fer llistes municipals. El PSC ha confirmat 80 llistes, quan fa quatre anys en va fer 110. I hem de veure les opcions reals de les llistes que s'han confegit. Convé recordar que les comarques gironines tenen 221 municipis. Pel que fa al PP, tres quarts del mateix. Veurem llistes del PSC i del PP completades o en algun cas conformades per ciutadans que no viuen ni tenen cap relació amb el municipi on es presenten. En l'última reforma substancial de la llei electoral vaig proposar una esmena per garantir que com a mínim el 50% dels candidats d'una llista estiguin empadronats en el municipi. Em van tombar l'esmena amb l'argument que PP i PSOE presentaven llistes al País Basc amb ciutadans de fora de la Comunitat Foral per motius de seguretat a la llum de l'activitat terrorista ETA. Ara que les armes del terrorisme d'ETA han callat, aquest argument ja no val. Convé assegurar una mínima relació entre candidats a electes i electors. He vist llistes fantasmes del PP del primer a l'últim nom. Convindria modificar la legislació en aquest sentit. El 2003 vaig ser molt crític amb la formació del Tripartit quan ERC assegurava que "mourem ràpidament els votants del PSC a ERC". Es van equivocar de diagnòstic durant 12 anys. Però ara pot succeir un procés de substitució, en part, de l'espai del PSC per l'espai d'ERC. Només en part. CiU, que va guanyar les eleccions municipals del 2011 a tot Catalunya crec, amb modèstia, que està en condicions de tornar a repetir objectiu. I convé recordar que en l'acord del mes de gener per celebrar eleccions catalanes el 27 de setembre es va incorporar una clàusula per la preferència dels acords entre forces sobiranistes després del 24 de maig. L'ANC ja ha començat accions per assegurar el màxim d'acords possibles en aquest sentit. No es tracta d'una aliança per l'administració del poder ordinari. Es tracta de la conformació d'un mapa polític que serà determinant per enfocar les eleccions catalanes de l'últim diumenge de setembre. Mentrestant, la CUP recupera forces i les expressions locals de Podem no acaben de prendre forma. Cadascú tindrà les seves preferències en les eleccions municipals -on el nom dels candidats a alcaldes i regidors pesen molt- però no es pot negar que el mapa català es va conformant amb partits d'àmbit català. Fins i tot Ciutadans està cridat a substituir l'espai del PP a Catalunya en el cicle electoral que comença la tardor. Fins i tot per ser antiautonomista i antisobiranista, s'opten per formulacions pròpies.

Catalanofòbia
No sóc persona que utilitzi adjectius i adverbis pel boc gros. Intento mesurar les paraules. Per exemple, hi ha qui utilitza la paraula genocidi amb una facilitat escruixidora quan aquesta és una paraula que fa referència a uns actes criminals molt concrets i amb unes circumstàncies molt determinades. Fa anys que no utilitzo la paraula catalanofòbia, segurament des que l'any 2007 el PP va recollir firmes contra el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya amb la frase "echa una firma contra los catalanes...". Eren frases lamentables dites per militants o simpatitzants de base, gent senzilla i sense responsabilitats. El que ha succeït aquesta setmana ha estat molt més greu. La secretaria general del Partit Popular ha ordenat a tots els dirigents del partit a referir-se al partit d'Albert Rivera com a "Ciutadans" i mai com a "Ciudadanos". El florit portaveu del PP, Carlos Floriano, sempre parla de "Ciutatans" (sic). Així mateix també ha ordenat afirmar que aquest és un partit "català", fer referència al nom del seu líder sempre "en català" i les televisions públiques sempre que poden treuen talls de veu del líder de Ciutadans en llengua catalana. La senyora De Cospedal (simplement Cospedal era el nom del seu pare i el d'ella durant anys) no és una militant de base. I amb el partit més antisobiranista i antiautonomista dels de nova fornada, la número dos del partit del Govern utilitza la catalanofòbia. És curiosa la reacció de la senyora Cospedal perquè ella mateixa va tastar el verí electoral de l'anticatalanisme quan ella era militant, l'any 1986, del Partit Reformista Democràtic de Miquel Roca, el seu pare era el president del partit a Albacete i el diputat del PP Gabriel Elorriaga, molt proper ara a l'escola FAES, va ser el fugaç secretari general de les joventuts del partit. Veurem si trenta anys després les pulsions catalanofòbiques encara donen resultat en el debat polític espanyol. Em sembla que l'enfoc de Rivera serà tan diferent del de Roca que se'n podrà sortir, en part, però el paper galdós del PP amb les instruccions de la seva secretària general quedaran en els annals dels motius que fan insuportable l'actual estat de les coses. Ni se n'adonen... els surt de molt endins.

Connexions
S'ha inaugurat la MAT amb un cant del president del Govern espanyol a les connexions europees. D'acord amb la sentència. Després ha aprofitat per portar l'aigua al molí de les relacions Catalunya-Espanya. Si Rajoy està tan convençut de la força de les connexions entre Estats, per què el PSOE i el PP van tardar fins al 2013 a fer entrar en funcionament la connexió en tren d'alta velocitat quan el primer projecte fou redactat el 1986? Per què després que a Espanya s'hagin construït 3.000 quilòmetres de línia d'AVE (1.000 en aquesta legislatura d'estretors econòmiques) encara no s'ha construït el corredor mediterrani i ha hagut se ser la UE que li hagi cantat les quaranta al Govern espanyol? Per què si estan tan a favor de les interconnexions no han aconseguit tirar endavant el projecte MidCat per connectar el gas que arriba d'Algèria i el Marroc amb França a través d'una connexió que transcorreria per les comarques gironines i que donaria un gran potencial de reequilibri energètic com a alternativa al gas que arriba al centre d'Europa des de Rússia?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema