Tenim una "estructura d'estat" a la UCI

"Avui "toca" parlar de com es pot arribar a fer el ridícul més gran sense morir ni en l'intent ni com a conseqüèn-cia de la producció d'aquest. Parlo del Parlament i de la Comissió d'Investigació sobre el frau i la corrupció"

01.03.2015 | 07:51
Tenim una "estructura d'estat" a la UCI

Segueixo ignorant a què es refereix el president Artur Mas quan parla d'anar preparant "estructures d'estat" per després del 27 de setembre d'enguany; de fet, tampoc no sé com pot convertir unes eleccions al Parlament de Catalunya en una indeterminada manera, mai legal, de consulta al poble, com ara diu, sobre si volem fer el pas cap a un "estat independent" o no. De moment, el Tribunal Constitucional, per unanimitat, que vol dir que també amb el vot de dos catalans, ja li ha dit el que alguns vàrem gosar dir i molt mal mirats fórem: Que aquella convocada "consulta", mai no realitzada, era un "referèndum encobert", però avui no en vull parlar, d'això, puix ja ho fa TV3 al més pur estil d'en Goebbels. D'engany a engany, com si del joc de l'Oca es tractés i tots nosaltres tinguéssim carnet d'imbècils.

El que avui "toca" és parlar de com es pot arribar a fer el ridícul més gran ?sense morir ni en l'intent ni com a conseqüència de la producció d'aquest. Parlo, òbviament, del Parlament de Catalunya i de la Comissió d'Investigació sobre el frau i l'evasió fiscals i les pràctiques de la corrupció, que és com s'anomena de veritat la "comissió d'investigació del cas Pujol", com li diu la ràdio i la televisió pública de Catalunya, posant el dit a la nafra que acompanya CDC i servint-li en safata un magnífic aperitiu a ERC.

No m'estranya gens ni mica que el president Jordi Pujol respongués amb un lacònic (o tal vegada molt expressiu) "no li dic ni que sí ni que no" a la pregunta de si se sent traït per CDC, el partit que fundà a Montserrat. O que la seva esposa, Marta Ferrusola, interpel·lada per si era cert que va anar a Andorra escoltada per mossos d'esquadra, digués que sí i també per avions de combat i tancs, o un cosa semblant. O que en Jordi Pujol i Ferrusola es dediqués a afaitar el cap de totes ses senyories, posant en evidència que no havien fet els deures, regalant-los un CD del "cas Camarga", com si no sabessin que tot es troba penjat a internet des de fa anys, i pregant-los que fos objecte de tractament en el si de la Comissió de Secrets Oficials. Un ridícul espantós per part dels presumptes investigadors i una victòria en tota regla per part dels presumptes investigats. Per llogar-hi cadires, que diria l'àvia.

Segons el Dret Parlamentari, fill legítim del Dret Constitucional, les comissions parlamentàries d'investigació són el més punyent instrument de què disposa l'oposició per fiscalitzar el govern de torn. Repeteixo, el govern de torn, el que mana avui, i a ningú més que el govern de torn. Entendran el meu estupor de jurista i també d'antic diputat a Corts quan llegeixo el nom d'aquesta comissió d'investigació del Parlament de Catalunya i no hi trobo el mot "govern". No hi és; aquí s'investiga no sé què, a menys que, entre onada i onada, s'investigui si el govern del president Mas ha comès frau fiscal, ha evadit diners públics cap a paradisos fiscals o ha practicat la corrupció. Se'm fa impossible de pensar que un Govern com el català, perfectament homologable amb qualsevol govern democràtic que actua sota el dictat de les lleis, cometi frau fiscal o evadeixi capitals. I atès que el president Mas ha dit en seu parlamentària que el seu govern no practica la corrupció i ningú no ha demostrat el contrari, aleshores també he de creure'm la paraula donada per l'actual president de la Generalitat. Són els aires de grandesa del que se sap molt poca cosa i té complex d'inferioritat, és a dir, el que en boca de diputats al Parlament (d'ahir i d'avui) i de no pocs periodistes que s'encarreguen de la informació política, s'anomena "el Parlament de la senyoreta Pepis", els únics que poden donar raó de tan inútil com extravagant comissió d'investigació.

Si la setmana passada vaig dir que el país, Catalunya, tenia goteres, una d'aquestes, prou important, comença a inundar l'hemicicle del Parc de la Ciutadella. Potser que hi facin alguna cosa, com ara pujar a les golfes i observar/valorar les esquerdes que presenten, com ara aquesta de les comissions d'investigació que al Govern no investiga, sinó a qui passa per la vorera o surt a passejar el seu gos.

(Obro parèntesi: Que no repeteixin el que se li atribuí al llavors vicepresident Arcadi Calzada i Salavedra quan, fent de guia improvisat dels reis d'Espanya, li engaltà a la reina Sofia allò de "Majestad, aquí arriba tenemos las golfas", en comptes de "desván", provocant a Sa Majestat una obertura d'ulls de 360 graus amb tres voltes seguides. O així ho explica la intrahistòria del nostre Parlament).

I tanco parèntesi, tornant a aquesta trista i pobre comissió que en un no res acabarà, excepció feta de donar munició -encara més!- a milions de catalans decebuts de l'activitat política en veure com els nostres legítims representants són uns ignorants que pena fan amb les seves preguntes i les seves elucubracions mentals. Quina vergonya!, com manifestà amb elegància de posat i de verb, el conseller Quico Homs en roda de premsa posterior.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema