- (X)...
- Sí, digui’m
- Et truco de Mossos. Pots passar, que m’has de firmar un full?
- Ara?
- Com més aviat millor, sí. Demà tens judici.
- Estic a Girona. Doncs a mi ningú m’ha informat del judici.
- T’estic informant ara. Tu has denunciat uns fets, no?
- Per descomptat.
- Ahir vas denunciar. Doncs tens judici demà i t’informo ara.
- Val, perfecte.
- Si vols passar i si no et cito ara telefònicament. Com tu vulguis.
- Doncs cita’m telefònicament perquè estic a Girona, per allà l’Ultònia.
- Vinga, telefònicament.
- [Parla amb una amiga] tu hauràs d’anar com a testimoni suposo. a veure, dóna’m un boli per apuntar.
- Testimonis no fa falta perquè aquí no s’ha posat ningú de testimoni.
- [A l’amiga] no fa faltacari... [A la mossa] sí, sí que han posat que estava de testimoni, si és la que ha pogut separar...
- Val, però no se li ha recollit declaració.
- [A l’amiga] No se t’ha recollit declaració, no passa res cari. [A la mossa] bé, doncs jo ja ho parlo amb el jutge. Doncs digui’m, digui’m...
- Demà, dia 31...
- Un moment... [A la mare], un boli, mami... Val, doncs apunta. Perdona, demà?
- Demà, dia 31...
- Demà, dia 31...
- A les onze del matí.
- A les onze.
- En el Jutjat número 3 de Girona.
- Jutjat número 3 de Girona. Això què és?
- En el Jutjat d’Instrucció número 3 de Girona.
- Ah, val. al jutjat d’instrucció, ara ho he entès.
- D’acord?
- Moltíssimes gràcies.
- I una altra cosa...
- Diga’m.
- Deixeu ja de denunciar...
- Per què? ah... ara que tinc proves no t’ha agradat.
- No, no...
- Quan la teva companya ha escoltat com em tira petons i em posa...
- No, no... [la interpel·la pel nom]
- No, ja està, ja m’ha escoltat. Vostè sap que jo amb vostè no vull parlar [l’anomena pel sobrenom (Y)]...
- (X)... per què no vols escoltar?
- Perquè no vull parlar amb vostè perquè vostè sempre em posa en dubte i ara que tinc les proves, les ensenyaré al jutge i el jutge em dirà si sí o si no.
- Jo no dic proves o no proves, que a vegades es denuncia per ximpleries, el que heu de fer és calm...
- Doncs no em sembla una ximpleria perquè jo he sentit por, m’entens o no? No em sembla una ximpleria.
- Sí, sí, però em vols escoltar?
- No vull, de veritat (Y), per favor, de veritat.
- Que no sóc la (Y), no sóc la (Y).
- M’és igual, no vull escoltar cap dels Mossos que no sigui el que va recollir la denúncia.
- El que heu de fer és tu la teva vida, ell la seva, teniu la nena, portar-vos el millor que pugueu, a la distància que...
- Quina nena?!
- I ja està.
- Perdona, crec que t’estàs confonent, eh? Jo no sóc la mare del nen. És una altra noia a la qual també ha pegat.
- Bé, que no doneu importància a tantes coses que és un malviure.
- Un malviure és quan jo estic plorant, passant-ho malament i ningú m’està ajudant, m’entens, no?
- Tampoc...
- És igual, tinc gravat com m’acabes de dir que no denunciï més, val?
- Jo no he dit que no denunciïs
- Sí, sí, sí, ho tinc gravat, ho tinc gravat.
- He dit que hi ha altres coses... bé, digues el que vulguis...
- No ho diré jo, ho diu la meva gravació del mòbil perquè vostè no em pot dir a mi, com a maltractada que sóc, que no puc denunciar.
- Si el que dic és que parlem, que jo vull ajudar-te.
- No m’esteu ajudant, m’esteu fent mal, m’esteu enfonsant, eh? (plora)
- Si jo el que vull és ajudar-te, si vols vine i parlem i ho veuràs...
- [Plorant] Ja està senyora, jo no puc parlar més perquè vostès a mi em posen dels nervis.
- (X)...
- No ho sento, penjo, disculpi’m.
- Si tens temps vine i...
- Penja.
