Diumenge Dietari

02.03.2015 | 07:02
Diumenge Dietari

dissabte REBOTANT PROBLEMES

La policia municipal de Girona patrullarà en edificis amb pisos que estiguin ocupats. L'Ajuntament té registrats un centenar de blocs amb inquilins que no paguen lloguer i que, en massa casos, es dediquen al tràfic de drogues, a la prostitució o a les dues coses juntes. Una autèntica porcada per als veïns.

Aquest patrullatges són un mètode que s'ha demostrat altament efectiu, segons reconeixen des de Salt, on ja fa temps que es fan, amb una resultat cent per cent efectiu perquè el problema de Salt s'ha acabat traslladant a Girona.

És de suposar, doncs, que quan es patrulli a Girona, els camells i les putes rebotaran cap a un altre lloc. Poc efectiu.

diumenge OBLIDANT LES HORTES

Les hortes de Santa Eugènia són un projecte de ciutat dels més interessants que es recorden a Girona. Integració d'horta urbana, espai de lleure i esport, zona natural protegida... Un lloc deliciós. Però aquests últims temps ha experimentat una degradació exorbitant a conseqüència d'una educació precària o nul·la de part dels seus usuaris, però també perquè l'actual govern no sembla estar gaire interessat en tot allò que no sigui posar catifes vermelles als turistes.

Avui diumenge les Hortes són com un abocador a l'aire lliure. Tot el camí del carril és ple de llaunes, bosses i porqueria en general, però no només això, sinó que al costat de totes les basses han proliferat abocadors incontrolats, com aquells dels anys setanta del segle passat, abans que unes potents campanyes ens diguessin com n'érem de bruts.

També les fustes dels miradors, tanques i ponts de les hortes comencen a decaure. Fa la sensació que l'Ajuntament ha abandonat les hortes.

dilluns AIGÜES A LA FISCALIA

Curiosament, a Girona, la justícia ha entrat poc o gens en la gestió irregular d'allò públic. Desconec si és perquè ningú ho ha denunciat o per un estrany comportament de la justícia. Prova d'això és que un dels casos més bruts de la història de Girona -Caixa Girona- ha quedat vergonyosament sepultat i amb el seu expresident donant lliçons televisives.

Ara, una comissió de l'Ajuntament de Girona que informa, investiga o indaga -que ho anomenin com els doni la gana- la gestió de les aigües de Girona, ha fet aflorar coses estranyes. Aquest cas també anava camí de ser enterrat amb cal viva. Fins que avui la CUP ha decidit portar l'afer a la Fiscalia. Diu el regidor Jordi Navarro que és l'única manera d'arribar fins al final. Ara veurem les potencialitats de la fiscalia de Girona en un tema que afectaria, si així es demostra, el poder polític i econòmic de la ciutat de les últimes dècades.

dimarts PITJOR MOMENT

Els socialistes han trobat, a Girona, una candidata treballadora, gens arrogant i que es creu l'ideal que diu tenir el PSC. La Sílvia Paneque està treballant el vot com poques vegades s'havia vist, amb una activitat frenètica. Diu que estan treballant des dels barris de la ciutat "perquè no ens limitem a anar-hi de visita".

El PSC té la candidata més adequada per Girona, el problema és que s'ha quedat sense marca, sense cartell i sense electorat. La Sílvia Paneque és probablement la millor candidata (per al PSC) però arriba en el pitjor moment.

dimecres L'ARXIU D'UNA VIDA

Narcís Jordi-Aragó és un símbol cultural d'un període molt important per Girona. Ho és per les seves activitats periodístiques, literàries i d'agitació. L'Aragó i la seva dona, l'artista Mercè Huerta, han decidit cedir a a Girona un ingent fons documental, que és important per ajudar a comprendre la segona meitat del segle passat. Hi ha cartes dels presidents Tarradellas i Pujol, del líder socialdemòcrata Josep Pallach, del bisbe Jubany... Són milers de llibres i papers que es podran consultar als museus, biblioteques i l'Arxiu Municipal de Girona.

És la primera part de la cessió del seu fons, que és més extens. No és fàcil cedir en vida l'arxiu d'una vida.
 
Dijous PREMIS RAHOLA, QUI PAGA MANA!

Els premis Rahola de periodisme són un encert de l'anterior junta del Col·legi de Periodistes de Girona i de la Diputació presidida per Enric Vilert i amb en Jaume Parés com a responsable de comunicació. Van decidir canviar l'inquietant sopar de Nadal que oferia la Diputació als periodistes, amb regal inclòs, per aquesta setmana anual de la comunicació.

Aquests guardons han premiat durant aquests anys molt bons treballs. I no està gens malament reconèixer un ofici cabró i mal pagat. Però al meu modest entendre, els Rahola tenen un defecte: l'excés d'intervencionisme dels polítics i dels seus serfs i, sobretot, de la Diputació, que en posar-hi els diners, vol manar i mana. En l'acte es dóna un protagonisme innecessari al president de la Diputació, que fa un discurs paradoxa: com es pot comunicar tan malament durant la nit de la comunicació? O donant les primeres fileres de l'acte a polítics que en els seus discursos acaben rebatejant els premis Carles Rahola pels premis Pilar Rahola, quan els protagonistes són els periodistes.
 
Divendres el rap de la jonquera

Amb l'anterior alcalde de la Jonquera, Jordi Cabezas, vam tenir més d'una saludable discussió perquè ell considerava que els periodistes estigmatitzàvem la seva població perquè posàvem l'accent i els objectius en els afers tèrbols d'aquesta frontera. En Jordi va ser un bon alcalde que s'estimava molt la Jonquera. Però ja se sap que quan s'estima massa costa veure els defectes.

L'última campanya de destrucció massiva de la imatge de la Jonquera, de dimensions planetàries, no arriba, però, del periodisme, sinó del rap. Aquesta música suburbial està molt arrelada en les ciutats complexes de França, com ara Marsella. Des d'allà, explica aquest diari, el raper Alonzo ha fet una cançó, líder de vendes, que relaciona la Jonquera amb la prostitució. Ho té difícil, per no dir impossible, la Jonquera per no quedar per sempre més associada a la sordidesa. Com diu L'Indépendant: "Décidément, associer la Jonquera (Catalogne) à la prostitution semble être devenu un sport très français".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema