Nou de cada deu famílies que la Creu Roja atén en els seus programes de lluita contra la pobresa i l'exclusió social no poden garantir prou menjar ni de la qualitat desitjable per a la salut. Aquesta és la conclusió principal del vuitè Observatori de Vulnerabilitat de l'entitat, que s'ha centrat en l'accés de la infància a l'alimentació saludable i ha enquestat cent famílies gironines amb fills d'entre 4 i 12 anys al seu càrrec -un 10% de l'informe-.
La precarietat d'aquestes persones queda clara amb altres resultats, com ara que en gairebé la meitat dels casos el menjar prové de donacions d'entitats socials i d'ajudes de la xarxa familiar i d'amics. També la meitat té uns ingressos mensuals que no arriben als 500 euros, mentre que un 12% no en té cap. Aquesta realitat fa que el 32% destini menys de 200 euros al mes per a alimentació, quan l'Agència Catalana de Salut Pública recomana gastar-ne de 520 a 600 en el cas de famílies amb dos adults i dos infants.
Tot plegat fa que el 91,8% de les famílies enquestades per Creu Roja pateixin algun tipus d'inseguretat alimentària i que més del 60% no tingui una bona dieta alimentària -en un 6,2% és de molt baixa qualitat-. L'entitat aclareix que per seguretat alimentària s'entén l'accés físic, social i econòmic a aliments suficients, agradables, nutritius i saludables. El quadre empitjora quan els fills pateixen algun tipus d'intolerància -el 9,3%- o malaltia crònica -el 26%-, ja que això augmenta les despeses. La Creu Roja ha constatat que les famílies amb pocs recursos prioritzen el pagament de l'habitatge i les despeses que genera abans que l'alimentació.
Altres dades rellevants són que, en el 50,8% dels casos, l'àpat principal dels menors és el del menjador escolar i que un 16% de les famílies admet que els seus fills no esmorzen mai. La majoria de les que tenen infants a Primària tenen beques menjador, però n'hi ha un 21,5% sense i el 58% lamenta que amb la beca menjador no en fa prou per cobrir el cost del servei.
"Treballadors pobres"
Pel que fa a les condicions de vida de les persones enquestades per la Creu Roja, el 22% té feina però en la seva majoria són "treballadors pobres" -tal com els descriu l'informe-, el 27% cobra algun tipus de prestació, el 28% és al llindar de la pobresa, l'11% viu de l'"economia informal" -el 67% té menys de 300 € al mes i el 57% s'alimenta de donacions- i el 12% no té cap ingrés -aquest és el col·lectiu que més depèn d'aportacions d'entitats, amics o familiars-.
L'Observatori de Vulnerabilitat inclou dos testimonis gironins: el d'una usuària de la Creu Roja a Santa Coloma de Farners i el del director de l'institut Vallera de Salt. La primera és Susana López, de 39 anys i amb dos fills, que està a l'atur igual que el seu marit. L'únic ingrés de la família, que viu en un pis de lloguer de protecció oficial del qual en deuen dues mensualitats, són 426 € de la renda mínima. El fill gran té un 65% de discapacitat i compta amb una beca menjador, mentre que el petit és celíac.
Per la seva banda, el director del Vallvera, Joan Francesc Simón, explica que el curs passat van detectar mancances entre l'alumnat del seu institut i es van interessar per participar en el projecte de Creu Roja que ofereix ajudes alimentàries als centres educatius.
