Com han estat aquests quatre anys de la CUP a l'Ajuntament?

Els valorem molt positivament. Tant l'Anna Pujolàs com en Jordi Navarro han fet molt bona feina i han demostrat que des de l'oposició es pot incidir. N'hem tret, a més, molta experiència que ara hem de saber aprofitar: hem vist l'Ajuntament des de dins, hem vist les estructures arcaiques que hi ha i això ens ha convençut que cal canviar moltes coses.

Quines coses cal canviar de cara al proper mandat?

Cal canviar el model de ciutat i, sobretot, la manera de fer política. S'ha d'apostar, i nosaltres ho fem clarament, per una política més justa, més ètica, més democràtica i participativa. Volem que les persones siguin les protagonistes, tant de les polítiques públiques com de la presa de decisions.

Han insistit molt en la qüestió de la transparència. Com es pot fer l'Ajuntament més transparent?

Hi ha maneres de fer-ho. És una qüestió de concepte, de creure-hi i tirar-ho endavant. De fet, nosaltres ja ho hem integrat en la nostra forma de funcionar. Per exemple, els membres de la candidatura vam signar un codi ètic en què ens comprometem a una limitació de sous i mandats, a fer públics tots els nostres comptes, a no acceptar cap tipus de privilegi... Tot això forma part d'aquesta manera de fer política, que es pot traslladar a la forma de governar. Tota la informació que genera l'Ajuntament s'ha de poder fer pública; no creant canals d'accés complicats, sinó facilitant que qualsevol persona hi pugui accedir.

Un altre dels seus "cavalls de batalla" ha estat la gestió de l'aigua, defensant-ne la municipalització.

Sí, evidentment. Apostem per la municipalització de l'aigua i d'altres serveis públics, com els serveis de neteja, els serveis funeraris... hem de remunicipalitzar, en la mesura del possible, tots els serveis públics. En el cas de l'aigua, no té sentit una gestió opaca, que genera molts dubtes, i que a sobre obté uns beneficis que no reverteixen a la ciutat.

Quines han de ser les prioritats en l'àmbit social?

L'eix social és un dels principals, i més en la situació que vivim. Això vol dir fer apostes valentes i agosarades en tema d'habitatge: s'han de parar els desnonaments amb el suport de l'Ajuntament. També s'han de fer polítiques actives d'ocupació i transformar el model econòmic.

Els primers quatre anys de la CUP a l'Ajuntament han coincidit amb els quatre anys de mandat de CiU. Com valoren la seva tasca?

Molt negativament. Creiem que s'ha apostat per una Girona de postal, un model turístic que ha estat gairebé l'únic motor d'aquests quatre anys i que ha anat en perjudici d'altres sectors econòmics i de la ciutadania. A més, és un model turístic que s'ha desenvolupat d'esquenes a la gent de Girona i dels barris. Per tant, s'ha de trencar amb aquest model. Girona té molt potencial turístic que s'ha d'aprofitar, però no tal com s'està fent. S'ha de diversificar, apostar per altres formes de fer turisme: turisme verd, turisme de proximitat... i també entendre que no hi pot haver una confrontació entre el turisme i la gent de la ciutat. Cal entendre que no ha de ser la ciutadania la que s'ha de supeditar als interessos turístics, sinó a la inversa. El turisme s'ha d'integrar a la ciutat i la seva realitat.

Tot apuna que serà un ajuntament molt fragmentat. A priori, es plantegen o descarten possibles aliances?

Evidentment, qualsevol possibilitat, depenent dels resultats, l'estudiarem i prendrem decisions. El que està clar és que, si bé fa quatre anys dèiem que volíem ser la pedra a la sabata del govern, en aquesta ocasió creiem que hem de fer un pas més i estem convençuts que tindrem uns bons resultats que ens han de permetre, per què no, valorar possibles contextos per entrar a governar. No ens fa por entrar a governar, però el que no farem és governar per governar. Si ho fem serà, primer, amb unes garanties a nivell de programa, i no ho farem sols. La decisió la prendrem de forma col·lectiva, l'obrirem a la ciutadania. A més, exigirem que hi hagi aquest suport de forma continuada: si entrem a l'Ajuntament volem que sigui perquè tenim el suport de persones, col·lectius, entitats... amb els quals compartim un model de ciutat.