La Fundació Apip-Acam, d´ajuda a col·lectius en situació de risc, ha constatat un increment en el nombre de prostitutes a les carreteres de la Jonquera, de la cinquantena que l´Estat va comptabilitzar el 2008 a les 111 que han atès en el marc d´una programació d´atenció integral que van posar en marxa el 2013. Les xifres creuen que posen en dubte el resultat de l´operació Voral dels Mossos que el 2013 deia haver reduït en un 50% la prostitució a les carreteres gironines. L´estudi ha constatat que la majoria són menors de 25 anys cooacionades pel nucli familiar, ja que els amenacen amb els fills. Una cinquantena van rebre acompanyament sanitari i sis van abandonar el carrer. En una segona fase, l'estudi vol centrar-se en els clients.
La presidenta de la Fundació, Montserrat Font, ha explicat que l´objectiu ha estat oferir una atenció integral a les dones que exerceixen la prostitució a l'àrea de la Jonquera. El programa, malgrat les dificultats, va servir per ajudar les dones a tramitar targetes sanitàries, legalitzar la seva situació legal o la dels seus fills o tramitar ajudes socials. A més, i gràcies a la coordinació dels diferents agents implicats n´hi ha sis que van ser incloses en un programa d'acollida per deixar la prostitució.
L´entitat disposava de la referència de les dades del Ministeri de l'Interior, que va comptabilitzar fa sis anys entre 40 i 50 prostitutes quan a través del seu programa n´han atès més del doble, fins a 111. L´elevada xifra mostra un increment i contrasta amb les dades de Mossos facilitades a finals de 2013 que deien haver reduït a la meitat la presència de dones a les carreteres gironines després de la pressió exercida amb l´operació per sancionar-les. Deien que havien passat de 109 a 48 a les carreteres gironines. La presidenta de la fundació ha puntualitzat que hi ha una rotació molt gran entre les dones que es prostitueixen a la Jonquera, superior al 50%, fet que vol dir que no totes les detectades treballaven alhora.
Un dels aspectes que ha destacat Font és que la majoria de les dones estan controlades pel seu propi nucli familiar, que exerceix sobre elles un «control absolut» mitjançant tot tipus de coaccions que les «converteixen en mercaderia». Entre les formes de coacció, per exemple, hi ha el xantatge que amb els seus fills, que normalment viuen als seus països d´origen i amb familiars de les seves parelles, que també actua com a proxenetes.
Pel que fa als clients, Font ha revelat que un tant per cent molt important són francesos que creuen la frontera exclusivament per fer turisme sexual, atrets pels grans prostíbuls de la zona. Després de l´estudi diuen que ha quedat clar que un dels aspectes a estudiar és el perfil i les motivacions dels clients.
Estudiaran el perfil del client
L´alcaldessa de la Jonquera, Sònia Martínez, ha recordat que l´ordenança municipal contra la prostitució ja actua contra els clients com a mesura dissuasiva, com ho fa també l´ordenança tipus que aplica el Consell Comarcal de l´Alt Empordà. Font ha recordat que el client «és el gran responsable i el gran desconegut» i que per això en breu començaran un nou estudi centrat en la seva figura per «estudiar si tenen algun tipus de patologia, són gent poc informada que no coneix la realitat de les dones o, simplement, tenen una total manca de valors».
La presidenta de l´Institut Català de les Dones, Montse Gatell, que també ha col·laborat, ha qualificat el programa i l'estudi d'«èxit total» per oferir dades i material per abordar la xacra de la prostitució amb més eines objectives. En aquest sentit, ha recordat que més enllà del recurrent debat dualista entre partidaris de la legalització o la prohibició de la prostitució, el que cal és treballar per garantir els drets humans de les dones que, a l´exercir la prostitució, suporten una forma més de violència masclista, que molts cops la societat amaga.
