Una cursa de resistència, una partida de tennis a cinc sets o un combat de boxa als punts. Pàramo ha guanyat set a set, round a round, ha resistit més i ha guanyat la batalla final de CiU a Roses. L'exalcalde ha aconseguit apartar Josep Antoni Valdera de qualsevol opció de ser candidat a l'alcadia com havia intentat Unió des de 2011.
És una norma dins de la gestió de l'acord entre CDC i Unió que si s'ha produït un bon resultat, mantenen com a cap de llista un membre del partit (CDC o Unió) que va encapçalar l'anterior candidatura. Fa quatre anys, a mitjans de febrer les dues formacions van decidir donar les seves dues propostes, i deixar a la Federació que decidís. Des d'Unió es va decidir proposar Valdera, perquè entenien que Pàramo va tenir uns mals resultats en 2007, baixant en vots i quedant-se a només 100 suports del PSC motiu pel qual afirmaven que calia un relleu. Com que CDC no canviava el candidat, va dir llavors Valdera, Unió proposava la seva alternativa.
Pàramo, en canvi, feia una anàlisi molt diferent i constatava que va guanyar les eleccions amb sis regidors, un més que el PSC. De fet, el 2007 havia calgut un pacte entre quatre partits per treure Pàramo del govern.
La disputa entre Convergència (CDC) i Unió (UDC) per encapçalar la llista de la federació no es va resoldre fins poc abans de tancar el termini. I va ser Unió a les comarques gironines qui perdia el primer set. El convergent Carles Pàramo era designat el candidat de CiU per Roses després que els d'Unió acceptessin la decisió de la direcció, que va avalar la proposta de l'exalcalde i fins aquell moment cap de l'oposició.
El president local de Roses d'UDC i aspirant a encapçarlar la llista, Josep Antoni Valdera, va comparèixer en roda de premsa per explicar les negociacions i, de passada, acceptar la decisió de la direcció. Estava acompanyat del llavors president de la Intercomarcal d'Unió, Jaume Torramadé, que definia Pàramo i Valdera com "dos carismes personals diferents i diferenciats". Valdera, per la seva part, assegura simplement que hi havia dos projectes.
Valdera va dir que en el seu moment "Unió em va fer confiança per encapçalar la llista però un cop parlat amb Barcelona i Girona veig convenient tornar, fer un pas endarrere i recolzo els que donaran pas a la nova coalició". Una decisió que Torramadé va donar suport a plenament, "la trobo molt encertada". Però aquesta aprovació no es va traslladar al col·lectiu local, ja que alguns militants d'Unió van preferir donar suport al GIR, un partit impulsat per elements crítics amb Páramo.
Poques setmanes després, Páramo obtenia de nou la vara d'alcaldia de Roses. Una situació estratègica per donar el cop final a Unió: a mig mandat cedia el poder a la seva mà dreta i es convertia en un regidor més. Renovava CDC i deixava Unió a expenses d'una negociació que havia d'afrontar amb debilitat. L'últim assalt s'ha viscut aquestamateixa setmana.
L'últim assalt
Convergència i Unió han trencat el seu acord i es presentaran per separat. L'acord al qual han arribat és que Convergència (CDC) portaria les sigles de la federació (CiU) però, segons Valdera, en cap cas podrà incorporar gent d'Unió. En canvi, els democristians es presentaran com Unió Municipal de Catalunya.
Segons Valdera, la manca de confiança dels convergents cap ell mateix, "és una excusa, ja que tot ve de quan accedeixo el 2010 a la presidència d'Unió i no vaig acceptar que la llista d'Unió me la fes el president de Convergència, en Carles Pàramo".
Per a Mindan, però, això va més enllà d'una disputa personal. "L'error va ser que ell es pensava que anava contra una persona però ho va fer contra tots els militants. Jo, com a candidata, els he preguntat i ells hi han votat en contra", va sentenciar la candidata de CiU.
