diumenge DIETARI

Diu el cabdill del Partit Popular a Girona, Enric Millo, que són uns valents aquells que es presenten pel PP a les eleccions municipals a les comarques de Girona perquè, donant aquest pas, s'exposen a la "pressió sobiranista". La poca vergonya de Millo i del PP català és ja insuportable. El sobiranisme, l'independentisme, l'unionisme... són opcions democràtiques. Totes elles! Intentar justificar d'aquesta manera la patètica agonia del PP a Catalunya en general, i a les comarques de Girona en particular, és mesquí i trampós. El PP és un partit en estat de descomposició per tot allò que han robat els seus líders, pel mal que han fet a la societat del benestar i per la tortura a la qual han sotmès Catalunya (no només la Catalunya dels sobiranistes). L'agonia del PP començarà d'aquí un mes, essent només el preludi del Rèquiem que sonarà a final d'any.

diumenge rentant amb precisió

M'agrada anar a rentar el cotxe al túnel de rentat de Mas Xirgu, amb el qual la fundació Ramon Noguera dóna un futur a persones amb problemes per treballar a causa de la seva discapacitat intel·lectual. Fa quasi uns 30 anys que porto el cotxe a túnels de rentat i mai abans havia trobat en cap altre lloc tanta diligència i perfecció. Em fascina observar les persones que treballen en el rentat d'interiors: com afronten la feina com una obsessió, com una fixació... Renten de forma mecànica i precisa. Sempre comencen a aspirar pel mateix lloc, continuen per un altre -sempre el mateix- i acaben passant el drap pel maleter i, sempre, abans de lliurar-te el cotxe, et pregunten: ambientador?

dilluns Professió de risc

Revisor de tren s'ha convertit en una professió de risc. Avui, a l'estació de Girona hi ha dos agents dels Mossos esperant un tren amb el qual suposadament arriben uns tipus que han agredit un revisor perquè els exigia el pagament del bitllet, entenc que des de Figueres. Els policies es queden amb un pam de nas perquè els joves han baixat un parell d'estacions abans. La majoria de revisors ja no es posen tossuts amb el cobrament perquè, com em deia temps enrere un d'ells, "la societat s'ha violentat molt i t'hi jugues la vida". RENFE no fa massa propaganda d'aquests casos, però cada any hi ha centenars d'agressions o intents d'agressions a revisors.

dimarts Nudisme militant

El Tribunal Suprem ha ratificat la prohibició de fer nudisme a les platges de Platja d'Aro. De fet, diu que només poden prendre el sol en boles a la cala dels Canyers. El Club Català de Naturisme ha decidit recórrer al tribunal de Drets Humans per aconseguir el que consideren un dret: prendre el sol i banyar-se en pilotes a totes les platges.

Personalment, no m'agrada despullar-me davant ningú (seria grotesc!). Però, com a tot voyeur, el nu femení m'agrada, tot i que un banyador ben posat és mil vegades més inspirador. No he aprofundit mai en el credo nudista però, sempre que es mostren fotografies de grups nudistes, entre els homes s'observa sempre molt poca alegria i vigor, cosa del tot sospitosa.

En realitat, tota militància em desagrada, sigui política o nudista.

dimecres Vic, la universitat d'aquí

Hi ha un centralisme pitjor que el barceloní: el gironí. Un exemple el tenim amb la Universitat de Girona, una institució molt tancada i intel·lectualment incestuosa, que viu empantanada en les seves coses i que no interactua amb el món exterior i, encara menys, amb les ciutats del seu territori. Mentre la UdG continua comportant-se de forma arrogant (posat d'altra banda incomprensible perquè no és una universitat excel·lent en res), la Universitat de Vic li va menjant terreny en ciutats com Olot, Ripoll i últimament també a Figueres. "És cert que una és pública i l'altra privada... però l'arrogància dels catedràtics de Girona acabarà convertint la UdG en un centre encara més provincià", m'explica un important alcalde.

Dijous Quantificar i liderar

Avui en dia, si quelcom no es pot quantificar o incloure-ho en una llista de més venuts, no existeix. Un exemple clar el tenim en el dia d'avui, quan el planeta media català viu pendent del nombre de roses que es vendran o qui serà qui haurà venut més llibres. En tots dos casos acabaran essent aproximacions o, fins i tot, invencions. A vegades, les vendes d'un llibre en particular han pujat molt en el rànquing de Sant Jordi perquè la companyia del gas i algun banc han regalat el mateix llibre a milers de clients.

Sant Jordi és una diada de bellesa innegable, malgrat tota aquesta fatigosa litúrgia dels rànquings

Divendres moro

En una conversa de tren explico que "els moros tenen tendència a fer vida i relacions en espais com estacions de tren i d'autobús". La meva reflexió em costa ser censurat pel meu interlocutor: "què dius?", em pregunta amb to greu. No em censura pel que dic, que és una obvietat, sinó per haver dit moro, una denominació que podem trobar en els vells textos grecs i romans per parlar dels nord-africans. Pel que sembla, alguns només li volen trobar connotacions pejoratives, quan la cultura mora és fonamental en la història de la humanitat. La paraula moro trasllada a llocs remots i exòtics i, a més, té una fonètica rodona. Vivim en una societat de grans contradiccions. En uns temps amb menys educació i cortesia que mai s'ha imposat, en canvi, un diccionari de paraules prohibides per ser políticament incorrectes.