Una investigació europea en què han participat investigadors de la UdG i de l'IRTA ha conclòs que la coexistència entre productes transgènics i no transgènics és possible. El projecte Price, que han desenvolupat durant tres anys investigadors de diversos països membres de la Unió Europea, ha avaluat el que es coneix com a estratègies de coexistència, és a dir, aquelles mesures que s'apliquen per permetre el cultiu de tots dos tipus de productes en una mateixa àrea, així com el seu transport i comercialització per separat, preservant cadascun la seva identitat d'acord amb les normes d'etiquetatge i de puresa pertinents.

Els investigadors del projecte Price han estudiat les dificultats que comporta l'aplicació de les estratègies de coexistència i el seu cost, tant per als agricultors com per als operadors de la cadena de subministrament d'aliments i els consumidors. Han pogut constatar que les actuals mesures implementades a la Unió Europea per assegurar la coexistència entre cultius modificats genèticament (MG) i i els no modificats genèticament (no-MG) són viables a la pràctica, tant a nivell d'explotació agrària com al llarg de la cadena de subministrament d'aliments i pinsos. No obstant, aquestes mesures suposen uns costos addicionals que recauen, en part, als consumidors i altres agents implicats en la cadena de subministrament, segons diuen els responsables del projecte.

La part gironina de la investigació s'ha centrat en assaigs de camp al Baix Empordà amb blat de moro transgènic i no transgènic aplicant les recomanacions de l'Associació de Productors de Llavors. En aquests assaigs es va investigar l'eficàcia de l'ús de zones tampó -és a dir, una porció de blat de moro convencional plantada al camp de transgènic per a que actui com a barrera- i l'opció de sembrar en diferents dates per a induir un decalatge en la floració.

El professor Justus Wesseler, líder del projecte Price, afirma que els resultats demostren que aquests mètodes són efectius pels cultivadors de blat de moro espanyols per garantir la convivència del blat de moro modificat genèticament i el no modificat genèticament en el marc de la legislació actual, ja que el contingut detectat de blat de moro transgènic quan s'aplicava qualsevol d'aquestes mesures de coexistència va ser inferior al llindar oficial de 0,9% en totes les parcel·les no transgènic.

Els assaigs de camp portats a terme a Alemanya, la República Txeca i Espanya amb blat de moro androestèril, és a dir, que pràcticament no produeix pol·len, van mostrar que aquesta podria ser una estratègia biològica també eficaç per assegurar la coexistència, evitant la presència accidental de blat de moro MG en camps no-MG deguda a la pol·linització creuada.