Dissabte · Només esport

Partit de bàsquet infantil a Lloret de Mar. Al final del matx els pares dels dos equips s'acaben recriminant gestos i paraules. La veritat és que cap de les dues aficions paternes hem tingut un comportament moderat. La presència de bombos histèrics i estridents al pavelló ha causat follia col·lectiva i violentat l'ambient (tambors gegants per animar nenes d'11 anys).

Hi ha moltes teories sobre comportaments inadequats de pares en partits dels fills. La meva parteix del fet que els nostres pares -els dels anys setanta i vuitanta- eren infinitament més savis que nosaltres. Mai ens venien a veure jugar a futbol, si no era en partits molt especials i en el context d'una xefla més àmplia. L'esport infantil mai hauria de ser observat com una competició. Només esport. El problema és que, amb més o menys puixança, la mirada d'un adult sempre és competitiva.

Diumenge · Temps de flors

Ja estan emmusteïdes. S'acaba Temps de flors. No em considero un detractor d'aquest esdeveniment. Tot al contrari. Hi ha magnífics artistes que saben realçar increïblement la bellesa de Girona. Però Temps de flors és també per als voyeurs una oportunitat sensacional per treure el nas per espais privats i recòndits de la ciutat. Això és el més especial i fascinant d'aquesta, diguem-ne, mostra o catarsi primaveral. Fa anys que em fa mandra visitar-la perquè no suporto els tumults, però mai tant asfixiant com aquest any.

Cal reflexionar seriosament sobre el futur d'una mostra que sempre havia estat un homenatge a la bellesa i a la observació flegmàtica.

Dilluns · Resoldre problemes

La facultat de medicina de la la universitat de Girona es podria situar entres les deu universitats de l'Estat amb els millors resultats de l'examen MIR. El 86% dels metges que s'hi han graduat han obtingut una nota per sobre de la mitjana estatal. Sens dubte, una magnífica notícia per a una universitat que no destaca en massa res. Diuen que l'èxit rau en un pla d'estudis molt centrat a resoldre els problemes i casos reals en què es troben els metges. Això que pot semblar tan elemental no s'aplica a la majoria de carreres, amb plans d'estudis poc centrats a crear professionals.

Dimarts · Canonades

El Govern de la Generaliltat i l'Ajuntament de Girona han estat el fre per a la construcció del nou hospital Josep Trueta dissenyat i projectat per l'anterior Govern. La Generalitat, perquè definitivament ha decidit gestionar allò públic com una empresa i l'Ajuntament, per una obsessió, poc argumentada, de preservar un monstruós edifici de quasi 60 anys que ja ha prestat el servei que havia de donar i que no té cap valor arquitectònic, si no fos per deixar testimoni de com de malament es construïa en una determinada època.

Avui s'ha trencat una canonada d'aigua que ha obligat a tancar temporalment quatre sales d'operacions i a reprogramar una vintena d'intervencions. Avui ha estat només una canonada, fa uns anys es va enfonsar un sostre i hi ha informes que posen en dubte la solidesa de l'edificació. Demà podria ser una altra cosa.

Dimecres · Estelades

A bona part de les instàncies i poders de l'Estat els haurien d'incapacitar perquè després de tants segles junts no han descobert com són els catalans. L'últim exemple el tenim amb la Junta Electoral Central, que ha ordenat limitar la presència d'estelades. Tothom sap que aquesta és la millor manera de convidar els catalans a multiplicar fins a l'infinit el símbol independentista on no estigui prohibit. Menció a part es mereixen els militars de Sant Climent que suposadament han despenjat l'estelada de Figueres. Si sense que ningú els ordeni res, ja tenen iniciativa, em costa d'imaginar què passaria si els obren les portes de la base.

Dijous · Norman a twitter

La xarxa ha multiplicat fins a l'infinit l'existència d'assetjadors anònims. Ara ho fa a través dels anomenats fakes i sobretot via Twitter. El fake és un perfil amb una identitat falsa que majoritàriament s'utilitza per insultar i degradar qui pensa diferent o aquell que escriu alguna cosa que no agrada. Sovint són individus amb molts problemes d'autoestima i autèntics covards incapaços d'enfrontar-se a rostre descobert. Durant les campanyes electorals hi ha molts fakes hiperactius, cosa que fa sospitar que hi ha molt sicari de partit que utilitza l'anonimat per assetjar i minar la moral de l'adversari. És fàcil saber a quin partit pertanyen perquè els atacs sempre són unidireccionals. A cada casa hi ha un Norman Bates. Tots tenen en comú molt pocs seguidors i que sempre acaben essent bloquejats per la gent de ment sana.

Divendres · Canvis lents

A mesura que avança la campanya s'accentua la percepció que aquestes eleccions seran una catarsi lampedusiana. Poden ser el principi d'un canvi real o el principi de res. M'explico: a Catalunya hi pot haver el cop d'efecte de Barcelona en Comú. A la resta de municipis, però, poca cosa canviarà pel que fa a les llistes més votades. La diferència serà -aquí estaria el principi del canvi o el principi de res- que molts consistoris estaran poblats per un munt de formacions, encara que les llistes més votades seran les de sempre. Molts ajuntaments experimentaran el que aquesta legislatura ha viscut Girona, amb un consistori atomitzat i les negociacions convertides, en molts casos, en un regateig pagès. D'aquí que CiU cregui, en la intimitat, que té la possibilitat no només de pujar, com li diuen les enquestes, sinó d'acariciar la majoria absoluta. També apostaria que la Diputació de Girona estarà controlada pels mateixos de sempre, per cosins germans, o pels mateixos amb suports d'altres a canvi de. Diuen que la societat d'avui en dia experimenta canvis trepidants. Els canvis són trepidants als timeline. A la vida real continuen necessitant més temps.