Enguany es compleixen vint anys del primer robot subaquàtic desenvolupat a la Universitat de Girona, dues dècades en què l'Institut en Visió per Computador i Robòtica (Vicorob) de la UdG s'ha convertit en una referència internacional en el seu àmbit i ara, a més de la recerca, treballa per a comercialitzar els seus prototips, explorant les possibilitats comercials dels dos que té operatius, el Girona 500 AUV i l'Sparus II AUV.

El primer va ser el Garbí, nascut d'un projecte coordinat per la Universitat Politècnica de Catalunya on participaven investigadors gironins i que va ser presentat al 95 al congrés ICAR. A diferència dels actuals prototips de la UdG, el Garbí era teleoperat -estava vinculat a un vaixell mitjançant un cable- i el testaven a Banyoles. Pere Ridao, l'actual director de l'Institut de Recerca en Visió per Computador i Robòtica, que va arribar al centre un parell d'anys més tard, explica que "el grup de treball era molt petit i hi havia grans dificultats per a transportar-lo".

Per superar aquests problemes, el següent projecte -l'Uris, desenvolupat l'any 2000- va ser més petit i el podien provar sense moure's de la universitat. Tenia forma de pilota d'acer i "el testàvem en una petita piscina toy, tot i que també vam fer coses a l'exterior, com la inspecció d'una presa a Romania". "Hi havia pocs recursos, però va ser el primer intent de fer un robot autònom", explica. El següent pas va ser dotar d'autonomia el Garbí.

I és que de robots submarins n'hi ha de dos tipus: els teleoperats, connectats a un vaixell a la superfície a través d'un llarg cable, i els autònoms. Aquests, quan són llançats a l'aigua tenen una trajectòria programada, com el pilot automàtic d'un avió, i mentre fan el recorregut, agafen dades que poden ser d'interès científic o industrial, com fotografies o imatges acústiques amb què construir cartografia. Entre altres usos, per exemple, aquests robots es dediquen a l'estudi del fons marí, a l'arqueologia -Vicorob ha col·laborat amb el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC)- o a fer inspeccions de canonades submarines.

Una de les eines que ha donat visibilitat internacional a l'institut de la UdG són les competicions europees. L'Ictineu, batejat així en homenatge a Narcís Monturiol, va ser el robot amb què va participar -i guanyar- en el seu primer torneig de robòtica submarina entre universitats, el 2006. "Era el primer completament autònom que fèiem i el vam usar molt per a desenvolupar tesis doctorals i projectes de recerca", diu Ridao.

La següent victòria en aquesta competició tecnològica -una mena de gimcana en què el robot ha de fer diverses tasques- va ser a La Spezia, el 2010, amb l'Sparus. Actualment, la UdG en té operativa una segona versió, l'Sparus II, que es dedica a la inspecció i ha desenvolupat quatre còpies més del prototip. Tres d'aquestes són a Itàlia, i estan pensades per a què altres universitats, menys destres en robòtica, puguin participar en el concurs internacional.

Finançat pel Ministeri d'Educació, el Girona 500 és l'altre prototip operatiu del Vicorob. Està en marxa des del 2011 i és menys aerodinàmic que l'Sparus, però té un braç que li permet fer operacions com obrir i tancar vàlvules. Una de les indústries més interessades en aquests vehicles que a més d'explorar permeten automatitzar petites tasques és la del petroli.

Del primer a l'últim, cada un dels robots desenvolupats fins ara és fruit de molta gent, remarca Ridao. Actualment hi ha sis tesis doctorals en dansa sobre els dos darrers robots, "algunes més teòriques i d'altres més pràctiques, però totes poden acabar tenint influència en els propers passos a seguir". De la vintena de persones de Vicorob que estan centrades en la robòtica submarina, només tres són funcionaris, la resta, investigadors que treballen en projectes europeus i estudiants de doctorat.