El projecte Xarxa Espavilada de Calor (XAC) d'Olot ha guanyat el premi Ciutat de l'any en bombes de calor geotèrmiques. En aquesta edició, l'European Heat Pump Association (Associació Europea de Bombes de Calor) ha donat el premi a dues ciutats. Així l'altra ciutat premiada és Mäntsälä (Finlàndia). Fa uns dies, Diari de Girona va avançar que Olot havia estat escollida entre vuit ciutats finalistes: Antwerp (Bèlgica), Drammen (Noruega), Gotheborg (Suècia), Greven (Alemanya), Oslo (Noruega) i Mäntsäla (Finlàndia).
Després de la participació de més de 1.700 votants en línia i de la decisió d'un jurat, els projectes olotí i el de Mäntsäla han estat els guanyadors. Així doncs, els tècnics del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de l'Ajuntament d'Olot viatjaran demà dimarts a Brusel·les per tal de recollir el premi dimecres a la nit. Entre ells hi haurà Manel Serrat (enginyer), autor del projecte.
El premi significa el reconeixement d'Olot com a ciutat pionera a Europa en l'aplicació de la geotèrmia (aprofitar la temperatura de la terra) en la climatització d'edificis públics i cases particulars.
El projecte olotí ja ha estat posat a la pràctica a la plaça Mercat (inaugurada el novembre del 2014). En aquest lloc hi ha 24 pous de captació de geotèrmia de 100 metres, 3 bombes de calor i 2 acumuladors de 2.000 litres d'aigua. També hi ha dues calderes, amb capacitat per consumir 620 tones de biomassa a l'any; 120 panells de captació d'energia fotovoltàica i 4 calderes de gas natural. El pojecte, conegut també com a illa energètica, és gestionat per Wattia, SL i finançat per Gas Natural. La inversió és de 800.000 €.
En acció a la plaça Mercat i un cop estigui construïda la sala de les energies que es preveu a l'edifici de l'antic hospital, el sistema s'estendrà als edificis de la residència Montsacopa i l'Hospici, on hi ha la residència de la Caritat. En una segona ampliació ha d'abastir el casal de jubilats i l'edifici de la Fundació d'Estudis Superiors.
Un cop els edificis públics estiguin abastits, els particulars del centre que es vulguin abastir d'energia municipal ho podran fer.
La intenció del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública és disposar de capacitat per dotar d'energia tota la ciutat. Així doncs, tenen en previsió un segon pas.
Es tracta de connectar l'Institut Garrotxa (des del 2012, s'abasteix en un 50% a través d'energies renovables), amb l'Hospital d'Olot i comarcal de la Garrotxa. A partir d'aquí els habitatges familiars del Pla de Dalt podran entrar a la xarxa.
La idea final explicada fa poc per Josep Maria Corominas (alcalde d'Olot per CiU) és que la xarxa d'eficiència energètica s'estengui per Olot per tota la comarca. Segons ell, es tracta d'una aposta adient pel que fa a una comarca inserida en gran part dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
La intenció és que la futura xarxa d'energia intel·ligent comarcal serveixi per aprofitar la biomassa del sotabosc dels boscos comarcals. La Garrotxa és una de les comarques catalanes amb més superfíe de bosc. Poder aprofitar el sotabosc ha de suposar la creació d'un nou complement de riquesa. És a dir, si bé la riquesa principal dels boscos continuarà essent la fusta dels arbres, l'aprofitament dels troncs i branques ara inútils servirà per crear llocs de treball.
El projecte de Mäntsäla (22.000 habitants) és comparable amb el d'Olot. En el seu caps preveuen usar pous de geotèrmia i calderes de biomassa per en una primera fase abastir 1.500 cases.
