Una renglera de cadires de fusta plegables a banda i banda del Carrer de Begur, lliure de cotxes, indicaven que alguna cosa s'estava coent a Palafrugell. Els més puntuals buscaven els llocs estratègics en els pocs racons d'ombra que hi havia al pic de les 5 de la tarda. El carrer estava tranquil, el cel serè.
Al carrer paral·lel l'ambient era completament diferent: una renglera de carrosses, grups d'animació i comparses esperaven impacients amb la música a tot volum i els motors i generadors rugint. Alguns ultimaven els detalls de les disfresses i el maquillatge, d'altres, nerviosos, repassaven els passos de les coreografies o es feien fotografies de colla per immortalitzar el moment, tot esperant que es donés el tret de sortida al 53è Carrousel Costa Brava.
La varietat de disfresses anava com sempre de les més típiques -com els hippies, personatges de la pel·lícula Grease, pallassos, diables o vampirs-, fins a les més originals i atrevides, com les paraules de la Colla Imaginació o els homes i dones vestits de miralls trencats, del projecte Crash! de la Colla Ballaruca, una de les comparses inèdites d'aquesta edició. També hi va haver lloc per la reivindicació: dos guàrdies civils encapçalaven la Colla Els Gentil de Mont-Ras, amb un seguici de catalanetes i catalanets amb els vestits tradicionals. A dalt de la comparsa es podia veure la presó de Quatre Camins, amb Jordi Pujol, Marta Ferrusola i Oriol Pujol vestit amb una granota de l'ITV.
Colles de totes les edats
No obstant això, no era només en les disfresses on hi havia varietat, sinó també en les edats. Algunes colles desfilaven amb els més menuts dins del cotxet, d'altres estaven formades només per adolescents que barrejaven les ganes de passar-ho bé amb la vergonya i timidesa que els veiés tothom. Tampoc hi faltaven colles on hi havia tota la família: des dels nens passant pels pares i fins als avis. O d'altres formades només per dones d'entre 40 i 50 anys, que ja havien passat l'etapa de vergonya i timidesa dels adolescents i ballaven com mai al ritme de hits de la seva època.
La música comercial més potent es barrejava amb cançons de la Trinca o la Raffaela Carrà. Himnes com ElsSegadors es reformulaven amb una base "maquinera" amb l'únic objectiu de ballar i passar-ho bé.
El públic s'animava a mesura que el sol deixava de picar o s'havien d'aixecar de les cadires perquè passaven els organitzadors a cobrar per seure. Grans i petits intentaven reconèixer amics i familiars "camuflats" darrere les disfresses o corrien per tal que no els caigués una pluja de confeti al damunt. I és que, en plena primavera i enmig d'un ambient estiuenc, la Costa Brava revivia una de les seves festes més preuades: el Carnaval.
