Diumenge · Dietari

El Girona de futbol serà, si puja a Primera Divisió, una injecció més de visitants per a la ciutat. Desconec si seran tants com diuen i quin impacte econòmic representarà. Esperem que Girona no es torni boja i financi amb diner públic una aventura que és del tot privada i comandada per accionistes misteriosos. De moment, és una aventura abissal. Esperem que la setmana vinent se sàpiga qui carai s'amaga darrere dels compradors de les accions del pròfug Delgado, un home que ha estat capaç de portar, des d'un amagatall, un equip de futbol fins a Primera Divisió. Evidentment, la seva gestió haurà contribuït a l'ascens en la mateixa mesura que els mèrits fets per Forest Gump per convertir-se en un dels grans milionaris americans.

diumenge Puigdemont o Vila?

En ambients polítics es fan travesses sobre qui encapçalarà la llista de CiU a les comarques de Girona per a les eleccions del 27 de setembre. La lògica diu que per a aquesta demarcació, donada l'orientació que Artur Mas vol donar al 27-S, hauria de ser Carles Puigdemont. Principalment pel seu perfil desacomplexadament independentista i perquè no només ha guanyat unes eleccions municipals, sinó que ha estat capaç de desenvolupar -agradi més, menys o gens- un model de ciutat. Això no ho va saber fer Santi Vila amb Figueres, on va deixar un cert malestar quan va abandonar la ciutat després que aquesta li donés una majoria absoluta que en la seva història quasi mai havia regalat a cap alcalde. A més a més, Vila fa més vida a Barcelona i somia en Madrid. La lògica diu Puigdemont, però si una virtut ha perdut la política és el sentit comú.

dilluns Exili laboral

En un moment de gran autoestima i suposada recuperació, és bo que se'ns recordi: Girona té 4.500 dels seus joves que viuen i treballen a l'estranger perquè no troben aquí un lloc de treball que satisfaci les seves expectatives professionals. Des que va començar la crisi, les comarques de Girona s'han convertit en el territori català on, en proporció, emigren més joves.

A Girona no tot són històries d'èxit. Hi ha 4.500 històries d'exili econòmic i laboral.

dimarts el celler de girona

La generositat dels germans Roca amb Girona consisteix a compartir amb la seva ciutat i transformar en col·lectiu un èxit planetari, que únicament és mèrit del seu esforç i del seu talent. El Celler de Can Roca està tenint un impacte sobre la ciutat de Girona absolutament inaudit i sense cap mena de precedent. És la segona vegada que El Celler és considerat el millor restaurant del món. El Bulli ho va ser fins a cinc vegades i actualment poc públic en general -deixant de banda els antics clients- recorden si era a Roses o a l'Hospitalet de Llobregat. Roses no va saber aprofitar aquella al·lucinant i irrepetible obra perquè, en realitat, El Bulli mai va ser de Roses. Vet aquí la diferència!

dimecres bicis

L'actual govern de Girona ha construït més quilòmetres que mai, o tants com mai, de carrils per a bicicletes. La diferència amb els projectes del passat és que la majoria de nous carrils s'han restat del ferm destinat inicialment a automòbils i motos, sense queixalar les voreres dels vianants. D'aquesta manera, s'aprofundeix en un concepte que alguns defensem des de fa temps: la bicicleta és un vehicle més i no un vianant. Ara, l'Ajuntament té la intenció de fer un tram molt llarg que anirà per sota de la part central del viaducte del tren, donant molta més connectivitat a la xarxa de carrils per a bicicleta de la ciutat. Girona fa anys que destina força recursos en aquest sentit, que mai han vingut acompanyats d'un ús massiu de bicis, quan en principi és una ciutat ideal per circular amb aquest vehicle. És probable que, en un segon estadi, el Consistori hagi d'esforçar-se més a fomentar el seu ús -i no només la Girocleta- amb algun tipus d'incentiu i campanyes.

Dijous medinyà i ciutadans

Quan entre 2010 i 2011 aquesta crisi s'havia convertit en l'apocalipsi definitiva, s'anunciava la desaparició de municipis i institucions. Un pronòstic erroni en el cas de les comarques de Girona, que avui han sumat el seu municipi número 222 en convertir-se Medinyà en independent. Ho ha aprovat el Parlament, amb tots els vots menys els de Ciutadans. 118 vots a favor i només en contra aquests 8 del partit d'Albert Rivera, la formació de l'Ibex que actualment és la gran demostració de la política i l'Espanya radial: tot el que quedi lluny de Madrid no existeix. Actualment, a Madrid mana Albert Rivera. Ja té collons que un català s'hagi convertit en el paio més poderós de la capital espanyola. Però, per sort dels medinyanencs, Rivera no pinta res a Medinyà.

Divendres caçadors de tresors

Els Mossos d'Esquadra han detingut tres caçadors de tresors submarins quan treien, del fons del mar, una àmfora de vi datada entre els segles II i I abans de Crist a Nàpols. Ha passat a la cala Culip del cap de Creus.

Des de fa mes de dues dècades, el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya ha elaborat un immens mapa de fons marí, assenyalant tots els tresors que hi ha a través del vaixell arqueològic Tetis (la nimfa del mar que va ser mare d'Aquil·les). És un mapa que, en principi, és secret. Tresors que no han tret perquè són tants que és impossible finançar-ne la seva recuperació. Si la Generalitat no pot, o no vol, recuperar aquests tresors, és millor deixar-los podrir sota aigua o que algú, sigui o no caçador o pirata, els recuperi?