El Congrés dels Diputats va dir el «sí que vull» als matrimonis del mateix sexe en una històrica votació celebrada el 21 d’abril de 2005. Van ser 183 vots a favor, sis abstencions i 136 vots en contra que van canviar la història de milers de persones al nostre país. La llei, que va entrar en vigor l’estiu d’aquell mateix any i que s’ha vist obligada a superar un recurs del Partit Popular davant del Tribunal Constitucional, va concedir la igualtat de drets a parelles com en Jordi i en Francisco, que feia cinc anys que mantenien una relació i van poder fer realitat la il·lusió de segellar el seu amor amb un casament. Deu anys després del seu enllaç, en Jordi encara el recorda com si s’hagués celebrat ahir. «Va ser un casament molt bonic. Una mica diferent del que la gent estava habituada perquè normalment tothom espera l’arribada de la núvia. Nosaltres també vam arribar per separat. Primer un i després l’altre», explica. Un centenar de convidats van presenciar el casament d’aquesta parella, una de les primeres que va segellar la seva relació amb un casament a la demarcació. «Ens feia il·lusió casar-nos. En el nostre enllaç hi havia un fotògraf, ho vam celebrar en un restaurant...», recorda en Jordi, que explica que va contraure matrimoni amb la seva parella perquè «ens feia molta il·lusió».

La seva és una de les moltes històries amb final feliç que s’han escrit a la província de Girona en l’última dècada. Segons les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), a les comarques de Girona més de 445 parelles homosexuals s’han casat des de l’entrada en vigor de la normativa que permet aquest tipus de matrimoni.

A aquesta xifra caldria sumar els enllaços que s’han celebrat en els últims mesos, ja que l’INE només publica les xifres per províncies fins al 2013. Dels 445 casaments entre persones del mateix sexe registrats a la demarcació, 269 van correspondre a parelles formades per homes, mentre que els 176 restants van estar protagonitzats per dones.

Més testimonis

L’Olga, de Girona, també va segellar el seu amor amb la Sol contraient matrimoni. «Ens vam casar a l’ajuntament de Pals. Vam triar aquest escenari perquè és un dels pobles que més ens agrada i els meus pares també s’hi van casar, ells a l’església. Sabia que els agradaria que ens caséssim a Pals», recorda l’Olga. Un dels principals motius que va portar l’Olga i la Sol a contreure matrimoni va ser el seu desig de ser mares. «Si no estàvem casades, el procés es complicava molt. Una de les dues hauria hagut de passar per un procés d’adopció. En canvi, si estàs casat... automàticament les dues són les mares legals dels fills». A punt de complir-se cinc anys del seu enllaç, l’Olga i la Sol són mares de bessons.

La Cuca i la Tere també es van casar perquè volien ser mares. Nou anys després de començar la seva relació, van contreure matrimoni, ara farà dos anys. «Vam signar i cap a casa. El nostre enllaç es va celebrar a dos quarts de nou del matí. Una mica més i la Tere no arriba perquè a aquella hora sortia de treballar», recorda. Avui ja han complert el seu desig de ser mares.