Els talibés són infants senegalesos d'entre quatre i catorze anys que els seus pares -sovint residents en zones rurals- deixen en mans dels marabús, els professors de l'Alcorà. En la majoria de casos, la família pren la decisió perquè no els pot mantenir. Antigament, aquesta era l'única manera que milers d'infants tenien de poder anar a l'escola i aspirar a una vida millor. D'un temps ençà, tanmateix, els marabús han deixat de preocupar-se pels seus alumnes, i el que fan és esclavitzar-los i obligar-los a pidolar pels carrers. Sharif Yaya Kane va ser un d'aquests infants, que havia de sortir cada dia al carrer per aconseguir sucre, arròs i diners pel seu marabú. Avui viu a Girona, des d'on treballa per la fundació Houses for Talibés, dirigida per Àlex Estebanell. El seu objectiu és oferir allotjament i educació a joves talibés perquè puguin aprendre a guanyar-se la vida per si mateixos i no hagin de demanar -o robar- pels carrers.

En aquests moments es calcula que hi ha més de 50.000 talibés que pidolen cada dia pels carrers de Senegal i Guinea Bissau. Tots ells estan exposats a danys físics i psicològics, són víctimes d'abús sexual i pateixen pobresa, exclusió social i explotació. Per això, Houses for Talibés ha construït un refugi per a talibés a Senegal, on poden dormir, estudiar i cuidar-se d'animals per tal de guanyar-se la vida en lloc d'haver de pidolar al carrer. "Ens semblava que aquest sistema era millor que enviar directament els diners", assenyala Kane. Els fons surten dels socis de la Fundació i de les convocatòries de subvencions de les administracions públiques. Els consistoris de Porqueres i Castell-Platja d'Aro, per exemple, col·laboren amb la fundació. A més, també hi ha la possibilitat que els particulars puguin apadrinar un infant.

Sobreviure lluny de casa

Kane coneix perfectament el que estan passant aquests infants. Ell mateix, fill d'una família amb vuit nois i dues noies, va ser enviat als set anys per la seva família amb un marabú perquè aprengués l'Alcorà, a 700 quilòmetres de casa seva. Dos dels seus germans van haver de passar pel mateix. "Va ser molt dur. Quan em despertava havia de sortir al carrer per buscar arròs, sucre i diners i portar-ho tot al professor. Quan tornava a casa estudiava un parell d'hores, i després havia de tornar a sortir al carrer a buscar-me la vida per poder menjar jo mateix", recorda.

Quan va arribar a l'adolescència, amb catorze o quinze anys, ja no ho va suportar més i va tornar al poble amb els seus pares. L'any 1999 va arribar a Girona via Ceuta: va anar de Senegal a l'enclavament espanyol amb jeep, i allà Creu Roja el va ajudar a arreglar els papers per poder venir. Va escollir Girona perquè tenia un company a Figueres amb qui pensava que podria viure, tot i que al final es va haver d'espavilar pel seu compte. Per sort, va trobar feina a Cassà de la Selva muntant palets i va poder forjar-se una nova vida. "Llavors tot era diferent, no hi havia tanta immigració. Ara està molt ple i no tothom se'n pot sortir", assenyala Kane.

Ara fa cinc anys que és el director per l'Àfrica de Houses for Talibés. Això vol dir que es dedica a supervisar els projectes i a comprovar que la casa d'acollida que tenen a Senegal funciona correctament: que les factures quadren, que els treballadors fan bé la seva feina i que els infants realment adquireixen coneixements. "Jo sé com n'és, de dura, la vida al carrer i vull evitar que aquests infants també l'hagin de patir", assenyala Kane. Per això, la casa on viuen els infants és també una granja on nens i joves tenen cura d'animals per tal de treure'n aliment, vendre'ls i fer-ne així un modus vivendi.

Com tantes altres ONG, Houses for Talibés també ha patit els efectes de la crisi, ja que els seus ingressos s'han anat reduint progressivament. Quan van néixer tenien la intenció d'obrir una nova casa d'acollida cada any, però no ho han pogut fer perquè no tenen prou diners, i se n'han quedat només amb una. Tanmateix, segueixen lluitant per donar una vida millor als talibés i esperen, en el futur, poder obrir nous centres. Ara mateix tenen al cap poder-ne construir un ben a prop de la capital senegalesa, Dakar.