Repensar el model d'atenció a les persones grans i passar d'un sistema basat en la satisfacció de les necessitats bàsiques a un altre que es centri tant en les persones ateses com en els cuidadors va ser l'objectiu d'una jornada organitzada per l'Obra Social La Caixa a Girona.

Hi van participar una quarantena d'agents socials públics i privats representants d'entitats socials com Càritas, Creu Roja o Amics de la Gent Gran; empreses com SarQuavitae; entitats acadèmiques com l'Observatori Social de Lleida, la Universitat Ramon Llull o l'Institut de l'Envelliment i administracions com l'ajuntament de Girona.

La jornada forma part del projecte "Primer les persones: cuidar com ens agradaria que ens cuidessin", i entre d'altres inclou la realització d'un qüestionari entre gairebé 3.500 persones amb una mitjana d'edat de 65,5 anys elaborat per la direcció científica de Matia Instituto Gerontológico.

La directora científica d'aquest institut, Mayte Sancho, va subratllar que els resultats preliminars de l'enquesta revelen que cuidadors i dependents tenen una mateixa premissa: "posa't al meu lloc". I és que els dos rols apel·len a l'empatia entre uns i altres per evitar la sobreprotecció, millorar el tracte i la comunicació o fomentar el paper de les famílies.

On hi ha diferències, però, és en la definició de "cuidar" o quan se'ls demana en qui creuen que recau la responsabilitat -en les famílies, professionals, voluntaris o tota la societat, per exemple- sobre la cura en funció de l'edat.

La secretària de Família del Departament de Benestar, Dolors Gordi, va assenyalar la necessitat de diversificar els recursos i les polítiques per a que cadascú tingui la llibertat d'escollir on i com vol ser tractat. Gordi va destacar que ha canviat el llindar de "persona gran", ja que més que parlar de ll'edat d'una persona, cal centrar-se en les necessitats d'atenció, l'autonomia o la xarxa social que li pot donar suport. Del mateix parer és el regidor en funcions de Serveis Socials de Girona, Eduard Berloso, que va destacar que "ja no hi ha un tipus únic d'envelliment, perquè fer-se gran ja no és sinònim de pèrdues i decrepitud".

Del procés de reflexió fet a Girona i d'altres fòrums de discussió en altres comunitats autonomies en sortirà una carta anomenada "Cuidar com ens agradaria que ens cuidessin".