"El buit generacional entre els 20 i els 45 anys pot ocasionar en un curt termini una manca de mà d'obra especialitzada i qualificada", va exposar Oscar Rodríguez (president del cercle EURAM Garrotxa). El buit generacional -segons el seu criteri- pot suposar que les indústries de la comarca hagin d'importar mà d'obra forana. La intenció dels empresaris és aprofitar els talents autòctons, per això investiguen per invertir la situació.

Va precisar: "Vol dir que hi ha gent d'aquesta edat que no estan aquí i treballen en altres llocs,a altres comarques". Així doncs -segons ell-: "Per tant ens podem trobar que, amb la inèrcia del sector serveis, hi hagi demanda de llocs de treball i els hagim d'anar a buscar a fora perquè aquí no hi ha massa crítica".

Oscar Rodríguez va fer l'afirmació ahir al matí en el decurs de la presentació de l'observatori econòmic, social i mediambiental de la Garrotxa. Es tracta d'una publicació que exposa les dades econòmiques i socials de la Garrotxa.

Rodríguez va avisar del buit generacional en el context d'una població que es manté en 56.036 habitants, però que tendeix a l'envelliment. La publicació presentada ahir exposa que a la Garrotxa hi ha 133 persones de més de 65 anys per cada 100 persones menors de 15 anys. En canvi, la proporció a la resta de Catalunya és de 113 persones de més de 65 anys per cada 100 menors de 15. Segons Rodríguez, l'envelliment és l'origen del buit generacional dels 20 als 45 anys.

L'anàlisi explica que en els darrers deu anys l'increment de la població estrangera ha representat la principal aportació al creixement demogràfic de la comarca. Ara, 1 de cada 4 joves és nascut a fora del país. A la Garrotxa hi ha 95 nacionalitats diferents que no segueixen el mateix patró que la resta de Catalunya. Les 4 nacionalitats majoritàries són la índia, la marroquina, la xinesa, la romanesa i la gambiana.

La publicació presentada observa que la Garrotxa té taxes d'activitat i ocupació superiors a la mitjana catalana. En el llistat d'ocupació de les comarques catalanes -segons el treball- és la sisena amb més taxa d'ocupació i la vuitena amb menys taxa d'atur. En l'etapa recessiva del 2008 al 2013, la taxa d'atur garrotxina -segons la publicació- s'ha incrementat en menor mesura que la catalana. Exposa: "Durant el 2011, havia iniciat ja un canvi de tendència, l'atur registrat s'ha anat reduint de forma significativa, així com els expedients de regulació i d'ocupació. També destaca més presència de treball autònom i menys temporalitat en la contractació".

Tot i això, el resultat de la relació entre la població ocupada i els llos de treball és negatiu. Així doncs, ara com ara, hi ha més gent que cerca feina que llocs de treball.

Segons el rànquing de les 45 empreses de la comarca per nombre de treballadors, presentat ahir, la màxima font d'ocupació és el sector agroalimentari amb 2.019 llocs de treball, segueixen el plàstic (520 llocs de treball), la maquinària (416 llocs de treball), el paper i les arts gràfiques (184- sense comptar Torraspapel), el tèxtil (171 llocs de treball). Les empreses amb més empleats (sense Torraspapel, Hypra i Simon) són Noel Alimentària (612 empleats), Esteban Espuña (337 empleats), Monter (272 empleats) i La Fageda (164 empleats).