diumenge DIETARI

Amb la sortida d'Unió, Convergència diu que vol activar els seus adormits gens socials i mediambientals i agafar prestats alguns aspectes tradicionalment més propis de la socialdemocràcia. Caldrà veure si són gens adormits o no existeixen en el seu mapa genètic.

Recuperarà, per exemple, un dels millors projectes desenvolupats mai pel Govern català d'activació de la memòria adormida del país, com va ser el Memorial Democràtic? Els fanàtics d'Unió Democràtica el van exterminar.

Un dels projectes més emblemàtics del Memorial és el Centre Walter Benjamin. Joana Ortega va permetre l'enderrocament parcial de l'edifici modernista de l'ajuntament vell de Portbou (només està en peu la façana fins que caigui) i va enterrar el projecte amb cal viva. La idea era construir, sobre els vestigis de l'edifici, l'espai dedicat al pensador europeu més important del segle passat, i especialitzar el centre en les persecucions polítiques actuals i passades. Els Ortega, Duran i Espadaler s'ho van carregar amb connivència amb els d'Artur Mas, els d'Oriol Junqueras i del propi Ajuntament de Portbou. Això per desconcert de la intel·lectualitat europea en general i alemanya en particular.

Coincidint amb el 75è aniversari de la mort de Walter Benjamin, seria una bona ocasió per recuperar el projecte i demostrar que Convergència no és Unió.

diumenge Eleccions al Barça

Això de les eleccions a la presidència del Barça fa aflorar una greu disfunció del país: 7 milions de catalans ens hem d'empassar, a través de tot tipus de mitjans, una campanya que voten únicament 57 mil paios que, fet i fotut, desconeixem qui són i si estan controlats per algú. A més a més, és una elecció a la qual només poden accedir rics o titelles d'algú que des de la penombra hi posa els quartos.

Catalunya necessita urgentment un mirall.

dilluns Lluny dels Calzada i SerrA

Un grup de professionals de diferents sectors vol recuperar la figura de les antigues caixes d'estalvis amb la creació de la Caixa Catalana. Ho impulsen economistes i antics treballadors de caixes extingides. Els impulsors consideren que la desaparició d'aquestes entitats ha deixat un model bancari molt allunyat del territori i dels ciutadans. Pretenen un model cooperatiu per fomentar l'economia no especulativa.

La pèrdua de les caixes va ser un drama per a les comarques però va netejar de podridura i corrupció el país. Si se'n construeixen de noves -una quimera-, s'haurien de fer partint d'òrgans de control propis molt ferris i, sobretot, sense el control dels partits polítics. Molt lluny dels Calzada i dels Serra.

dimarts Salut col·lectiva

Una de cada deu persones que viatja a països remots torna amb una malaltia d'aquelles que abans en dèiem tropicals i que ara es diu malaltia importada. Tornen infectats perquè no s'han vacunat. Alguns són immigrants que van de vacances als seus països d'origen i altres són autòctons que fan viatges "exòtics". Cap d'ells ha passat per una unitat de vacunacions internacionals, com la de l'Hospital Santa Caterina de Salt, per punxar-se i prevenir la febre groga, el tètanus, el tifus...

Estadístiques com aquesta o episodis com el de la diftèria a Olot ens demostren com hem baixat la guàrdia en temes tan transcendentals com la salut personal i, més important encara, la col·lectiva.

dimecres L'espai d'Unió

L'espai polític que busca a corre-cuita Unió Democràtica existeix. Busca el lloc que, de fet, va ocupar Jordi Pujol durant molts anys: catalanisme sense concessions però dins d'aquest negoci anomenat Espanya. L'espai existeix perquè, tard o d'hora, a Madrid manarà algú que tornarà a repartir molts diners per mantenir calmada la "bèstia" independentista i no es dedicarà a fer absurdes polítiques ofensives contra una identitat. Aquesta seria la bona notícia per a UDC. La mala notícia és que, malgrat existir, l'espai no serà mai per a Unió Democràtica, perquè fa molts anys que va deixar de ser un partit polític per convertir-se en un negoci polític i una ombra demoscòpica. No té estructura, no té rostres sans i no té ideologia reconeguda.

Si fracassa l'actual procés independentista, estic convençut que aquest espai el recuperarà una Convergència sense Artur Mas (les hienes ronden el President). La Convergència que ara en diríem de Santi Vila però que veurem qui se la queda. Però minvats per molts altres partits que han crescut alimentats per la crisi i el procés (a favor o en contra).

Dijous Xiulant al desert

Desconec què els ha passat però la xiulada al Rei convocada a Girona per la CUP ha punxat. Altres anys els hi havia anat millor. Avui eren quatre gats. Potser era la calor, potser aquesta setmana que molta gent ha marxat o una tercera causa, que considero la més plausible: la gent està tipa de manifestar-se per no aconseguir res.

Per què carai serveix xiular a un rei si ni ell ni la seva cort escolten els xiulets?

Divendres Rei amb texans

La presència dels reis d'Espanya al Fòrum Impulsa és més un problema que un valor per aquest esdeveniment que vol projectar la creativitat i fer visible les potencialitats de la joventut. La presència dels monarques durant els dos dies (ahir i avui) resta naturalitat i operativitat a l'esdeveniment. És lògic que hi vulguin ser perquè aquesta fundació va ser una operació que es va muntar per projectar i endolcir la figura de l'aleshores hereu de la monarquia. La idea era aplanar-li el camí en terra -Catalunya- hostil.

Si realment volen que sigui un projecte popular, democràtic, operatiu i intens, és del tot sobrera la presència marbrenca dels Reis el dia del Fòrum. Amb què hi siguin el dia dels premis (ahir), que tampoc seria del tot necessari, n'hi hauria més que suficient. Per ser mortal no n'hi ha prou amb passejar-se un dia amb texans i sense corbata i asseure's a terra envoltat de joves. Aquest màrqueting ja el feia servir Jesucrist fa dos mil anys: "deixeu que s'apropin a mi".