Olot va acomiadar ahir el nen de 6 anys, mort per diftèria, dissabte, a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona. Al darrer comiat hi va haver molts assistents, dolor, solidaritat i record. Les exèquies van tenir lloc a les 10 del matí d'ahir a l'església de Sant Esteve d'Olot. Va ser un ofici curt i senzill.

El funeral va culminar un període de sofriment augmentat pel fet que el cas de Pau de 6 anys (primer nen afectat per diftèria en 32 anys a l'Estat espanyol) situés en primer pla de l'actualitat estatal la contraposició entre vacunar els nens o no vacunar-los.

"La mort ha vingut envoltada de moltes circumstàncies externes", va exposar, Lluís Solà (rector de la parròquia de Sant Esteve). Va seguir: "Nosaltres, avui, vivim sotmesos i depenents d'aquest món mediàtic, cosa que ens pot fer oblidar l'essencial". Van ser algunes de les poques frases que van tenir una referència als orígens i el context de la mort del nen.

"Suport als pares"

Tot seguit, Solà va parlar de la causa per la qual la nau de l'església estava plena. Tots els bancs estaven ocupats i hi havia gent dreta al costat de les capelles laterals. "Acomiadar en Pau, donar suport als pares i els familiars i escoltar la paraula de Déu", van ser les tres intencions, per les quals el rector va raonar la presència de tanta gent. Un cop es va haver acabat l'ofici religiós, l'alcalde, Josep Maria Corominas; Boi Ruiz, conseller de Salut, i Josep Maria Padrosa, director del Catsalut, van donar el condol als familiars del nen.

A continuació, a la cerimònia, un representant de l'Escola Cor de Maria Reina d'Olot va expressar el seu comiat. "Els seus amics i amigues i tots els que treballem a l'escola sentim que s'ha apagat una estrella en un raconet de l'aula de primer A". Va precisar: "Però sabem que una nova estrella serà al cel". Va prossseguir: "Sabem que ens mires amb un somriure i nosaltres eixugant-nos les llàgrimes et diem que no t'oblidarem".

Fet el comiat de l'escola, un amic de la família va llegir unes paraules d'agraïment dels pares: "Són uns moments molt tristos d'una tristesa que no podem amagar", va començar. I va recordar: "En Pau era el primer de la classe, estava ple d'activitat, tenia la mirada transparent, un somriure clar i unes paraules sinceres. Tot l'emocionava: el futbol, l'escola, els amics...". Va definir: "L'hem de recordar com un nen feliç i apassionat". Va acabar amb unes paraules d'agraïment.

Després la gent va sortir per la porta principal i per la de la capella del Roser. La gent va baixar les escales i va quedar difosa pels carrers plens del dilluns de mercat setmanal.