Anys de recerca científica s'han tancat amb un èxit de rellevància internacional que permetrà combatre, especialment, els càncers de mama, ovaris i pròstata. La fita l'han aconseguida investigadors de l'Institut Català d'Oncologia-Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (ICO Girona-IDIBGi) en col·laboració amb la Clínica Mayo, dels Estats Units.
Un dels seus artífex és l'investigador Javier Menéndez, de 43 anys i que treballa a l'ICO Girona-IDIBGi des del 2006. Ahir, el doctor va remarcar que, "després de 30 anys, pensàvem que no hi havia cap manera d'apagar" una oncoproteïna (HER2) que té un paper important en el desenvolupament i la progressió agressiva de diversos tumors humans. El doctor Menéndez va concretar que entre un 20% i un 30% de dones amb càncer de mama tenen aquesta proteïna amplificada; una proporció similar en el que respecte als tumors d'ovaris i de pròstata. És, per tant, un problema de major incidència entre la població femenina.
Deu anys de recerca
Al cap de deu anys de recerca als laboratoris, Javier Menéndez -que hi ha participat els últims tres anys, seguint els passos de la seva precedecessora- va explicar que "hem trobat una petita seqüència de 16 aminoàcids que pot desactivar la proteïna". "Hem trencat un dogma que moltes companyies farmacèutiques deien que era impossible", va celebrar l'investigador de l'ICO Girona-IDIBGi. Aquesta és, per tant, una nova via per a la lluita contra el càncer que, després d'una dècada d'investigació, a partir d'ara obre un altre període de temps per desenvolupar el fàrmac pertinent. En consideració del doctor Menéndez, aquest últim pas -en el qual l'ICO manté la cooperació amb la clínica nord-americana- pot requerir uns altres cinc anys.
La feina s'ha centrat en el gen HER2, que produeix unes proteïnes a les quals es denomina de la mateixa manera i que ajuden a controlar el creixement i la divisió de diverses cèl·lules, com ara les de mama. Des de l'ICO van explicar que quan aquest gen està alterat i més actiu de l'habitual pot afavorir el desenvolupament de tumors, ja que facilita el creixement i la divisió descontrolada de les cèl·lules.
Els casos de càncer de mama en els quals hi ha una sobreexpressió d'aquesta proteïna s'anomenen HER2 positius, tendeixen a créixer més ràpid i, en comparació amb els càncers de mama HER2 negatius, tenen més probabilitats d'estendre's i de tornar-se a formar.
Creença desmuntada
L'estudi de la Clínica Mayo -amb seu a Rochester, Minessota- i l'ICO de Girona ha desmuntat una creença mantinguda al llarg de les últimes tres dècades i ha localitzat una petita "seqüència activadora" que, un cop eliminada, suprimeix de manera completa i irreversible la capacitat d'HER2 per interaccionar no només amb ella mateixa sinó també amb qualsevol altre receptor de la seva família.
El doctor Javier Menéndez va explicar el funcionament d'aquesta proteïna tot descrivint-la com a "promíscua, capaç d'interrelacionar-se amb ella mateixa, cosa que és un senyal maligne, però alhora amb d'altres de molt semblants a ella". "Sempre busca parella i tothom la busca, perquè és la més atractiva", va resumir de manera planera. Ara bé, aquesta tendència es trenca gràcies a la seva descoberta: "Una petita seqüència a la proteïna que fa que deixi de ser atractiva. Ningú pot interactuar amb ella i ella tampoc pot acostar-se als altres", va explicar.
L'investigador de l'ICO Girona va assenyalar que, fins ara, només hi havia dos tipus de medicaments per atacar la proteïna HER2: "un li treia l'atractiu -va explicar, tot seguint amb el símil- i és la que prenen dones amb càncer de mama"; i un segon que "li treu la capacitat d'interactuar amb altres". El valor de la troballa és que "hem descobert una manera de fer les dues coses alhora", cosa que suprimiria riscos". "Ara, hem trobat la manera d'apagar completament la proteïna", va afirmar el doctor Menéndez.
