Una gironina amb esquizofrènia és la primera al món a qui implanten elèctrodes

La pacient té 47 anys i en fa més de vint que té la malaltia. L'estimulació cerebral elimina els deliris i les al·lucinacions

02.07.2015 | 07:21
Una gironina amb esquizofrènia és la primera al món a qui implanten elèctrodes

Una dona de 47 anys que pateix esquizofrènia des d'en fa més de 20 ha estat la primera pacient al món a qui se li han implantat elèctrodes al cervell per tal de produir-li estimulació cerebral profunda i comprovar el seu efecte en els símptomes de la malaltia. La pacient, que resideix a Girona, de la qual no s'ha revelat el nom, presentava «deliris i al·lucinacions auditives» i una «resistència als tractaments», per la qual cosa «s'havien esgotat totes les mesures terapèutiques», tal com ahir va explicar la metge adjunt del Servei de Psiquiatria de Sant Pau, Iluminada Corripio.

Aquest és un projecte pioner de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona que vol millorar la qualitat de vida dels pacients que han esgotat els tractaments possibles per la malaltia i en aquest primer cas, sis mesos després de la intervenció, els metges han constatat que la pacient ja no pateix deliris ni al·lucinacions. A més, ha aconseguit sortir habitualment de casa i relacionar-se amb la seva família. L'estudi està en fase preliminar i intervindrà a vuit pacients en total.

Usat en Parkinson o depressió

Per primera vegada al món, l'hospital de Sant Pau ha implantat dos elèctrodes al cervell d'una pacient d'esquizofrènia per efectuar estimulació cerebral profunda i comprovar el seu efecte en la simptomatologia de la malaltia. Aquesta és una tècnica que ja s'utilitza en malalts de Parkinson o depressió que consisteix en estimular el cervell i, per això, es van escollir dues zones, dos nuclis diferents amb l'objectiu de recuperar el circuit de dopamina.

Des del Servei de Psiquiatria d'aquest hospital es va voler provar en un assaig clínic que encara està en fase preliminar, en pacients d'esquizofrènia que han esgotat tots els tractaments i que han demostrat resistència a qualsevol opció possible en l'actualitat. Aquest grup de pacients representa entre el 35 i el 50% de pacients que tenen la malaltia, i que a l'Estat es xifren en 400.000 persones.

La primera intervenció s'ha fet a una dona de 47 anys, que va ser diagnosticada després d'una situació d'estrés, fa més de 20 anys. Durant aquest temps ha patit deliris i al·lucinacions -el que s'anomenen símptomes positius de la malaltia- i com a conseqüència de creure que la seguien o l'observaven s'ha anat quedat tancada a casa, reduint les relacions socials a la seva mare i malmetent la seva qualitat de vida -el que s'anomenen símptomes negatius-.

Set mesos després de la seva intervenció, els metges han constatat que la pacient ha eliminat per complet els deliris i les al·lucinacions; alhora que ha començat a obrir-se a la resta de la seva família, al mateix temps que ja surt de casa diverses vegades al dia i ha començat a planificar un viatge.

Així ho va explicar la responsable del projecte, Iluminada Corripio, del Servei de Psiquiatria de l'Hospital de Sant Pau, que va reconèixer que la dona «pot fer vida més normal» i que el repte actual és que pugui recuperar part de la vida que tenia als 22 anys quan se li va manifestar la malaltia, així com recuperar les activitats i «reorganitzar el projecte terapèutic».

L'experta va considerar que, ara, el tractament ha de «manejar» la frustració d'haver perdut vint anys i situa aquest aspecte com a un repte. També va recalcar que el tractament és un «vestit a mida», de manera que a cada pacient se l'haurà de tractar de diferent manera en funció de les seves expectatives.

Possible solució futura

Corripio va dir que és aviat per creure que aquesta tècnica pot «curar» la malaltia, però va reconèixer que els estudis permetran aprendre molt de la malaltia i serviran per tractar millor tots els pacients. La doctora va mostrar la seva confiança que, d'aquí a un temps, pot arribar a ser la solució.

L'assaig permetrà actuar en set pacients més. Dos d'ells ja han estat intervinguts -tot i que els resultats encara no són visibles perquè fa menys de dos mesos que se'ls va implantar l'elèctrode- i després de l'estiu està previst que s'operi una quarta persona.

El cost de cada intervenció ronda els 60.000 euros i, en general, els responsables de l'assaig defensen que els pacients i les seves famílies no mostren reticències quan se'ls explica el projecte, malgrat molts d'ells pateixin al·lucinacions consistents precisament, en què se'ls instal·li un xip al cervell.

Es calcula que l'esquizofrènia afecta a l'1% de la població, i suposa la vuitena causa de discapacitat i la tercera de la població de 15 a 44 anys. La taxa de recuperació de la malaltia no arriba al 17%.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema