diumenge DIETARI

06.07.2015 | 07:26

dissabte Portaveu visual
La portaveu d'Unió Democràtica ha donat un nou significat a aquest concepte. La diputada gironina, Montserrat Surroca, és la primera portaveu que conec que no parla amb paraules, sinó que es palplanta al costat de Ramon Espadaler i apuntala les paraules d'aquest amb una increïble col·lecció de rostres dramàtics.
Sense dir ni mu. Surroca és una magnífica portaveu visual d'Unió perquè amb la seva mirada i els seus moviments facials es pot predir si Espadaler farà un anunci tou o dur. A la televisió o a les fotos de premsa, Surroca projecta una imatge espantadissa i aprensiva. Suposo perquè li ha tocat ser la portaveu (visual) d'uns temps poc joiosos per a Unió. Una llàstima. Sempre és millor el somriure.

diumenge conquesta comercial
Els anomenats establiments orientals -denominació políticament correcta- o les botigues de xinus, com s'hi refereix tothom, estan arrossegant una cultura comercial on els preus baixos estan per sobre de tot i principalment per sobre de la qualitat.
Quan parlem de basars atapeïts amb milers d'andròmines que no superen l'euro, el dany no és transcendent, més enllà de contribuir al consum inútil i a generar residus. Quan parlant de botigues d'alimentació, la cosa canvia. En general la cultura comercial xinesa està condicionada per dècades de dictadura comunista que tenia la necessitat d'alimentar, fos com fos, milions de boques.
La seva ètica comercial, alimentària i ambiental, és escassa. A la Xina qualitat és una paraula exòtica.Aquesta setmana, les autoritats xineses han retirat del mercat cent mil quilos de carn de vedella, porc i pollastre que feia quaranta anys que estava congelada ique estava a punt de ser distribuïda. Déu meu, quin fàstic!
La conquesta comercial xinesa del món no és una bona notícia.
dilluns exalcALDE PER MEREIXeMENT
Xavier Sanllehí, exalcalde de Castelló d'Empúries, es va gastar 9.000 euros en una auditoria informàtica per trobar l'origen de les filtracions que van posar al descobert que regidors i exregidors tenien importants i perdonats deutes tributaris.
La investigació informàtica només va servir, però, per descobrir que alguns funcionaris accedeixen al Facebook, al Youtube i a webs esportius des de l'ordinador de la feina. Res que no es pugui saber passejant per les oficines. L'exalcalde de Castelló d'Empúries és exalcalde perquè s'ho mereix.
 dimarts cafè royal
És possible que, finalment, la justícia posi fi a quasi 100 anys del cafè Royal de la rambla de Figueres, que per a moltes generacions d'empordanesos significa coses diferents. Per a mi, durant els anys vuitanta del segle passat, les primeres lectures de llibres de teatre, jerseis de llana i els primers carajillos de Marie Brizard. El Royal és patrimoni històric de la ciutat i així ho va decidir l'ajuntament declarant-lo Bé Cultural d'Interès Local. Una protecció que han recorregut els propietaris, decidits a recuperar el local per segurament posar-hi alguna fastigosa franquícia de roba, una insubstancial botiga de iogurts o una joieria per a russos.
Per molt fills del capitalisme que siguem, hi ha patrimonis col·lectius que haurien de transcendir la propietat. L'ajuntament hauria de lluitar fins l'últim moment per fer-se amb aquesta part de la història de la ciutat.

dimecres mafiosos russos
A mitjan anys noranta, l'aleshores comissari de la Policia Nacional, Ángel Ortega, em va revelar la presència de mafiosos russos a la Costa Brava. En aquell moment era quelcom exòtic.
El cap policial em va explicar que vigilaven els seus moviments però que no els donaven massa feina perquè majoritàriament tenien la Costa Brava com a santuari per a les seves famílies, mentre que els capos anaven i venien de Rússia.
Des d'aleshores les coses han canviat. S'han arrelat de tal manera que fins i tot han convertit el país en escenari dels seus crims. El judici pel cas Clotilde -està acusat entre d'altres l'exalcalde de Lloret de Mar- ho posa de manifest.
Amb independència de com acabi, ens ha posat al descobert que els mafiosos russos, com qualsevol altra espècie invasora, formen part del nostre hàbitat, perquè hi ha espècies locals que els alimenten.
 
Dijous el pou del psc
Els vells socialistes alerten: "No doneu per mort el PSC!". En matèria de salut mai es pot tancar els ulls al pacient fins que el cor deixa de bategar i en política encara amb més raó. Però el cas és que, des que van perdre la Generalitat, el PSC s'ha anat precipitant encara més cap a l'abisme elecció rere elecció.
Aquestes darreres municipals han estat un respir perquè, malgrat continuar caient pel pou, el drama no ha estat tan dolorós com alguns pronosticaven.
El setembre serà la veritable revàlida. Si la societat anònima que està teixint l'esquerra urbana acaba trobant un bon candidat i un discurs per a Catalunya, és possible que el PSC acabi convertit en una anècdota política.
Si en canvi la nova esquerra presenta algun d'aquests desoladors personatges que sonen, no és descartable una resurrecció socialista.
 
Divendres política capriciosa
La política té molt de capriciosa. A vegades es converteix en l'art de complicar allò que és fàcil. Avui el conseller de Territori, Santi Vila, s'ha reunit amb els directors dels parcs naturals catalans, després de rebre aquesta competència, fins fa poc en les males mans d'Agricultura.
La gestió d'espais protegits controlada per una conselleria que representa la pagesia i ramaderia va ser un error gravíssim d'Artur Mas.
El conseller Josep Maria Pelegrí pretenia destituir tots els directors de parcs per canviar el model i posar gent de la seva corda (art de complicar les coses). Avui Santi Vila ha dit que de moment no es toca res però que, tard o d'hora, s'ha de posar en crisi tota la política de les reserves naturals del país.
Té raó. Els parcs naturals catalans fa massa anys que la Generalitat no se'ls agafa seriosament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema