El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) acaba de donar la raó als fills d'una pacient de l'hospital Josep Trueta de Girona que va morir el 23 d'octubre de 2009 a causa d'un sagnat massiu després que en quatre setmanes d'ingressos i altes al centre els metges que la van atendre no li diagnostiquessin correctament els símptomes que patia. Les proves a realitzar-li eren senzilles, ràpides i barates, però només se li van practicar el dia abans de morir, quan el seu quadre clínic ja era molt greu. La sentència del TSJC obliga l'hospital a indemnitzar econòmicament els familiars i revoca la resolució dictada en primera instància pel Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Girona, que eximia l'hospital sense pràcticament fonamentar la decisió. L'advocat Gerard Costal -del despatx Iurisconsult- ha sigut l'encarregat de dur a terme la reclamació.

La pacient, Isabel Mas Palou, de 72 anys, estava internament dèbil a causa de les seqüeles que li havien provocat els tractaments de radioteràpia i quimioteràpia. Entre el 23 d'agost i el 8 d'octubre de 2009 va entrar i sortir de l'hospital en diverses ocasions i va sotmetre's a dos ingressos a causa de l'abundant sagnat que patia a la zona genital i que va comportar-li dues transfusions de sang -d'un litre i mig i un litre, respectivament-. Per aquesta raó, l'alt tribunal "no ?comprèn" per què no se li van fer les proves necessàries a la pacient, ni tan sols després de les transfusions, i els facultatius es van esperar per fer-les a l'últim ingrés -el dia anterior a la seva mort-. Consideren que va existir "un retard en el diagnòstic" que "determina mala praxi mèdica per omissió de les actuacions necessàries per arribar a un diagnòstic correcte".

El procés

La dona havia patit un greu càncer de coll uterí quan comptava amb 37 anys que va comportar-li un agressiu tractament de radioteràpia i quimioteràpia que la va afectar internament.

El 23 d'agost de 2009 va ingressar a l'hospital Josep Trueta perquè necessitava una transfusió de sang a causa d'una hemorràgia que va patir. Nou dies després va ser donada d'alta, però el 5 d'octubre de 2009 va tornar a patir una nova hemorràgia i va tornar a urgències, sense que es considerés necessari el seu ingrés hospitalari. No obstant això, tres dies després, el 8 d'octubre, sí que va haver d'ingressar a l'hospital però els metges seguien oferint-li tractament farmacològic sense practicar-li proves específiques.

Quan passaven 14 dies del segon ingrés hospitalari va patir una nova hemorràgia que va requerir una altra transfusió, però passades unes hores la dona va patir una parada cardiorespiratòria que va requerir maniobres de ressuscitació. Amb aquest quadre clínic, sí que se li va realitzar una tomografia que va permetre comprovar que l'origen del sagnat era una fissura a l'artèria hipogàstrica. El mateix dia va necessitar una altra transufsió de sis litres de sang i se li va realitzar un by-pass, però la pacient va morir l'endemà.

Els fills de la dona des d'un principi han mantingut que els metges que van atendre la pacient no podien al·legar criteris mèdics objectius per negar-se a practicar-li les proves que van fer-li el dia abans de morir i que haurien permès ?observar, des del començament, l'origen del sagnat. El TSJC els dóna la raó i l'hospital els haurà d'indemnitzar.