No és un mal porcentatge, 2 de 14, quasi un 15%. Entre els 14 «savis» a qui Pedro Sánchez ha encarregat la redacció del projecte de reforma constitucional n'hi ha dos de gironins, tot i que estrictament hauríem de parlar d'un gironí i mig: el doctor en dret Víctor Fereres, i el catedràtic de Dret Constitucional Xavier Arbós que tot i ser barceloní i formar part actualment de la Universitat de Barcelona, ha sigut durant molts anys i fins al curs passat professor de la UdG, on va arribar a ser degà de la Facultat de Dret.
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va donar ahir el senyal de sortida a la seva reforma constitucional amb la presentació dels 14 experts que se n'encarregaran. El resultat dels treballs formarà part del programa electoral de Sánchez, tot i que abans ho sotmetrà a discussió i aprovació del seu partit. La construcció d'un model federal d'estat és un dels punts fonamentals de la reforma, però també n'inclou altres d'importants com la incorporació de nous drets i llibertats, la millora de la qualitat democràtica i el reforç de l'estat del benestar.
En la presentcaió del comitè, que va tenir lloc ahir, Sánchez no va amagar la dificultat que s'albira per a la reforma de la Constitució que segurament s'abordarà durant la propera legislatura encara que diversos partits polítics portaran la proposta als seus programes electorals. El problema estarà en què és el que vol reformar cadascun d'ells. L'optimisme, però, embargava Pedro Sánchez. «La història ens ensenya que els qui al principi rebutgen la reforma, al final acaben acceptant-la, defensant-la i fins i tot intentant apropiar-se amb la fe del convers».
A banda de Ferreres i Arbós, formen el consell per a la reforma constitucional Gregorio Cámara, Mariano Bacigalupo, Elisenda Malaret, Cristina Elías, Javier García Roca, Alberto López Basaguren, Diego López Garrido, José Antonio Montilla Martos, Elisa Pérez Vera, Ana Redondo, Amparo Rubiales i Joaquín Tornos
Els dos «gironins»
El gironí Víctor Ferreres forma part d'aquest grup de «savis». És professor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra i a la University of Texas at Austin, a més d'habitual col·laborador en premsa, sobre tot en El País. En alguns dels seus escrits va manifestar clarament que la consulta del passat 9-N era totalment il·legal. Ara bé, també deixava clar que la solució «a l'escocesa» sí seria factible i lícita. És a dir, advocava perquè «els partits polítics sobiranistes poden utilitzar les eleccions autonòmiques i generals per fixar als seus programes una nítida posició a favor de la independència. Si, després de successius tests electorals, aquests partits obtenen un ampli i sòlid recolzament popular, estarà justificat exigir al Govern central que negociï els termes d'un referèndum plenament legal». Els comicis del 27-S, segons tot indica, anirien en aquesta línia que demanava Ferreres el setembre de l'any passat.
Xavier Arbós, per la seva banda, ha combinat també la seva tasca docent amb articles d'opinió a El País, El Periódico i Diario.es, entre altres mitjans. Precisament en un recent article a El Periódico criticava que els partits sobiranistes considerin suficient una majoria d'escons al Parlament després del 27-S per posar en marxa la independència. Arbós considera que d'aquesta manera «el procés em sembla pensat només per a independentistes.
Potser ho posa fàcil a qui ja ho són, però mobilitza els adversaris i allunya els indecisos». En aquest sentit, era crític amb una banda i altra: «que a Madrid ho hagin fet malament no crec que justifiqui que aquí les coses es facin de qualsevol manera».
El catdràtic Xavier Arbós és així mateix autor de publicacions sobre teoria i història constitucional. És membre de l'Associació Internacional d'Estudis Quebequesos i ha estat president de l'Associació Espanyola d'Estudis Canadencs i del Consell Internacional d'Estudis Canadencs.
