diumenge DIETARI

o es fa?

A mi cap polític m'ha ofert mai ser assessor de res, cosa que m'ofèn profundament. Crec estar perfectament capacitat per assessorar del que sigui. Durant aquests dies de nerviosisme dels nois per accedir als estudis universitaris que desitgen, em pregunto: per què no destinen tots aquests anys i esforços a preparar-se per ser assessor? Assessor del que sigui: de la Diputació, d'una Conselleria, de la subdelegació del govern, assessor d'ajuntament...

Què fa en realitat un assessor? Crec que, en general, no fa pas massa cosa a canvi d'una magnífica retribució econòmica. Únicament ha de garantir fidelitat al diable, ser un adulador contumaç i tenir un esfínter força contràctil. N'hi ha que tenen l'ofici d'assessor, que no deixa de ser un contrasentit perquè a la definició d'ofici hi surt la paraula esforç.

Amb els anys he arribat a la conclusió que l'assessor neix i no es fa.

diumenge Luxes de pobre

Parlo amb un antic dirigent d'Iniciativa per Catalunya Verds que, com jo, vam criticar amb una certa radicalitat la desmesurada inversió destinada a la construcció de la línia d'alta velocitat. Paradoxes de la vida, tant ell com jo -potser ell una mica menys- som usuaris i beneficiaris del comodíssim servei de TAV entre Girona i Barcelona. No obstant, coincidim que ens hi tornaríem a oposar. I no per cap tendència massoquista.

És un servei amb una inversió desmesurada que difícilment es recuperarà mai i si, en el seu moment, s'hagués invertit en la millora del tren convencional, hauria beneficiat desenes de milers d'usuaris més. Potser no serien 35 minuts Girona-Barcelona, però podrien ser 45.

Ara ja està fet, però resulta que, malgrat l'experiència del país en inversions innecessàries, és una barbaritat que Espanya continuï essent, amb crisi o sense, qui més quilòmetres d'alta velocitat construeix.

dilluns Reconstrucció econòmica

Cada dia hi ha més joves gironins que tenen una depressió associada al seu futur. No és cap estadística d'aquestes d'estar per casa, sinó que ho diu un dels especialistes més respectables en el camp de la salut mental del país. És en Claudi Camps, responsable de l'envejada Xarxa de Salut Mental de Girona. Diu que estan atenent una legió de nois d'entre 17 i 25 anys amb depressions provocades per la falta d'oportunitats per trobar feina o per l'angoixa que els provoca haver de fugir a l'estranger per sobreviure.

A la situació actual no se l'hauria d'anomenar de recuperació econòmica, sinó de reconstrucció econòmica.

dimarts Passió i parcs naturals

Abans no s'acabi la legislatura, el conseller de Territori vol aprovar la creació d'un nou Parc Natural. El de les Capçaleres del Ter i el Freser. Al mateix temps, Santi Vila vol mirar de desencallar el Pla Especial de l'Alta Garrotxa.

La política de parcs naturals està en millors mans ara que fa unes setmanes, perquè Vila és un polític més apassionat que no pas l'insuls Pelegrí i els parcs tenen molta aura per a apassionats. Per contra, Vila té un defecte: també és un apassionat de les polítiques d'aparador i de la pirotècnia.

De què serveix crear més parcs si no hi ha recursos?

dimecres Juli Soler

i els marcians

"Nen, hauries de publicar que fem uns cursos de cuina, que tinc moltes boques per alimentar i, si no, haurem de tancar". Era a finals dels anys 80 i qui parlava a l'altre costat del telèfon era en Juli Soler, lluitant per mantenir obert El Bulli en aquells anys que en lloc de llistes d'espera, el que patien eren alguns serveis en blanc o quasi. A més a més, aquells cursos no eren només una font d'ingressos, perquè d'alguna de les seves edicions en sortiria alguna estrella del firmament gastronòmic català, com ara Paco Pérez.

Ben poca cosa puc afegir al que s'ha dit i es dirà per lloar la figura i personalitat generosa i surrealista d'aquest home de presència imponent i tan bona gent. Llevat de reiterar que sense ell és molt possible que no hagués reeixit el fenomen planetari anomenat El Bulli/Adrià. No només per allò sabut: ell va contrac?tar l'Adrià i posteriorment es van fer socis (la resta és llegenda).

En Juli va ser per a en Ferran Adrià el que les injeccions de creixement del Barça per a Messi. Sense ell, El Bulli s'hauria rendit molt abans d'adquirir fama planetària i extraterrestre (en Juli sostenia que el trucaven marcians, plutonians i tot tipus d'alienígenes per demanar taula).

Dijous Catàstrofes impredictibles

Tota la setmana que escolto i contribueixo a esbombar prediccions apocalíptiques per l'onada de calor. L'onada ha passat i, sortosament, no ha arribat cap de les plagues egípcies que havien predit els experts i Protecció Civil. Mai sabrem si l'estat d'alerta que hem creat ha contribuït perquè no hagi passat res, o és que realment no tocava cap incendi. Però, fins on m'arriba la memòria, cap catàstrofe causada pel clima, mai ningú l'ha predit. Aquest estiu és molt probable que quan haguem abaixat la guàrdia, patapam!

Divendres Immigrants il·legals

El govern del PP no ha servit per massa res, llevat de per retallar drets socials, crispar i enfrontar ciutadans, destruir la dèbil convivència que des de sempre pateix Espanya, violentar persones d'altres ideologies, criminalitzar col·lectius... en definitiva, fer d'aquest país una autèntica merda i amb un ambient irrespirable. El PP és per a Espanya el que és el tabac a la salut. Però és un partit votat per gent a la qual, des del respecte, em costa molt entendre. Una mostra d'això que dic ho han explicitat avui col·legis d'advocats de Figueres i Girona que han reclamat un protocol policial i judicial per posar fi a la criminalització de l'immigrant il·legal. Volen que se'l tracti com una víctima de les màfies de tràfic de persones i no com un polissó d'aquest vaixell a la deriva anomenat Espanya. Actualment, la immigració només s'aborda des de les polítiques policials d'estrangeria. Les polítiques impulsades pel PP, des de l'Estat i també des d'ajuntaments com el de Badalona, han fet tot el possible perquè s'associï immigració amb delinqüència.