El naixement del primer fill marca el final de la igualtat en les parelles

Un estudi europeu amb participació de la Universitat de Girona analitza el canvi de rols després de l'arribada del nadó

12.07.2015 | 00:00
Per a l´estudi es van entrevistar 68 parelles que estaven a punt de tenir el seu primer fill.

El naixement del primer fill marca el final de la igualtat en la parella, segons es desprèn d'un estudi en què s'han implicat una dotzena d'investigadors de set centres de tot l'Estat, entre ells, el professor de la Universitat de Girona Paco ?Abril. El projecte, que forma part d'un estudi internacional més gran que s'ha desenvolupat en paral·lel en països com Itàlia, Alemanya o Holanda, ha acompanyat 68 parelles en la transició cap a la paternitat per entendre quines decisions prenien durant l'embaràs sobre la criança del nadó i com s'acabaven posant en pràctica.
És un dels pocs estudis que s'han fet en aquesta matèria i és longitudinal en el temps. El criteri bàsic a l'hora d'escollir les parelles participants era que els dos treballessin, guanyessin un sou i estiguessin esperant el seu primer fill el 2011, explica Abril.
En un primer moment, entre el quart i el cinquè mes d'embaràs, es feien tres entrevistes als futurs pares, una individual a cada un i una en parella, perquè parlessin de la seva situació professional i exposessin els seus plans ideals a l'hora de criar el fill. Entorn d'un any i mig després, es repetien les entrevistes individuals per determinar com s'havien concretat aquells primers propòsits.
Els resultats d'una primera part de l'estudi, que ja s'han publicat al número de juny de la Revista Española de Investigaciones Sociológicas (Reis), constaten que malgrat que abans de tenir el nadó moltes de les parelles entrevistades es plantejaven la criança en termes d'igualtat i que els dos cònjuges volien continuar treballant després del part, acabaven readaptant els seus ideals cap a un model més tradicional quan es produïa el naixement. "Fins i tot en aquelles parelles que abans del part es repartien la feina al 50% i que havien anunciat la seva intenció de continuar fent-ho, quan arriba el nadó ella sol acabar assumint un rol més actiu com a cuidadora de la criatura", explica Paco Abril.

Motius laborals i socials
Els motius sobre el repartiment desigual dels papers dels pares són diversos, i poden anar des dels obstacles en l'entorn laboral fins a la "percepció naturalitzadora del paper de la dona com a biològicament més vinculada a la criatura a través de l'embaràs i la lactància", diu l'estudi.
"Hem vist casos en què s'ha produït una naturalització de la maternitat. És a dir, que algunes de les entrevistades inicialment pensaven prioritzar la seva feina i que, quan pareixen, canvien el xip i l'infant passa a ser el centre d'atenció", explica l'autor de l'estudi.
En general, les parelles, explica Abril, negocien qui ha de renunciar a una part de la vida professional per dedicar-la al fill a partir de qüestions com el sou, les possibilitats de promoció dins l'empresa o la pressió social per ser una bona mare.
"Algunes parelles justifiquen la decisió que sigui la mare qui redueixi el seu grau de participació laboral i s'impliqui més en la criança acollint-se a arguments monetaris, per exemple, si elles tenen menys ingressos o una carrera menys prometedora", assenyalen les conclusions de l'estudi.
Amb tot, els investigadors asseguren que "fins i tot en parelles els membres de les quals s'enfronten a restriccions laborals similars, són habitualment les dones que planegen reduir la seva dedicació a la feina i assumeixen les penalitzacions econòmiques".
D'altra banda, el context social de les parelles també determina el seu comportament i influeix en la seva percepció sobre el que és més adequat, per exemple, a l'hora d'agafar un permís de maternitat o paternitat. "Si bé les mares també s'enfronten freqüentment a penalitzacions laborals, està socialment i intel·lectualment més legitimat que siguin elles les que facin més ús de llicències i permisos", conclouen.
En el cas dels homes, la pressió de la societat funciona a la inversa. "Les empreses afavoreixen els models tradicionals i molts dels entrevistats consideraven que si demanaven la baixa per cuidar la criatura o una reducció de la jornada laboral, serien mal vistos o el seu cap no ho entendria", detalla Abril.
Aquestes són només les primeres conclusions de l'estudi, del qual n'acabarà sortint un llibre, avança el professor de la UdG. A més, subratlla que són conclusions d'un moment conjuntural, sobretot en l'àmbit econòmic -alguns pares a l'atur, per exemple, van esdevenir els cuidadors principals del bebè-, i que la voluntat seria continuar l'estudi i repetir les entrevistes a les mateixes persones d'aquí a cinc o deu anys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema