Com ha sigut que Pedro Sán-chez l'hagi inclòs al consell per a la reforma constitucional? Anava recomanat?

Conec indirectament Meritxell Batet, professora de la disciplina i qui coordina el programa electoral del PSOE. Es té en compte suposo que el currículum, que hi hagi diferents àmbits geogràfics, etc. No coneixia de res Pedro Sán?chez

El Consell preveu reunions físiques o no cal?

Vam fer una primera reunió, la que es va escenificar i va sortir a la premsa. Ara estem a l'espera del que podriem anomenar els deures. El tipus de treball que farem el condicionarà la cronologia. És a dir, si hi ha eleccions generals és probable que calgui establir com podria ser una reforma constitucional. Si aquestes eleccions atorguen un pes important al PSOE aquesta reforma tindrà un fons polític, s'hauran de començar a buscar consesos, etc. El que no hi ha -no tindria sentit- és reunions en què es diu "tu redactes el títol vuitè i aquell l'article segon".

Les opinions de vostès, els experts, quin pes tindran?

Com és natural seran els polítics els que consideraran què cal incloure al progarma electoral. Encara que els 14 assessors esti?guéssim d'acord en una mesura o canvi concret, seguiria essent la seva potestat incloure-la o no.

Com a expert, creu necessària una reforma constitucional?

És necessària la reforma d'aquesta constitució, sí. Qualsevol que miri la història veurà que és millor de les que hem tingut... o la menys dolenta tot i les seves insuficències. Però es constata que ja no connecta amb la percepció de molts ciutadans, més del 60% de la població actual no la va poder votar. Cal fer reformes, algunes són urgents i alres són simplement importants.

Què és urgent?

Reformar l'organització territorial de l'Estat. La percepció que vam tenir en la primera reunió és que cal acreditar davant Catalunya -però no només- que hi ha una involució autonòmica que com a mínim s'ha d'intentar frenar. I també que hi ha un malestar a Catalunya que es copsa amb facilitat i es reflecteix en el sobiranisme, que té a veure amb el fet diferencial i especialment amb el finançament, a més de en temes com l'educació i la llengua. A l'hora de reformar la Constitució és necessari com a mínim que la qüestió territorial es posi sobre la taula. La realitat no es pot ignorar.

I què és important?

A l'any 78 no estaven damunt la taula els drets reproductius, els problemes de bioètica... Hi ha molts aspectes en què ens hem de posar al dia.

Alguna cosa més?

Un tema que no és només reivindicatiu sinó també tècnic: el sistema de finançament no funciona. I sobretot, no és equitatiu. També s'ha de posar damunt la taula i tenir com a criteris de referència els de l'estatut de 2006 que després va aigualir el Tribunal Constitucional. Aquella sentencia a més va crear una enorme inseguretat jurídica en matèria del català a l'escola.

Sempre Catalunya...

És que a més de ser temes molt sensibles a Catalunya és la constatació que és molt important aclarir-nos d'una vegada sobre què és competència de qui. S'ha d'acabar l'ambigüitat.

No serà més cafè per a tots?

També s'ha d'afrontar el problema que potser no totes les comunitats tenen la mateixa ambició autonòmica. I que algunes, com Catalunya, van inclús més enllà de demanar més autogovern. S'ha d'obrir el debat de la simetria o l'assimetria. És a dir: tothom ha de tenir més autogovern encara que no el vulgui? Tot s'ha de debatre, i més actualment. Quan tothom té moltíssim més accés a la informació és més necessari que mai discutir les coses i argumentar-les.

Sense temes tabú?

El meló de l'organització territorial s'ha d'obrir definitivament, però no com si estiguéssim en un seminari d'universitat sinó mirant de cara els problemes que tenim. I a Catalunya en tenim, això no es pot ignorar de cap manera.

Tal com ho explica sembla que la proposta federalista per Espanya sigui només per calmar el sobiranisme català

Francament, no ho crec. Jo penso que una reforma federal no convencerà en absolut els independentistes, n'hi ha que voldrien marxar encara que Espanya es convertís en Dinamarca, és la seva opció i s'ha de respectar. Ara, hi ha també "independentistes instrumentals" que veuen que tot està malament i ningú aporta solucions, i a aquests se'ls pot fer veure que com a mínim alguna cosa es mou. Però s'ha de moure en la bona direció, o sigui oferint una millora de l'autogovern. Perquè fer el mateix discurs que el 1983 sobre el federalisme, que deia que les competències exclusives no servien de res, no val la pena. De la mateixa manera, també pot atreure alguns dels que ara són immobilistes, o sigui no independentistes.

Una reforma constitucional pot ser la solució als problemes actuals?

No ens hem de fer cap il·lusió, però això no vol dir renunciar a millorar alguna cosa. Ni que sigui aturar la degradació de l'estat de les autonomies. I si és possible millorar l'autogovern i establir un sistema de finançament raonable, no serà un canvi espectacular però haurem guanyat alguna cosa. És millor intentar guanyar alguna cosa que l'òptica del tot o res.

I si aprofitem per eliminar articles inútils com el dret al treball, a l'habitatge, a la justícia gratuïta, etc.?

Un altre aspecte a estudiar serà fins a quin punt es poden garantir els drets socials. Són drets que tenen cost econòmic, no com altres com per exemple el dret a la llibertat. Si garanteixes els drets socials però no garanteixes que hi hagi recursos, passa que la Constitució té un catàleg de promeses incomplertes. Això també obliga a un debat a fons. O es garanteixen els recursos o la Constitució té contingut de carta als reis, i no és bo. És un dels capítols que es vol replantejar, buscant mecanismes de garantia. Serà difícil.

Totes aquests reformes Pedro Sánchez se les creu o les fa pensant en rèdits electorals?

Jo crec que tots els líders polítics pensen en termes electorals, però alhora s'ho creuen. I més en un projecte de reforma constitucional, ja que la gent podrà valorar fins a quin punt es compleix. Penso que sí, que es creu tot el que ha dit. La millor manera de tenir un missatge polític creïble és creure-se'l realment. Estic segur que hi ha voluntat política d'iniciar un procés de reforma constitucional, i de fet ja només queda el PP com a abanderat de l'immobilisme.

Els redactors de la Constitució van exagerar en blindar-la?

En aquells moments ningú pensava que això fos un gran problema. Crec que la distància de la gent amb la Constitució no té a veure tant amb el disseny d'aquesta com amb el comportament dels partits -i el PSOE no n'és una excepció- a l'hora de nomenar les persones que conformen les institucions, com el TC, el CGPJ, etc. Tot això ha fet força mal a les institucions i a la Constitució.

És més inconstitucional la llei mordassa o el procés català?

La lei mordassa té alguns elements que són excessos intolerables, com la definició de terrorisme. I la presó permanent revisable tampoc encaixa en la Constitució. Segur que té elements inconstitucionals. Ara bé, el procés està fora de la legalitat de manera clara i òbvia. El famós full de ruta planteja la secessió unilateral, no crec que ningú pretengui que això és constitucional.